dimecres, 22 de setembre del 2010

En memòria de Juantxo García de Acilu, president de Memoriaren Bideak

Des de Resistència Antifeixista donem el més sentit condol a la família, amics i companys de lluita d'aquest gran amic.

Et seguirem recordant...

Resistència Antifeixista
Setembre 2010

Extret del Col.lectiu Republicà del Baix Llobregat.
Traduït al català per Resistència Antifeixista.

Al nostre amic Juantxo li va poder el cor i el que en altres casos són tòpics o llocs comuns davant una pèrdua, en aquest es tracta d'una veritat escassa perquè no és que el cor se li parés per tant bon treball realitzat sinó perquè es va dedicar a anar repartint entre tots els que es van acostar a ell, i encara que ho tenia molt gran, imaginem que alguns d'aquests trossos regalats amb tanta generositat van acabar per faltar. Sabem del que parlem perquè cada un dels membres del nostre Col•lectiu va ser premiat amb un d'ells.

S'ha anat de sobte i sense fer soroll, segur que amb un somriure abans de marxar, perquè com a bon lluitador, que va plantar cara a diverses dures batalles, no li va faltar esperança per arribar a la victòria. I ell la va aconseguir perquè la seva empremta ja és inesborrable.

Juantxo sempre serà el president de Memoriaren Bideak, una associació de gent treballadora, generosa i lluitadora que segueix recuperant memòria i honrant als que sempre han estat grans ignorats de la nostra recent història, els esclaus del franquisme. Homes que a pic i pala a les més terribles circumstàncies de fred, fam i malaltia van construir les carretereras del Pirineu navarrès. Cada any es fa un homenatge a aquests lluitadors a l'Alt de Igal i cada any ens van faltant els protagonistes d'històries molt dures, que abans d'anar-se'n, van poder gaudir d'un reconeixement que els va fer feliços i de conèixer a Juantxo, que desbordant d' il.lusió els va donar tot el seu afecte. Aquests homes, els que van sobreviure a aquesta esclavitud i els que no, només van tenir dues coses bones: la companyonia, i la solidaritat de la gent dels pobles navarresos. Juantxo, en aquest treball realitzat, va tenir el mateix, l'amistat amb majúscules dels seus companys i la solidaritat de tot aquell que va tenir l'oportunitat de conèixer-lo.

Avui és un dia trist per a molts, ahir ho va ser més, però d'aquí a un temps l'amargor de la seva falta es convertirà en un record imprescindible de la somriure de Juantxo en rebre la seva abraçada sincer i segur que també somriure al sentir els seus braços rodejant-nos.

Estimat amic Juantxo, ens trobarem el proper juny, com cada any, en aquest bell racó de Nafarroa.

Musu ber bat, mila esker Juantxo eta gero art.