 |
| El cantautor Sabina, en una manifestació per la mort de Pedro Patiño. |
Va ser condemnat a un any de presó al 1959, per difondre propaganda de reinvindicació dels drets laborals amb el lema "per una vida més digna, per un salari mínim vital de 100 pessetes amb escala mòbil" però va aconseguir escapar a França el 1962.
Va tornar el 1968, però va ser detingut, per associació il.lícita, el 5 de març del 69. Aquest mateix any va ser absolt el 12 de desembre pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).
El 13 de setembre de 1971, durant una vaga de construcció que havia estat convocada per Comissions Obreres (i que va durar fins al 19) del futur barri de Zarzaquemada, va ser assassinat per la Guàrdia Civil abans de les nou del matí, mentre formava part d'un piquet d'extensió del conflicte, amb tres companys més.
La família de Patiño va haver d'esperar fins al juny de 2009 -treinta-vuit anys després del crim, la major part del temps vigent un Estat democràtic de dret-, sota la cobertura de l'art. 4 de la llei 52/2007, conegut com de la memòria històrica, perquè el Govern van expedir un reconeixement, només personal, que Pedro Patiño va ser perseguit i empresonat injustament "sense les garanties pel il.legítim Jutjat Especial d'Espionatge i Comunisme" i que va morir "en defensa de la seva activitat política".
En l'actualitat hi ha diversos carrers en municipis madrilenys, com Getafe o el mateix Leganés en el seu record, així com diversos centres de formació ocupacional i sindical.
"El homicidio del militante comunista Pedro Patiño y la actuación del abogado defensor Jaime Miralles. Un episodio de la represión y de la lucha por la justicia" escrit pel jutge Ramón Sáez i publicat a la revista de Jutges per la Democràcia
