dimecres, 11 d’agost del 2010

Zapatero deixa anar al dòberman de Corbacho

Traduït al català per Resistència Antifeixista.

De cara a les eleccions generals de 1996, el PSOE va presentar un vídeo en que va caracteritzar el seu rival electoral (PP) com un dòberman rabiós -agreujant, dit sigui de passada, a aquesta raça de gos- que, davant de la Espanya multicolor, festiva, integradora i progressista dels socialdemòcrates, representaria tot el contrari. Més d'una dècada després, el que encarnen les "animalades" de la política del PP no té símil en el regne animal, mentre que el que representa el PSOE, després de les experiències dels governs de Felipe González i Zapatero, és la política de l'atur massiu, les contrarreformes laborals reaccionàries, el terrorisme d'Estat, les agressions als jubilats, la submissió covarda a l'imperialisme euronorteamericà, i moltes altres característiques que disten d'aquella imatge tan idílica que ens van voler vendre.

Ara, després d'aprovar la Comissió de Treball del Congrés el projecte de llei per a la contrareforma laboral, dijous 29 de juliol, amb els únics vots positius del PSOE i les abstencions del PNB i de CiU, Zapatero deixa anar al ministre de Treball, Celestino Corbacho, com si del seu "gos gendarme" es tractés, per intimidar els treballadors que estan a l'atur i reben una prestació, us advertim que, si per ell fora, quan rebutgen una oferta d'ocupació haurien immediatament perdre el dret que els pertany després haver-se'l guanyat amb el seu suor durant anys treballant i cotitzant.

¿Aquesta és la recepta que el govern del PSOE té per accelerar la incorporació dels aturats al mercat de treball? ¿Amenaçar amb robar-los els seus diners si no accepten el que li ofereixin, sigui el que sigui?

Cal tenir molt en compte que no va ser un moment qualsevol quan va realitzar aquest suggeriment el ministre de Treball, ja que el divendres anterior, el president del Govern va propugnar d'abordar aquesta tardor una "intensa modernització "del sistema de polítiques actives d'ocupació, el qual suposarà "Un canvi en la gestió de les dotacions i en l'administració del sector".

Actualment a l'Estat espanyol, tenint en compte les variacions que hi ha entre totes les comunitats, la legislació estableix que el subsidi d'atur se li retira als treballadors i les treballadores que rebutgin una oferta "adequada", amb l'ambigüitat que això implica. A la pràctica, això ofereix cert marge als aturats per rebutjar ofertes que no els interessen. El que planeja el govern del PSOE és modificar la legislació per imposar al parat que hagi de acceptar qualsevol treball o curs de formació, amb la comminació que en cas contrari, perdrà la seva prestació.

És a dir, pura extorsió.

Això podria donar lloc, per exemple, que una treballadora que va cotitzar durant anys fins que la van acomiadar, percebi una prestació per atur determinada, i que a posteriori se li faci una oferta (del sector que sigui) el salari sigui inferior a la quantitat que està cobrant perquè li correspon. Aquesta treballadora es trobaria en la situació d'haver de acceptar el treball tot i les condicions, perquè en cas contrari es quedaria sense la seva prestació.

Això seria una benedicció per als capitalistes, que disposarien d'una immensa reserva d'aturats que acceptarien qualsevol treball, per qualsevol sou, en qualsevol condició. Si no que l'hi preguntin a la jove informàtica alemanya de 25 anys que estant a l'atur es va veure obligada a acceptar un treball en un bordell perquè l'Estat alemany no li retallés la seva prestació. O als seus compatriotes teleoperadores que van acabar treballant en línies eròtiques.

Segur que elles saben bé de què va la cosa.

I és que aquests casos no són excepcionals a Alemanya, ja que la reforma de la legislació en matèria d'ocupació estableix que les dones menors de 55 anys que portin més d'un any a l'atur estan obligades a acceptar qualsevol treball (inclòs el de prostituta), perquè no li retallin la seva prestació.

No sabem si a l'Estat espanyol la reforma de la qual parla Zapatero aquesta tardor arribarà tan lluny, però va per aquest camí: el de obligar a acceptar el que ens facin fora perquè no ens quedarà altra. I per què no? Si fins als "civilizadísimos", democràtics i pròspers alemanys ho fan.

Cal recordar, però, que aquesta iniciativa que CiU (entre altres) fa mesos reclamant, es va intentar dur a terme pel govern del PP a el 2002, endurint les condicions del subsidi d'atur a la contrareforma laboral que va provocar l'última vaga general, l'èxit va aconseguir fer enrere la antipopular mesura, com ara podria fer-ho el èxit de la Vaga General del 29 de setembre i les posteriors mobilitzacions. Si no resistim ens mengen vius.

¿Imaginen com s'estaran fregant les mans els grans capitalistes planejant com augmentaran els seus superguanys a costa de disminuir despeses salarials mitjançant la contractació de mà d'obra que haurà d'acceptar sí o sí el que els posin a la taula?

I per als ingenus que es pregunten que com passarà això si precisament ara és si més contractes es realitzen i que, si les mercaderies no es venen, els treballadors per molt barats que surtin segueixen sent innecessaris, els recomano que facin una ullada a la contrareforma aprovada (i que molt s'ha de témer, que sigui encara més endurida al Senat) perquè entenguin des d'una perspectiva capitalista el xollo que suposa aquest projecte de llei combinat amb la mesura extorsió de la qual parlem. Grans facilitats per acomiadar pagant un preu molt baix, i grans possibilitats de contractar "substituts" Molt més barats encara. I no pensem pitjor per a no donar-los idees a aquests sangoneres.

Però, bromes a part, com veuen, s'està executant un marc jurídic-laboral en el qual els capitalistes tenen llibertat per fer pràcticament qualsevol cosa.
Destaquen de les 33 esmenes que es van afegir al text de la contrareforma que, per cert, majoritàriament va ser endurit amb les pròpies propostes del PSOE: la pactada amb el PNB, en què es recull que es permeti com causa d'acomiadament procedent (amb 20 dies per any treballat) la pretensió de les empreses de & ldquo; preservar o afavorir la seva posició competitiva en el mercat ", la previsió de pèrdues en el futur o la disminució de ingressos. Tot un marge legal totalment arbitrari en què els jutges interpretaran si procedeixen o no els acomiadaments.

Una altra de les agressions contra els drets dels treballadors inclosa en les esmenes és la referent als treballadors i les treballadores que estan de baixa mèdica: la inspecció dels serveis públics revisaran les baixes per malaltia i podran dictar l'alta mèdica a partir del quart dia (En l'actualitat és en el catorzè).

Molt compte amb faltar a la feina encara que estigui justificat! La nova legislació incorpora una disposició final que aguditza les penalitzacions per les faltes d'assistència al lloc de treball.

I per si les declaracions de Zapatero sobre el canvi de normativa a la tardor de les prestacions d'atur, i el "hooligan" de Corbacho i la seva agressivitat superior a la del que es dòberman no els semblen suficients, sàpiguen que en la nova legislació antiobrera s'exposa textualment que "al moment en què l'ocupació iniciï la seva recuperació, el Govern adoptarà les mesures necessàries per reformar la normativa que regula les prestacions per desocupació amb l'objectiu d'augmentar la vinculació d'aquestes amb les polítiques actives d'ocupació".

Aquest és el "meravellós" món del partit dels GAL: acomiadament lliure justificant com li doni la gana al capitalista de torn, cobrar una misèria a l'atur, acceptar una misèria encara més gran per qualsevol treball si no vols que et treguin la prestació que et vas guanyar venent la teva força de treball, anar al treball encara que estiguis malalt perquè no et boten, etc.

Companys i companyes: a la Vaga General del 29 de setembre ens juguem massa. Per tant, hem d'estar a l'altura de les circumstàncies.

(*) David Delgado és membre del Comitè Central del Partit Revolucionari dels Comunistes de Canàries (PRCC)