TRENTENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE CONDOL COMBATIU.
Avui, la Mesa de Catalunya d’Entitats
Memorialistes, en aquesta trentena concentració per la veritat, la justícia i
la reparació, vol presentar-vos el llibre de condol combatiu, un llibre en
construcció on la vostra paraula i les vostres històries seran les
protagonistes.
Salvador
va obrir el vostre Llibre de Condol Combatiu i a més d'encoratjar-nos
amb les seves amables paraules ens va obsequiar amb la seva història de
memòria i la de la seva companya i per a finalitzar ens va regalar
aquest poema de Borges. Gràcies, tu també formes part de los justos
imprescindibles.
LOS JUSTOS
Un hombre que cultiva un jardín, como quería Voltaire.
El que agradece que en la tierra haya música.
El que descubre con placer una etimología.
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez.
El ceramista que premedita un color y una forma.
Un tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada.
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto.
El que acaricia a un animal dormido.
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho.
El que agradece que en la tierra haya Stevenson.
El que prefiere que los otros tengan razón.
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.
Jorge-Luis Borges
Les vostres paraules al Llibre de Condol Combatiu.
. Per la memòria històrica! Justícia per les víctimes del franquisme ja!! El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Seguim i seguirem!!. L. Silvestre.
. Tenim molta feina per fer.
. Continuaremos luchando, por la memoria de los nuestros.
. Memòria, veritat i justícia!. Alex.
. No es aceptable una monarquía sucesora del fascismo franquista. La legitimidad republicanadebe
volver al pueblo que un 14 de abril de 1931 y un 16 de febrero de 1936
legitimó en las urnas. Ni olvido, ni perdón al fascismo. Ateneu
Republicà gracienc.
. El meu pare també va ser una víctima.
.
No acabará la "Transición" mientras no haya "Reparación" plena. No
tendremos "democracia" plena mientras el pueblo no pueda elegir la forma
de estado. A por la IIIª República. Marcos Agea.
. También mi abuelo Darwin García Céspedes fue fusilado ¿por qué?. Rosa.
. De part d'una nèta de pres polític i torturat, emigrat a Catalunya per necessitat no econòmica sinó espiritual.
. Ànims! La justícia no sempre és justa!. Laia.
.
Please continue the fight for the unheard voices in Spain. Robert
Bonilla, one voice of many! (Por favor continuad la lucha por los sin
voz en España. Robert Bonilla, una voz entre tantas)
.
I feel for the families suffering today. Marianne and Sam. Australia.
(Compadezco a las familias que hoy todavía sufren. Marianne y Sam)
. Continue the fight. Cameron Baher. Arkansas. USA, 2012. (Continuad la lucha. Cameron Baher)
. Contra el feixisme, per la lliberta, terra lliure. Ivan.
La poesía es un arma cargada de futuro. Gabriel Celaya. La palabra también.
Cuando
ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmado,
como un pulso que golpea las tinieblas,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmado,
como un pulso que golpea las tinieblas,
cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.
Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.
Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.
Poesía para el pobre, poesía
necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.
Porque vivimos a golpes, porque
apenas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.
Maldigo la poesía concebida como
un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en
mí a cuantos sufren
y canto respirando.
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.
Quisiera daros vida, provocar
nuevos actos,
y calculo por eso con técnica qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.
y calculo por eso con técnica qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.
Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.
No es una poesía gota a gota
pensada.
No es un bello producto. No es
un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos
respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra son actos.
Per què de condol? Perquè
aquesta democràcia no ha sabut donar resposta a les peticions dels familiars de
les víctimes del franquisme, ni a tots aquells que volen sentir-se ciutadans de
ple dret i viure en una societat respectuosa i complidora dels mandats dels
drets humans. Una societat que vol deslligar-se de la dictadura i dels seus
vestigis actuals tenint total accés a la veritat, a la justícia i a la
reparació per a les víctimes que van defensar la legalitat democràtica
republicana de l’atac colpista del feixisme.
Per què combatiu? Perquè
formarà part de la lluita pels drets de totes i tots els antifeixistes víctimes
del franquisme. Un llibre que vol donar la paraula al poble amb total llibertat
per a expressar les preocupacions, idees i reclamacions que no han estat
escoltades per l’administració, donar veu a aquells que han vist dia rere dia
com les institucions els hi donaven l’esquena, i també el poder legislatiu i el
judicial. La paraula és una eina que esmolada amb la pedra de la
democràcia i la llibertat potser tant perillosa per a aquells que no volen que
es faci justícia, que quan no és segrestada, és tergiversada o manipulada per a
disfressar la trista realitat d’un estat i d’un país que no avença pel
camí correcte dels drets i les llibertats.
Amb quina intenció
presentem aquest llibre en construcció? aquest llibre de condol per la
democràcia i combatiu per la Memòria neix per a que s’assabentin de primera ma
de la nostra frustració però també de la nostra determinació de continuar en
aquesta lluita. Els familiars, amigues i amics de les víctimes, els
represaliats pel franquisme que encara viuen i la gent conscienciada i amb
principis NO OBLIDEM i guardarem amb gelosia les memòries per a que, un dia
molt proper, la lluita d’aquestes dones i homes per alliberar-nos del feixisme,
ocupin el lloc que per dret els hi pertoca a la història. Els treurem de la
infrahistòria que va fabricar el franquisme, que va continuar la transició i
que encara forma part d’una societat que percebeix les reclamacions de drets
per a les víctimes de la dictadura com una cosa del passat i, pitjor encara,
com un perill pel present. El veritable perill és oblidar i no fer els deures
democràtics i creure que vivim en un estat de dret on no tenim res a dir.
Aquest llibre no el podran cremar, ni trencar, ni
tancar a l’infern, als soterranis de les biblioteques segrestats per una
dictadura malalta de censura fins al ridícul, com es va fer durant 40 anys de
pensament únic i repressió. Aquest llibre som tots nosaltres i cada vegada que
ens apleguem creixerà i quan més ens afegim i més ens comuniquem més gran és
farà fins al punt de caure amb tot el seu pes sobre la impunitat del franquisme
esclafant aquesta anomalia “democràtica” regnant.
Recollim memòria. Parlem amb els pares, amb els avis i
els besavis, abans de que les seves memòries es perdin en l’oblit i el silenci.
Poden semblar històries petites però juntes són grans i dignes, i mantenir-les
vives és una manera de donar les gràcies per la seva lluita i el seu compromís
a totes aquestes persones anònimes.
Et convidem a participar en aquesta iniciativa
reivindicativa i solidària amb les nostres víctimes, les teves víctimes, i
posem a la vostra disposició aquest llibre tot esperant la vostra col·laboració.
Gràcies a totes i a tots pel recolzament i el suport
rebut en aquests més de tres anys de demostració al carrer del nostre rebuig a
lleis i governs de desmemòria. Continuem.
