Traduït al català per Resistència Antifeixista.
Entrevista a Antxon Gómez portaveu de Lau Haizetara gogoan
Després de dos anys seguint la pista del franquisme, Gómez no dubta a titllar a aquest règim com la «caixa dels horrors». Creu a més que no som conscients de la seva dimensió, però aposta perquè una Comissió de la Veritat aclareixi tot el que ha passat i depuri responsabilitats.
Oihana LLORENTE
Han aconseguit fer-se un forat en l'atapeïda agenda de l'ONU, donant a conèixer la dinàmica empresa per la coordinadora Lau Haizetara Gogoan. De Sarajevo, on van mantenir la trobada, han tornat «contents», ja que han aconseguit el vistiplau de l'ONU per seguir pel camí emprès i fer realitat la creació de la Comissió de la Veritat d'Euskal Herria.
Després de dos anys de treball, Lau Haizetara Gogoan ha arribat fins a l'ONU.
Sí. El passat 23 de juny establim una reunió amb la comissió de treball de desaparicions forçoses de l'ONU. Aquest grup es reuneix tres o quatre vegades l'any, en diferents punts del món, i al juny la trobada va tenir lloc a Sarajevo, on ens vam traslladar per donar-los a conèixer el nostre treball en favor de la recuperació de la memòria històrica. Aconseguim contactar amb aquesta comissió i se'ns va obrir l'oportunitat de fer-los arribar la informació aconseguida fins al moment. Es van interessar i ens van fer una recepció a Sarajevo, on vam anar encantats.
Com va ser la trobada?
Ens va rebre una lletrada bosniana, un sud-africà, un francès, un libanès i un mexicà. El tracte va ser afable, fins i tot hi va haver confraternització i un cop detallat el nostre treball i el rumb escollit ens van animar a seguir per aquest camí.
Quina és la via escollida per Lau Haizetara Gogoan?
En primer lloc he de recordar que fa més de dos anys el moviment per la recuperació de la memora històrica d'Euskal Herria va entrar en un període de reflexió per tal de decidir quin seria la línia a seguir en el futur. Debatem si seguir fent homenatges a les víctimes del franquisme sense més, continuar amb la política de recuperació de fosses o, per contra, considerar la recuperació de la memòria històrica en la seva globalitat i amb totes les seves conseqüències. I, és clar, vam optar per la globalitat.
I què suposa això?
Analitzem processos de recuperació que han tingut lloc en diferents punts del planeta com Sud-amèrica, el genocidi armeni o Sud-àfrica, i constatem que qualsevol procés de recuperació de la memòria mitjanament seriós passa sempre per la creació d'una comissió de la veritat. Una comissió que ha de treballar sobre tres eixos essencials: veritat, justícia i reparació, on s'ubiquen les garanties de no-repetició.
L'objectiu és llavors crear la Comissió de la Veritat?
El nostre objectiu és fer un judici al franquisme, i en el nostre cas fer aquest judici des Euskal Herria, i per això necessitem aquesta Comissió de la Veritat.
I fins a aconseguir aquest objectiu?
Aplanar el camí per la seva creació recollint testimonis de les víctimes, dades ... Intentem a més que aquests treballs tinguin format de prova judicial, i per això ens basem en protocols de recollida de dades que s'han emprat en altres comissions de la veritat. La recollida de testimonis, per exemple, les fem davant notaria i en general treballem en col.laboració amb Aranzadi. Pretenem que la Comissió de la Veritat d'Euskal Herria es posi en marxa amb una sèrie de documents ja en mà.
Què és exactament una comissió de la veritat?
No és un tribunal, sinó una comissió composta per personalitats garantistes. La seva tasca es basarà en recollir dades i donar-los rang de prova, i una vegada reunit tot el material donarà passos de cara a la seva resolució portant el cas al tribunal de la Haia o l'ONU.
Quin problema prevenció trobar en el camí?
Qualsevol tipus de comissió de la veritat o política que tingui en compte aquestes bases abans esmentades xoca immediatament amb la Llei d'Amnistia de 1977. Una llei de punt i final que, d'alguna manera, es posa a si mateix el franquisme per aconseguir una impunitat total i per perpetuar-se.
Què comporta aquesta llei?
És el sostre de qualsevol dinàmica de recuperació. No ofereix cap tipus garanties de veritat, de justícia, ni de reparació perquè no deixa conèixer la veritat, jutjar, ni reparar res. Molts documents estan oficialment sense desclassificar, de manera que no es pot arribar a ells. ANB va demanar, per exemple, veure les fitxes policials dels seus militants, però no es pot accedir a elles pel fet que els xivatos o els policies poden estar vius. S'empara als botxins i no a les víctimes. La llei de 1977 situa en total precarietat de mitjans als que treballem per la recuperació de la memòria, és un desemparament total. Saber la veritat és clau per a després reparar i aconseguir garanties.
I la Llei de Memòria Històrica aprovada pel Congrés espanyol, no xoca amb la llei de 1977?
És clar. És el perfecte exemple de com intenten fer la truita sense trencar els ous. És a dir, volen entrar en polítiques de recuperació de la memòria històrica però sense tocar aquesta llei perquè el PSOE, UGT CCOO, el PCE i el PNB es van empassar la Llei d'Amnistia i la van votar.
El que ha passat amb el jutge Garzón, com ho valora?
Garzón fica la mà al vesper del que és taló d'Aquil de l'Estat espanyol, que és com es va fer la transició política i com l'entramat institucional actual està muntat sobre un règim genocida.
Mantenen una i altra vegada que el franquisme va ser un crim contra la humanitat ...
Això com a mínim, i per més d'un historiador, a més, podria entrar en els límits del genocidi. El franquisme va tenir índexs de criminalitat terribles a Euskal Herria, però bastant més alts en territoris com a València, Andalusia o Extremadura.
Es comparteix aquesta lectura?
Ens hem acostumat a veure el món al revés, veient tot des del prisma de la llei de 1977. Negar el genocidi nazi o armeni és un crim en Hendaia, però estem acostumats a conviure amb la negació d'aquesta realitat. Per considerar que hi ha un crim contra la humanitat s'han de complir 20 punts. Afusellaments, desaparicions, violacions massives, el rapte de nens, treball esclau, persecució cultural i de l'idioma ... El franquisme els compleix tots, a peu de la lletra. A nosal-tres ens agrada anar a exemples exteriors per adonar-nos del que ha passat. Ningú nega que sigui crim contra la humanitat que va passar a Bòsnia. Doncs bé, el nombre d'execucions, en què a percentatge es refereix, és igual a Nafarroa que a Bòsnia.
És important aconseguir que el franquisme sigui reconegut com un crim contra la humanitat?
Vital. Els crims contra la humanitat no prescriuen i no són amnistiats. La legislació internacional assegura que no prescriuen fins que siguin jutjats i s'aclareixin.
Com valoren la trobada amb l'ONU?
De manera molt positiva, encara que és el primer contacte. Ens van encoratjar per seguir amb el mètode de treball triat, ja que aconsella que la creació d'una comissió de la veritat és la millor direcció. A més ens van assegurar sense cap mena de dubtes que la llei del 1977 no és acceptable des del punt de vista de la jurisprudència internacional. Ens han demanat més documentació complementària, així que aquest és el començament d'una línia de treball.
Durant els darrers anys es parla molt de la recuperació de la memòria històrica ...
Hi ha molt soroll i poca concreció. Considerem que aquesta lluita ha de passar a la majoria d'edat, i la majoria d'edat és anar més enllà d'homenatges i monòlits. Creiem que aquests també cal seguir fent-los perquè la gent s'està morint sense ser reconeguda, però hi ha ocasions en què aquests actes són una burla, preses de pèl gravíssimes, perquè les fan els mateixos que van aprovar la llei de 1977, per fi ia la fi els que neguen la veritat, la justícia i la reparació.
¿S'han tornat a donar situacions que havien d'haver estat superades?
Vaig a respondre amb un cas paradigmàtic. On són les garanties de no-repetició en el cas d'ANB? Il.legalitzat en dues ocasions tant en el franquisme com després, en el franquisme constitucional, i per posar la guinda al pastís un jutge que va jutjar el cas al Tribunal Suprem era un alt càrrec en el règim franquista.
Com encaixa aquesta lectura en la situació oberta a Euskal Herria?
No cal ser un linx per advertir que la forma en què s'ha fet la transició política ha estat un factor de perpetuació del conflicte. Que si no és així, i si s'haguessin depurat les responsabilitats, el conflicte hauria estat endegat d'una altra manera. Es transigia amb tot el que es transigia i els resultats són els que han estat.
Som conscients que en el moment polític que viu Euskal Herria, dins del que ha de ser la solució global ha d'haver una solució al que va ser el franquisme, perquè no es pot edificar res sa si no s'edifica sobre una comissió de la veritat. Entenem que dins del procés que s'està obrint, aquesta ha de ser una de les reivindicacions populars que es desenvolupi a nivell massiu. Som conscients que causa a l'Estat suors freds, perquè és tocar el taló d'Aquiles, però hem de fer-ho.
