Traduït per Resistència Antifeixista.
Tret de "Kaos en la Red".
Actual Cap del Comandament de Suport Logístic de l'Exèrcit de terra. "Assassins, assassins de raons, assassins de vides que mai, mai tingueu repòs en cap dels vostres dies" Lluis Llach (campanades)
Juanjo Sanz Vigo (Per Kaos en la Red)
El primer Consell de guerra que es porta a terme després de l'entrada en vigor del decret-llei antiterrorista 1975.08.27, és el del 28 d'agost a Burgos contra els militants d'ETA, José Antonio Garmendia Artola i Ángel Otaegui Etxevarría,
 |
| Jose Miguel de la Calle . Vocal consejo de guerra sep 1975 |
Consell de guerra presidit pel coronel de Artilleria Jose Urtubia Ramirez. Jutge instructor coronel Jose Lasanta Martínez...
El fiscal militar feixista, Carlos Granados Mesquita, va llegir la seva acusació després de quatre hores i quaranta minuts de farsa; ".. Garmendia i Otaegui seran condemnats a mort."
Entre el 28 d'agost i el 19 de setembre se celebren no dues, sinó quatre Consells de guerra. La dictadura havia decidit incloure a Txiki i sis militants del FRAP (aquests pel procediment "sumaríssim) a la carretada de condemnes a mort. En total es demanarien 13 penes de mort, tres contra membres d'ETA i 10 contra membres del FRAP.
L'11 de setembre es celebra el primer Consell de guerra contra "els cinc del FRAP".
A les estrades del tribunal s'asseien els components del Consell de guerra: el coronel d'infanteria Francisco Carbonell Cadenes de Llano, que actuava com a president, el vocal ponent, capità auditor Jesús Celles Mohedano, els capitans José Rei Mora, Ángel Urquijo Quiroga i Joan García Saro, que actuaven com a vocals, i el tinent coronel Ramón González Arnao Díez que actuava com a fiscal.
El tinent coronel de l'Exèrcit franquista, Ramon González Arnao, fiscal militar, demanava la pena de mort per: Manuel Blanco Chivite, periodista. Pablo Mayoral Rueda, mecànic. José Humberto Baena Alonso, peó de fosa. Ferran Serra Marc estudiant. Vladimiro Fernández Tovar, pagès, detingut i jutjat pel TOP a l'edat de 17 anys. Desertor del servei militar en no voler defensar els interessos del colonialisme espanyol al Sàhara.
El 17 de setembre té lloc el Consell de guerra "sumaríssim" contra sis militants antifeixistes. La composició del Consell de guerra serà el següent:
President, el coronel de cavalleria, Ricardo Oñate de Pedro: vocal ponent, el comandant auditor, Carlos Rodríguez Devesa, (que era a més advocat de la Chrysler i cap de personal d'aquesta empresa), vocals: el capità de cavalleria José García Guerrero, capità de a rtillería Pedro Sánchez Castro i capità d'enginyers, José Miguel de la Calle, mentre els capitans juliol Nieto González i Fernando Redondo Díaz actuarien com a suplents. El fiscal era el jurídic militar de la I Regió: coronel Agustín Puebla Fernández.
Després de dues hores i mitja de judici polític de la dictadura, l'endemà 18 de setembre per al matí, el jutge va notificar la sentència: Ramón García Sanz, José Luis Sánchez Bravo Solla, Concepción Tristany, María Jesús Dasca i Manuel Cañaveras de Gràcia eren condemnats a pena de mort.
Els capitans generals de les tres regions militars on s'havien celebrat Consells de guerra, donaven el seu vistiplau:
El general Mateu Prada Canillas, capità general de Burgos, el general Salvador Bañuls Navarro, capità general de Catalunya i el general Ángel Campano López, capità general de la I regió militar (Madrid), van confirmar totes les sentències i les 11 penes de mort. Ara li tocava el torn al govern.
Lleó Herrera i Esteban, davant d'un centenar de periodistes anuncia:
"El govern, en relació amb quatre causes instruïdes per la jurisdicció militar, ha tingut coneixement de les corresponents sentències i s'ha donat per" ASSABENTAT "de la pena capital imposada a Ángel Otaegui Echevarría, José Humberto Francisco Baena Alonso, Ramón García Sanz, José Luis Sánchez Bravo Solla i Juan Paredes Manot."
Sis companys són indultats després de la gegantina pressió popular de dins i fora del país.
Després de semblant crim d'estat, tota aquesta colla d'assassins militars franquistes, africanistes i falangistes són promoció nats, ascendits i premiats. Tant abans, com després de l'arribada del PSOE al govern, el 1982.
Tots van gaudir de generosa pensió al nostre càrrec. Colpistes de pro, com es veuria més tard i que no es tallaven un pèl en parlar dels seus plans obertament, fins i tot davant del seu xofer, com el general Ricardo Oñate de Pere. El 1982 Cap de la IX Region Militar.
El general de divisió de l'Exèrcit, Francisco Carbonell Cadenes de Llano, fou nomenat el 1979 codirector d'Estat Major Combinat per coordinació i Planejament. dependent del Comitè Militar Conjunt, creat pel Tractat d'Amistat entre Espanya i els Estats Units, premiat per això a instàncies de la Caserna General de l'Exèrcit dels EUA.
El 1981 Cap de la tristament coneguda Divissió A. Brunete i el 1982 amb el PSOE, cap de l'Auditoria de Guerra de la VI Regió Militar.
Gran part d'ells han mort, però la seva ideologia està en casernes i Unitats Militars, això sí, Exèrcit modernitzat i llest per emprendre aventures invasores fora de les nostres fronteres, disposat a IMPOSAR a canonades LA DEMOCRÀCIA I LA PAU DELS CEMENTIRIS, allà on es ho exigeixi les necessitats del IMPERI USA I l'OTAN.
Un cap militar dels que van enviar al mur als afusellats de 1975, encara segueix viu i manant. Es tracta del Actual Cap del Comandament de Suport Logístic de l'Exèrcit de terra (MALE) ascendit pel PSOE al gener 2008. El Tinent General JOSE MIGUEL DEL CARRER.
El 2008 participa en el Curs d'Estiu de la UCLM "Universitat, Empresa i Forces Armades" patrocinat p or Maat Gknowledge empresa de tecnologia espanyola que lidera alguna de les iniciatives internacionals més importants sobre la qual poder construir sistemes d'informació per al Sector de Defensa sobre filosofia Cloud Computing/GRID.
-Gestor de Base de Dades Semi-Estructurada (BDSE) entre d'altres.
A l'abril 2007 visita Xile formant delegació de l'Exèrcit espanyol. Dos exèrcits-xilè i espanyol-que es complementen, moderns i lleials al seu passat. Un pinochetista i l'altre franquista. Disposat l'espanyol i el seu Capità General dels exèrcits JUAN CARLOS I a qualsevol aventura colpista, que garanteixi el "ordre constitucional" (art. 8)
Una societat i país realment democràtics, mai perm itiría la presència de torturadors i assassins en els seus aparells més importants. NO ÉS ESE NOSTRE CAS.
Ja ho deia el carnisser Franco; "TOT AQUESTA lligat i ben lligat" al que el seu pupil i successor Joan Carles I, va respondre encertadament: "TOT EL QUE SÓC l'hi dec a FRANCO"
¡¡Perdem un Generalíssim dels Exèrcits i vam guanyar un Capità General!!
Més del mateix.
¡¡Un altre militar que caldrà "civilitzar" abans que "militarice" a la societat civil!!.
