Traduït al català per Resistència Antifeixista.
Original: http://javiercoria.blogspot.com/
Algú va dir que els estadis de futbol s'havien convertit en les noves catedrals. Els fervents seguidors s'uneixen en sagrada comunió per elevar les seves pregàries i càntics al cel. Se solen ajuntar els diumenges, el primer dia de la setmana litúrgica, el dies Dominicus (dia del senyor).
També és coneguda l'anècdota real d'aquell aficionat andalús que, per complir una promesa, anava cada diumenge als partits amb les cendres del seu pare en una urna. La cosa es va complicar quan es va prohibir entrar envasos susceptibles de poder trencar-se i utilitzar-los com a arma tallant. Ni curt ni mandrós, el nostre amic va ficar les cendres del seu difunt pare en un Tetra Brik. Allà hi havia tots dos, gaudint de l'equip dels seus amors, un amb la samarreta del Betis, l'altre amb el lema d'una llet, això sí, semidesnatada, que sinó el colesterol es posa pels núvols.
Però la fe ha arribat fins al punt d'utilitzar el terreny de joc com cementiri. Sí, els clubs van haver de prohibir la creixent costum d'anar a escampar les cendres dels aficionats sobre el terreny de joc.
Qualsevol que es passegi per un cementiri d'una gran ciutat es trobarà amb nínxols i tombes on apareixen els escuts dels equips de futbol locals. Però perquè vegin que això no és nou, il · lustro aquesta nota amb la foto realitzada al cementiri de Montjuïc de Barcelona. És una tomba de finals del segle XIX, crec. Com veuen, en el lloc que sol ocupar la creu, aquí podem veure entre ombres (perdó, em deixi el flaix a casa) un escut del Barça. El que s'ha dit, fe esportiva.
