Extret de Kaos en la Xarxa
Traduït al català per Resistència Antifeixista
Un nou aniversari dels darrers afusellaments del franquisme torna a mostrar l'evidència d'un model d'impunitat per als crims d'aquell règim que a més de perdurar va reforçant.
Traduït al català per Resistència Antifeixista
Un nou aniversari dels darrers afusellaments del franquisme torna a mostrar l'evidència d'un model d'impunitat per als crims d'aquell règim que a més de perdurar va reforçant.
El 27 de setembre de 1975, després de ser condemnats en consells de guerra sumaríssims pels tribunals militars franquistes i després de la confirmació de les penes de mort pel Consell de Ministres, Angel Otaegi, Jon Paredes "Txiki", Xosé Humberto Baena, Ramón Garcia Sanz i José Luis Sánchez Bravo-els dos primers militants d'ETA i els tres últims militants del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) - queien davant els bales dels escamots d'execució. Eren els últims assassinats legalment ordenats per la dictadura. Amb motiu d'aquest aniversari, trenta-cinc anys després, Ahaztuak 1936-1977 ret homenatge als cinc lluitadors antifeixistes assassinats per l'Estat franquista aquell dia ia les desenes de milers de persones assassinades a tot l'estat abans que ells pel mateix règim. Amb aquest motiu i igual que en anys anteriors l'associació de víctimes del cop d'estat, de la repressió i del règim franquista Ahaztuak 1936-1977 celebrarem en diferents punts d'Euskal Herria, diversos actes de record i homenatge a aquests cinc lluitadors ia totes les víctimes del franquisme amb motiu del 35 aniversari dels últims assassinats legalment ordenats per aquell règim colpista, feixista i genocida. Aquests homenatges promoguts per Ahaztuak 1936-1977 tindran lloc els dies 23 dijous, 25 dissabte i 27 dilluns.
EL DIJOUS DIA 23:
Xerrada a Getaria sota el títol "Víctimes del franquisme, víctimes encara" a les 20:00 h. en Harralde Taverna.
El DISSABTE DIA 25 seran en:
Plaça de l'Ajuntament d'Iruñea-Pamplona (Nafarroa) a les 13:00 h.
Ahaztuak realitzarà a la Plaça de l'Ajuntament de Iruñea-Pamplona una concentració sota el lema 'Egia eta Justícia-Veritat i Justícia' i es r ecordará amb els lluitadors assassinats el 27 de setembre de 1975 a tots els navarresos assassinats per la repressió franquista, un genocidi ideològic que va eliminar més de 3.200 persones el 1936, el que va suposar l'extermini de l'1% de la població de Nafarroa.
Plaça de la Música (Zarautz) a les 18:00 h.
Aquest acte tindrà un caràcter central i especial en la dinàmica que Ahaztuak ha preparat al voltant del 35 aniversari dels afusellaments de Setembre del 75. Al prendran part familiars de Txiki i Otaegi, així com d'altres víctimes afusellades pel règim franquista abans que ells i que igual que ells segueixen demanant la fi del model d'impunitat espanyol envers els crims franquistes, reclamant la consideració de lluitadors antifeixistes per a tots aquells que es van enfrontar a aquell règim, reclamant l'anul • lació jurídica de totes les condemnes dictades pel mateix, reclamant Veritat, Justícia i Re preparació fins a les seves últimes conseqüències.
I EL DILLUNS DIA 27 a:
Cementiri de Zarautz (Guipuzkoa) a les 12:00 h.
Igual que en anys anteriors al cementiri de Zarautz, davant la tomba de Jon Paredes 'Txiki', assassinat el 1975 i conjuntament amb la família d'aquest, celebrarem un petit homenatge i una ofrena floral el mateix dia en què es compleixen trenta i cinc anys del seu assassinat.
Cementiri de Santa Isabel (Vitoria-Gasteiz) a les 18:00 h.
El lloc escollit a Gasteiz per recordar a tots els represaliats pel cop d'estat, la repressió i la dictadura serà el mur posterior del cementiri de Santa Isabel, ja que va ser un dels sagnants escenaris on els colpistes van assassinar a desenes de militants republicans, comunistes, llibertaris, socialistes o nacionalistes. En aquest lloc de la Memòria van ser afusellats figures tan significatives com Estepes Urkiaga 'Lauaxeta' (poeta euskaldun i comandant del Eusko Gudarostea), Alfredo Espinosa (fundador d'Unió Republicana i conseller de Sanitat del primer Govern Basc), José Plaer (militant d'ANB -Eusko Abertzale Ekintza, vocal del seu Comitè Nacional i membre de la Comissió Gestora de la Diputació d'Àlaba) o Esteve Elgezabal, José Kortabarria i Primitiu Estavillo (tres mendigoizales detinguts a la muntanya Gorbea acusats d'espionatge que van ser assassinats a una execució pública a la qual van estar presents requetès, falangistes i un bon nombre de representants de l'alta societat victoriana que van ovacionar el crim).
Cementiri de Derio (Bizkaia) a les 19:00 h.
Després de l'ocupació franquista de Bilbao el juny de 1937, els colpistes van sembrar el terror a la capital i als voltants amb l'empresonament primer ro i afusellament després de centenars de republicans i nacionalistes. El cementiri de Derio va ser un d'aquests macabres llocs del crim, si mur van ser afusellats uns quants centenars de milicians i gudaris. En Biscaia es calcula que la repressió franquista va assassinar prop d'un miler de persones.
Tots els actes que celebrarem a més de recordar i honorar a aquells lluitadors antifeixistes assassinats el 27 setembre 1975 tindran la connotació de denunciar la vigència del model espanyol d'impunitat respecte als crims del franquisme, una vigència reforçada per les decisions que respecte a aquestes víctimes segueixen sense prendre's i també reforçada per altres que es prenen per aprofundir en la negació de la Veritat, la Justícia i la Reparació que demanem, una cosa que es torna a reflectir cruelment en el cas de Jon Paredes, "Txiki", d'Angel Otaegi , de José Luis Sánchez Bravo ..., lluitadors antifeixistes tots ells i afusellats aquell dia i als que l'empara de la "Llei de Memòria Històrica" se'ls denega la condició tant de víctimes del franquisme com de lluitadors contra aquell règim, cosa que aquesta Llei suposadament hauria de reconèixer a totes les persones assassinades per aquell règim.
Així mateix des Ahaztuak 1936-1977 participarem i cridem a participar en la taula rodona que després de la projecció del documental "Haizea eta sustraiak" s'organitzarà el dijous dia 23 a Goizalde Kultur Elkartea de Bilbo i en el HOMENATGE POPULAR que dissabte dia 25 es celebrarà a Nuarbe (Guipúscoa), poble natal de Angel Otaegi a les 12:00.
Ahaztuak 1936-1977
