Blas Infante Pérez neix el 1885 a Casares (Màlaga), on passa els primers anys de la seva vida fins 1895, quan ingressa com a alumne intern a l'escola dels Escolapis de Archidona (Màlaga).
Viu la seva infància en el context d'una Andalusia camperola, que travessa un moment de crisi, fort analfabetisme, atur i emigració, el que transcendeix a la seva posterior acció política. "Jo tinc clavada en la meva consciència, des del meu infància, la visió ombrívola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble, confonent la seva agonia amb l'agonia trista de les tardes hivernals ..." Blas Infante, El Ideal Andaluz (1915). Després de cinc anys en els Escolapis torna a Casares.
Viu la seva infància en el context d'una Andalusia camperola, que travessa un moment de crisi, fort analfabetisme, atur i emigració, el que transcendeix a la seva posterior acció política. "Jo tinc clavada en la meva consciència, des del meu infància, la visió ombrívola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble, confonent la seva agonia amb l'agonia trista de les tardes hivernals ..." Blas Infante, El Ideal Andaluz (1915). Després de cinc anys en els Escolapis torna a Casares.
Treballa durant un temps com escrivent al Jutjat Municipal, però el 1904 es trasllada a Granada a estudiar Dret, llicenciant-se any i mig més tard. Després d'això torna al seu poble natal, on prepara les oposicions de notari que aprova el 1909, cosa que li obre la porta de la notaria de Cantillana (Sevilla). En establir la seva residència entre aquest poble i Sevilla, entra en contacte amb el món polític i intel•lectual del “Ateneo Sevillano”, on és patent la preocupació per les reformes polítiques, la problemàtica social i les qüestions andaluses. Comencen en aquesta etapa els seus primers escrits.
El més important va ser "El Ideal Andaluz", que presenta el 1914 en aquest Ateneu. El 1916 funda el primer Centre Andalús a Sevilla amb el propòsit de ser un òrgan d'expressió de la realitat cultural i social d'Andalusia. Amb això comença a donar forma a la lluita per l'Autonomia d'Andalusia. A més, promou la celebració de l'Assemblea de Ronda de 1918, on s'assumeix la Constitució Federal d'Antequera de 1883 que pretenia la integració en un Estat conformat per diverses entitats territorials.
En aquesta mateixa Assemblea s'aproven la bandera blanca i verda i l'escut d'Hèrcules triomfador com a símbols de l'Autonomia d'Andalusia. El 1919 redacta el Manifest de Còrdova on reivindica a Andalusia com a nació. En aquest mateix any es casa amb Angoixa García Paria, la qual serà mare dels seus quatre fills. Amb l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera el 1923 se suprimeixen els Centres Andalusos i Blas Infante es trasllada a Isla Cristina com a notari. Viu allà una etapa de "exili interior" dedicat a l'estudi hi ha la família mentre observa com s'esvaeixen els èxits aconseguits fins ara en la lluita per l'Autonomia, entre ells la clausura dels Centres Andalusos.
Durant aquest període viatja pel Marroc a la recerca de la tomba de Al-Motamid (últim rei de Sevilla) i investiga els orígens del flamenc. Aquesta etapa dura fins 1931, quan es proclama la Segona República i Blas Infante torna a Sevilla com a notari de Coria del Río. Allà aixeca Donar-al-farah (la casa de l'Alegria), inspirada en l'arquitectura d'al-Àndalus, encarregant personalment de la seva decoració i on passarà els últims anys de la seva vida. Des d'aquesta residència reprèn la seva tasca pro-Estatut i torna al terreny de la política formant part, sense èxit, d'algunes candidatures andalusistes i redactant un projecte de Reforma Agrària que es va frenar a les Corts.
Blas Infante va presidir la Junta liberalista d'Andalusia (JLA) i va tornar a presentar-se a diferents candidatures pel Partit Republicà Federal. No obstant això no va aconseguir representació parlamentària. Els punts essencials de la seva campanya política van ser: el repudi al centralisme davant d'un federalisme, la solució al caciquisme, la reforma del complicat sistema electoral, de l'economia i de la justícia, la llibertat d'ensenyament, de matrimoni, etc.
El 1931 va publicar el llibre "La veritat sobre el complot de Tablada" i el "Estat lliure d'Andalusia", que critica fortament la manera d'actuar de la república i relata el boicot a què va ser sotmesa la candidatura andalusista a les eleccions. En aquesta obra la seva postura es radicalitza en la definició de l'Estat lliure d'Andalusia.
Malgrat el boicot anterior es va presentar de nou en les eleccions de novembre de 1933 per Màlaga, dins d'una coalició Esquerra Republicana Andalusa formada pel Partit Republicà Radical Socialista i per l'Esquerra Radical Socialista, candidatura que va fracassar i va suposar una notable desil•lusió per Blai Infante.
Malgrat el boicot anterior es va presentar de nou en les eleccions de novembre de 1933 per Màlaga, dins d'una coalició Esquerra Republicana Andalusa formada pel Partit Republicà Radical Socialista i per l'Esquerra Radical Socialista, candidatura que va fracassar i va suposar una notable desil•lusió per Blai Infante.
L'any 1933 va proposar que la melodia del cant religiós Sant Déu, un himne que els jornalers cantaven en acabar el seu dia de treball, fora l'Himne d'Andalusia, canviant-li la lletra per un text seu. Aquest himne, juntament amb la bandera i l'escut elegits a l'Assemblea de Ronda de 1918, són actualment els símbols oficials d'Andalusia, segons l'article 6.2 de l'Estatut d'autonomia d'Andalusia de 1981.
Andalusia té himne i escut propis que seran aprovats, definitivament, per Llei del Parlament d'Andalusia, tenint en compte els acords dictats sobre tals extrems per l'Assemblea de Ronda de 1918 i per les Juntes Liberalistes d'Andalusia el 1933.
El gener de 1933 es va aprovar en l'Assemblea de Còrdova, un Avantprojecte de Bases per a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, amb la intenció de sotmetre a referèndum. No obstant això pel que sembla aquesta reunió va ser un fracàs, ja que s'esperava l'assistència de més de assembleistes i perquè es van retirar la major part dels representants d'Almeria, Granada i Jaén. El 1934 Blas Infante va visitar a Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, que estava pres en el penal del Puerto de Santa Maria al costat de membres del seu govern.
Després de les eleccions de 1936, amb la victòria del Front Popular, el moviment polític andalusista va recobrar forces. Durant l'Assemblea de Sevilla el 5 de juliol es va aclamar a Blas Infante com a president d'honor de la futura Junta Regional d'Andalusia. Al cap de pocs dies, es va produir el cop militar que va iniciar la Guerra Civil Espanyola. Diversos membres de la Falange el van detenir a casa seva, Coria del Río i va ser afusellat, sense judici ni sentència, al costat d'altres dos detinguts el 11 d'agost, al quilòmetre 4 de la carretera de Sevilla a Carmona. Quatre anys més tard el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, creat després de la guerra, el va condemnar a mort i als seus hereus a una multa econòmica, segons document de 4 de maig de 1940 escrit a Sevilla:
[...] Perquè va formar part d'una candidatura de tendència revolucionària en les eleccions de 1931 i en els anys successius fins a 1936 es va significar com a propagandista d'un partit andalusista o regionalista andalús.
El 2002, amb el suport de la Junta d'Andalusia, es va estrenar una pel•lícula sobre la vida de Blas Infante titulada "Una passió singular", escrita i dirigida per Antonio Gonzalo.
Himne i lletra d'Andalusia, anotada per Blas Infante:
"La bandera blanca y verde
Himne i lletra d'Andalusia, anotada per Blas Infante:
"La bandera blanca y verde
vuelve, tras siglos de guerra,
a decir paz y esperanza,
bajo el sol de nuestra tierra.
¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!
Los andaluces queremos
volver a ser lo que fuimos
hombres de luz, que a los hombres,
alma de hombres les dimos.
¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!"
L'obra de Blas Infante: |
| Bandera d'Andalusia. Fes clic per baixar-te l´himne. |
bajo el sol de nuestra tierra.
¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!
Los andaluces queremos
volver a ser lo que fuimos
hombres de luz, que a los hombres,
alma de hombres les dimos.
¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!"
És difícil reduir la gran contribució que Blas Infante va fer en pro de l'Autonomia d'Andalusia en un llistat bibliogràfic, ja que les seves aportacions no estan recollides només en els llibres sinó que participa també com a part d'un equip més ampli en molts altres documents. No obstant això, aquí es presenten part de les obres que més han transcendit.
.jpg)
Ideal Andalús (1915): És considerada la seva obra més important. Hi explica la seva visió de la història, identitat i problemes d'Andalusia, aportant propostes per al seu enfortiment.
Motamid, últim rei de Sevilla (1920): Drama teatral que compta els darrers dies del rei poeta que va governar el regne taifa de Sevilla durant gran part del s. XI. Motamid és per Infante el prototip de príncep andalús per la seva cultura i la seva força.
Contes d'animals (1921): És un conjunt de relats de caràcter pedagògic.
La Dictadura Pedagògica (1921): Assaig en què planteja una personal utopia sobre un sistema que busqui en la democràcia i la llibertat un nou camí per al engrandiment dels pobles i la humanitat.
Fonament d'Andalusia (1929): Suposa una revisió dels motius ideològics que van ser l'objecte de tota la seva vida. Es compon de dos assaigs principals: Crítica al principi de les nacionalitats i Determinació del principi de les cultures en què nega l'existència natural de la nació i defensa la fonamentació de les mateixes en aspectes culturals.
Orígens del flamenc i secret del cante jondo (1929): Estudi sobre l'expressió artística suprema del poble andalús en què revisa, des del origen del seu nom fins a la relació amb el món islàmic.
La veritat sobre el complot de Tablada i l'Estat Lliure d'Andalusia (1931): Memòria dels esdeveniments ocorreguts el 1931 en el qual s'acusa Infante de promoure una revolta camperola per proclamar l'"Estat lliure d'Andalusia". En aquest llibre queden reflectits els plantejaments sociopolítics del moviment liberal a Andalusia.
Material Audiovisual de Blas Infante:
El guió d'"Una Pasión Singular"és obra d'Antonio Gonzalo i Antonio Onetti, és una producció d'Imatge Line i A. G. Films amb la participació de Canal Sur Televisión. La pel.lícula ha estat subvencionada per la Conselleria de Cultura amb el patrocini de Turisme Andalús, SA / Conselleria de Turisme.
El guió d'"Una Pasión Singular"és obra d'Antonio Gonzalo i Antonio Onetti, és una producció d'Imatge Line i A. G. Films amb la participació de Canal Sur Televisión. La pel.lícula ha estat subvencionada per la Conselleria de Cultura amb el patrocini de Turisme Andalús, SA / Conselleria de Turisme.
El director, Antonio Gonzalo, té un llarg currículum. Ha dirigit Terra de rostolls, Massa per Gálvez, Terroristes, The trace of lynx (Les petjades del linx) i Scent of copal (L'aroma del copal). El director de fotografia és Teo Delgado. Javier Cámara s'ha ocupat de la música i José Salcedo, del muntatge.
