Extret del "Digital de Canarias".
Traduït per Resistència Antifeixista.
Els negocis de la família reial posen en dubte l'origen d'aquesta immensa fortuna.
La família del Rei Joan Carles fa els seus negocis. El seu gendre és conseller de Telefónica. La seva germana se centra en les empreses de luxe. El seu cosí germà omplena les seves butxaques amb negocis de telecomunicacions, autopistes i petroli. I la llista s'amplia segons descendim en el seu arbre genealògic. Però el rei oficialment no se li coneix cap altra empresa que la Prefectura de l'Estat segons ha publicat el "Periódico Diagonal".
Llavors, com ha aconseguit amassar una fortuna estimada per les revistes Forbes i Eurobusiness en 1.790 milions d'euros? Diferents llibres i càrrecs públics denuncien que els regals rebuts i l'ús de testaferros podrien apropar-nos a la resposta a aquesta pregunta. Per exemple, per al seu últim iot Fortuna empresaris mallorquins van sumar una col.lecta, suggerida pel mateix rei, de 2.600 milions de pessetes, segons el periodista Matias Vallès, al que el Govern regional de Jaume Matas (PP) va sumar 400 milions. I així gaudeix dels seus estiueigs, com cada any recullen les imatges de la família reial a Mallorca. La majoria compartides amb nombrosos logotips de conegudes empreses.
"Cal anar amb compte amb l'estimació de Forbes perquè incloïa coses del patrimoni nacional. Al seu nom no trobem res legalment. Fins i tot se li ha acusat i investigat per delictes financers, com el cobrament il.legal de comissions i el robatori de les obres d'art del Ducat d'Hernani", denuncia Iñaki Errazkin, autor de 'Fins a la coroneta. Autòpsia dels Borbons'.
L'única manera de conèixer els seus ingressos públics és rastrejar els pressupostos. Directament el 2009 va rebre 8.900.000. "Patrimoni Nacional destina uns 140 milions al manteniment de palaus i altres possessions, sis milions del Ministeri d'Administracions Públiques són destinats per a assessors, funcionaris d'elit ... A més, el parc mòbil d'uns 60 vehicles d'alta gamma correspon al Ministeri d'Economia i tots els seus viatges són a càrrec de Defensa o Afers Exteriors", explica Antonio Romero, ex diputat d'IU i coordinador de la Xarxa de Municipis i Càrrecs Públics per la III República.
Però els comptes no quadren. I ningú ho pot investigar. L'article 56 de la Constitució estableix que "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". Fins i tot després del nomenament d'un interventor de comptes reals en 2007, la Casa Reial afirmava que era "una decisió administrativa i burocràtica adoptada pel rei per millorar el funcionament intern de la institució, no té més transcendència".
"La Casa Reial actua com un veritable paradís fiscal, interpreten la disposició lliure del seu pressupost, com que no han de donar explicacions a ningú", denuncia Romero. La manca de control per part, fins i tot, dels propis organismes públics, va ser denunciat a l'abril davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per Esquerra Republicana de Catalunya.
Recentment, Gaspar Llamazares (IU) havia d'ampliar una pregunta al Govern sobre si podia donar "garanties de que cap recurs de la família reial estigui en paradisos fiscals" a totes les institucions de l'Estat. No era la primera vegada que denúncies similars es feien públiques. Patricia Sverlo recollia a 'Un rei cop a cop' (Ardi Beltza, 2000) que tant ell com la seva família tenen estalviats 6.000 milions de pessetes en bancs suïssos, per "si les coses es torcen a l'Estat".
Els escàndols econòmics han esquitxat en nombroses ocasions a Joan Carles de Borbó. I han servit com indicis dels negocis en que podria estar involucrat. Durant els governs de Felipe González, diversos casos de corrupció van ser protagonitzats per empresaris i persones de la seva màxima confiança: Javier de la Rosa, Manuel Prado de Colom i Carvajal, José María Ruiz Mateos o Mario Conde van trepitjar en diverses ocasions els tribunals. Una situació que torna a ser present amb la publicació el setembre del llibre de Comte, Memòries d'un pres, on relata els intents del rei per frenar la intervenció de Banesto i la seva posterior enjudiciament.
A ells se sumen nous episodis, encara que toquin més de prop el seu successor. A primers d'agost era detingut Pepote Ballester per l'escàndol del Palma Arena, i Telma Ortiz, germana de la princesa Letizia, era nomenada 'a dit' subdirectora de Projectes del Departament de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona (PSC i ICV).
Humils començaments
Des de la seva designació com a hereu de Franco, el rei no ha deixat d'incrementar la seva fortuna privada. Sempre es recorden els problemes econòmics que va tenir la seva família després de l'exili d'Alfons XIII. Però tot va canviar des que Luis Valls Taberner (Banc Popular) comencés a administrar una "subscripció popular" per aportar liquiditat amb el suport d'altres banquers, molts nobles i empresaris franquistes.
Posteriorment recolliria el testimoni José María Ruiz Mateos. Un fet que va utilitzar per intentar protegir-se de la Justícia quan Rumasa li va ser expropiada. Llavors va denunciar haver lliurat mil milions de pessetes al monarca. La fortuna de Joan Carles de Borbó i la seva família ha continuat augmentat. I de forma 'discreta'. Fins quant? No ho sabem, però la xifra de 1.790 milions "mai ha estat desmentida per La Zarzuela", segons es recollia en un escrit del coronel Amadeo Martínez Anglès al Parlament el 2008, que un any abans havia publicat 'Joan Carles I, l'últim Borbó. Les mentides de la monarquia espanyola'.
