Traduït per Resistència Antifeixista.
Tret de "Kaos en la Red"
Juanjo Sanz Vigo
Joan Carles I Cap de l'Estat monàrquic, també és com a mínim, còmplice i encobridor dels crims del franquisme. Res ni ningú pot eximir de la seva responsabilitat per totes les atrocitats comeses, en ser designat successor de Franco."Els que busquen lleis d'impunitat, seran tan responsables com els que van prémer el gallet en el passat"
Sola Serra (Presidenta de l'Agrupació de Familiars de Detinguts, Desapareguts. Xile)
"No es pot construir una societat mínimament justa i democràtica sobre un immens cementiri de impunitats"
JJ Sanz Vigo (Col.laborador de Kaosenlared.net)
Si ens atenim a la legislació internacional en matèria de drets humans, Carta de Londres 1945, Convenis de Ginebra de 12 agost 1949, Estatut de Roma més tard etc., La dictadura de Franco encara no s'ha assegut a la banqueta dels acusats per que respongui de greus delictes de "crims de guerra, crims de lesa humanitat" perpetrats -per posar data- entre el 18 de juliol de 1936 amb el cop d'estat, i els afusellaments del 27 de septiembrede 1.975 dels companys de lluita, Humberto Baena, García Sanz, Sánchez Bravo militants del FRAP, al costat de Paredes Manot i Ángel Otaegi d'ETA.
Últims "guerrillers urbans" successors dels més de 70.000 heroics maquis i enllaços, que van posar en escac a les tropes franquistes per tot el territori espanyol, tant a la muntanya com la ciutat fins ben entrats els 60. Homes i dones del millor i d'ideologia diversa, anarquistes, comunistes, socialistes, republicans. Antifeixistes en general.
Video-homenatge a "Txiki"
És el període de temps que podríem anomenar de dictadura clara i oberta. Després vindrien els crims i assassinats de la dictablanda a partir de 1975, amb la Monarquia successora i de traspàs "tranquil" de poders, de Joan Carles I, crims aquests ni tan sols investigats i els responsables gaudiran i gaudeixen de bona pensió, medalles i honors pels serveis prestats, a càrrec dels pressupostos de tots els espanyols.
El seu primer discurs com a cap de l'Estat després de la mort de Franco, constitueix tota una autèntica apologia del terrorisme d'estat. Torna a recordar-nos que és Rei en virtut de les "Lleis Fonamentals del Regne", realça la "figura excepcional de Franco" el "record constituirà per a mi una exigència de comportament i de lleialtat envers les funcions que assumeixo al servei de la Pàtria"
Aquest comportament terrorista a càrrec dels diversos serveis policials sota la direcció de diferents governs de la seva graciosa Majestat des de 1975, causen la mort de més de 200 persones a trets i bombes per tota la geografia espanyola i fora.
Així doncs, aquells greus delictes dels quals ha de respondre la dictadura i tots els responsables, estarien entre altres els tipificats de:
"Assassinat, extermini, deportació o desplaçament forçós, empresonament, tortura, persecució per motius polítics, ideològics, ètnics o altres definits expressament, desaparició forçada, segrest o qualssevol actes inhumans que causin greus sofriments o atemptin contra la salut mental o física de qui els pateix"
Amb l'aixecament del 18 de juliol de 1936, la reacció interna i internacional aixafa les ànsies de veritable democràcia i també de revolució presents al final de la II República, amb el propòsit de preparar en les millors condicions el RETORN de la Monarquia a ESPANYA, objectiu bàsic i fonamental del cop de Franco.
Amb el cop d'estat del 36 tenim un franquisme-monàrquic que s'anirà preparant, mudant i consolidant des d'aquest mateix moment, per passar a ser més tard règim monàrquic-franquista (1975) en compliment de la Llei de Successió de 1947, on declara a Espanya com a Estat constituït en Regne, encara que formalment SENSE una Monarquia I UN REI.
Si Joan Carles I és designat oficialment successor de Franco per Corts Generals (estem el 1969) el successor hereta PASSAT, PRESENT I FUTUR d'aquesta dictadura-monàrquica amb tots els seus crims de guerra i de lesa humanitat comesos des del 18 de juliol del 36 i fins a la seva designació en 1969, i després d'aquesta data fins als afusellaments del 27 de setembre de 1975.
La Monarquia d'avui, és part indisoluble d'aquest mateix franquisme, és un tot únic, evolucionat sí, però formant part d'aquest tot. Els ideòlegs que van planificar la revolta del 18 de juliol i la restauració de la Monarquia Borbònica són els mateixos. És més, el propi i acabat d'estrenar príncep Joan Carles I quan és nomenat successor de Franco a proposta d'aquest, en Corts Generals el 22 juliol de 1969, jura guardar i fer guardar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis del Moviment Nacional, acceptant doncs l'encàrrec de Franco i, "rebent de Sa Excel•lència", va dir "la legitimitat política sorgida del 18 de juliol".
Joan Carles el príncep, fa menció a que acceptarà el RELLEU DE CAP D'ESTAT (Rei d'una futura restauració monàrquica) en virtut d'una legitimitat política (es refereix a l'exercici del poder) sorgida per mitjà de la coacció i la violència de les armes el 18 de juliol, quan és sabut que l'única legitimitat jurídica en vigor en aquells moments era la REPUBLICANA.
En conseqüència, aquest poder polític obtingut per la raó de la força i percebut com il·legítim, serà desobeir.
Tot -acte- exercici de poder, després del cop sanguinari, com la successió de Franco i la proclamació de la Monarquia el 1975, malgrat el consens constitucional, la llei d'Amnistía 1977 o de "punt final", serà il.legal i desobeït, de tota legitimitat jurídica i per tant política.
El franquisme fa la feina bruta de la Monarquia, com "policia dolent", però aquesta, és igual de responsable còmplice i encobridora, de violació de drets humans i crims contra la humanitat.
Qui és responsable de tots els crims de guerra i de lesa humanitat comesos?
Al meu entendre i per tot això, dels crims comesos en tot aquest període històric ha de respondre la Monarquia d'avui i el seu màxim "cabdill", que no és altre que el Rei Joan Carles I, designat oficialment successor "per la gràcia de Déu" i les armes de Franco a Corts Espanyoles el 22 de juliol de 1969 a l'aplicació de la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat de 26 juliol 1947 abans esmentada.
És per aquest motiu IMPOSSIBLE que la monarquia SUCCESSORA i qualsevol govern sota la seva tàlem, se suïciden, es faci el hara-kiri (腹 切 o 腹切り localitzant i rehabilitant totalment i en profunditat a les víctimes del franquisme i als lluitadors per la llibertat en acte de Estat... Senzillament perquè ÉS RESPONSABLE DE TOTA AQUELLA ignomínia.
En aquestes condicions, són especialment meritoris els èxits aconseguits en aquest sentit per les diferents organitzacions i persones que lluiten per la rehabilitació i memòria de totes les víctimes del franquisme al nostre país.
És repugnant i lamentable, com des del poder, se'ns pretén confondre, qualificant de terrorista a tot aquell que des de 1960-1975 s'enfrontés -exercint el seu dret a resistir amb justa violència revolucionària, sense mitjans i en precari- en total desigualtat de condicions a tot un règim, aquest sí terrorista, responsable de centenars de milers d'assassinats, tortures, desaparicions, exili, presó...
Sí. Des del meu punt de vista, és assumpte i competència dels tribunals nacionals o internacionals de drets humans, la investigació, responsabilitat judici i càstig de la Monarquia d'avui i el seu rei, JUAN CARLOS I DE BORBÓN N Y BORBON com a expressió viva, successora i continuadora de la situació anterior, sota l'acusació de crims de guerra i de lesa humanitat comesos al llarg de tot aquest període. Incloent per descomptat els crims comesos amb els últims afusellaments del 27 de setembre de 1975. Càstig per a tots els responsables, còmplices i encobridors de baix a dalt. En actiu o no, com és el cas dels militars que van intervenir en els judicis farsa de 1975.
Aquest és el cas del Tinent General José Miguel de la Calle, ascendit pel PSOE a cap del MALE (Comandament de Suport Logístic de l'Exèrcit de Terra) a la reserva des del maig, José Rei Mora o altres.
Tots els "Fragas" que encara viuen...
Cal tenir present A MÉS, que Joan Carles I és responsable directe també d'aquests darrers crims, ja que va assumir interinament la Prefectura de l'Estat entre el 19 de juliol i el 2 de setembre de 1974 i 30 d'octubre a 21 novembre 1975 per malaltia de Franco, abans i poc després dels afusellaments del 27 de setembre, moments finals especialment durs del franquisme-monàrquic, moments de persecució política contra tota la població en general i als seus elements més lúcids en particular.
El món es mobilitza contra els afusellaments. Franco i el franquisme-monàrquic contra el món. El 1 octubre 1975 a la plaça d'Orient deia;
"Totes les protestes hagut obeeixen a una conspiració maçònica-esquerrà, de la classe política, en contuberni amb la subversió comunista-terrorista en els social, que si a nosaltres ens honora a ells els envileix."
l lema escollit, seguia sent; No volem obertura, només mà dura!
Tota aquesta borratxera de sang del règim, tot aquest muntatge de gran calat no seria possible sense els seus més fidels col.laboradors infiltrats a l'esquerra temps enrere (abans de 1956? Qüestió a investigar), cortesans partidaris de la reconciliació nacional i la transició pacífica.
No cessa la repressió per intentar neutralitzar o aturar una SORTIDA DE RUPTURA, i preparar en les millors condicions un traspàs de poders "tranquil", al FRANQUISME CORONAT.
Tota aquesta maniobra de transició que podríem anomenar de dictadura-monàrquica a monàrquica-dictadura que s'inicia el 1936 i no el 1975 com se'ns pretén fer creure, tot aquest entramat successori es pot resumir de la següent manera:
Llei de Successió de 1947, declarava que Espanya era un Estat constituït en Regne, encara que formalment sense una Monarquia i un Rei.
Bases institucionals de la Monarquia espanyola de 1946, acord de Franco i el Comte de Barcelona el 1948 per donar al jove Borbó, la "educació convenient" a Espanya.
Llei de Principis Fonamentals de 1958 i la Llei Orgànica de 1967 que ratifiquen la forma d'Estat, el procés institucional del franquisme establia una Monarquia singular, en la mesura que era definida com la Monarquia del Moviment Nacional, amb un caràcter continuista dels seus principis i institucions.
Corts Espanyoles 22 juliol 1969 Joan Carles I, és designat successor de Franco en base a la Llei de Successió de 1947.
El jove Borbó, va assumir interinament la Prefectura de l'Estat durant el franquisme entre el 19 de juliol i el 2 de setembre de 1974 i 30 octubre a 21 de novembre de 1975 per malaltia del dictador. Moments en què la repressió contra l'esquerra conseqüent i revolucionària no va ser menor.
Després de la mort del carnisser Franco el 20N, Joan Carles va ser ascendit a capità general dels tres Exèrcits i dos dies després, proclamat Rei davant les Corts orgàniques i el Consell del Regne.
Sòfocles afirmava que;
"Un estat on queden impunes la insolència i la llibertat de fer-ho tot, acaba per enfonsar-se en l'abisme"
Aquest estat insolent, on regna la impunitat més absoluta no s'enfonsarà sol. Després de 35 anys del consens farsa "autonòmic i constitucional" fruit de la correlació de forces del moment, veiem com es consolida el "cop democràtic" en les nacionalitats històriques inspirat en el jurament fet per Joan Carles I el 1969 i 1975 de "desar i fer guardar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis del Moviment Nacional", és a dir, "Espanya Una, Gran i Lliure" "Unitat de destí en l'univers". En compliment d'aquesta Llei de Successió de 1947 i posteriors.
Una Espanya monarquizada, "on no es pon el sol" i s'incrementa el "perill de balcanització" i d'enfrontament, en no poder donar la Monarquia, només solució als pobles de les diferents nació alitats que conformen l'estat.
Coincidint amb l'aniversari dels afusellaments del 27 i la vaga general del 29 de setembre, és bon moment per trencar l'estret marc que pretenen imposar les organitzacions domesticades i afins a la Cort i plantejar al costat de les reivindicacions laborals, econòmiques i socials , les antifeixistes, rehabilitació víctimes del franquisme i càstig als culpables i de lluita per la REPUBLICA, com a primer pas i no com a panacea.
La Monarquia del MOVIMENT NACIONAL no acabarà per enfonsar-se sola en l'abisme. ¡La enfonsarem!
¡AVALL LA MONARQUIA! ¡REPUBLICA JA!
"No es pot construir una societat mínimament justa i democràtica sobre un immens cementiri de impunitats"
Salutacions, JJ Sanz Vigo (Col.laborador de Kaosenlared.net)
