Durant el mes de gener de 1976 uns sis mil treballadors iniciaven una vaga en contra del decret de topalls salarials i en defensa de millors condicions de treball. Dos mesos després convocaven per tercera vegada una vaga general que fou seguida massivament el dia 3 de març. Aquest mateix dia la policia armada va entrar a l'Església San Francisco de Vitòria, en la qual estava previst realitzar una assemblea de treballadors i, sense fer cas de la decisió del rector i del contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Tot just uns segons després disparaven gasos lacrimògens en un recinte tancat i ple de gent creant indignació i sobretot pànic. Els qui van sortir per davant mig asfixiats i amb mocadors en la boca van ser apallissats pels flancs i als del front els van disparar amb metralletes i pistoles.
La policia va resoldre la situació que havien creat a trets, assassinant Pedro María Martínez Oci, treballador de Forjas Alavesas, de 27 anys, Francisco Aznar Clemente, operari de fleques i estudiant, de 17 anys, Romualdo Barroso Chaparro, de Agrator, de 19 anys, José Castillo, de Basa, una societat del Grup Arregui, de 32 anys. Dos mesos després moriria Bienvenido Pereda, treballador de Grupos Diferenciales, amb 30 anys. Dos obrers assassinats directament en el lloc dels fets, quatre ferits molt greus dels quals tres moririen, més de seixanta ferits greus, la meitat amb ferides de bala, i centenars de ferits lleus.
El dissabte, Manuel Fraga Iribarne llavors Ministre de la Governació juntament amb Rodolfo Martín Villa, Ministre de Relacions Sindicals i el General Campano, director de la Guàrdia Civil, intentaven, visitant als ferits, reduir l'impacte de la seva decisió. Aquell dijous el Secretari General del SPD d'Alemanya cancel•lava l'entrevista amb Fraga que participava en una campanya diplomàtica per a vendre internacionalment una reforma avalada per la monarquia.
Encara prohibits els drets de reunió, manifestació i de vaga, els sindicats, il•legals també, al gener convocaren vagues arreu d'Espanya. Van tenir especial importància en el cinturó industrial madrileny i a Vitòria. La resposta del govern va ser l'habitual repressió policial, que a Vitòria va produir quatre manifestants morts i diversos centenars de ferits el 9 de març durant una càrrega antidisturbis. En comptes de solucionar el conflicte, els altercats es van multiplicar i les vagues generals de protesta es van succeir durant diversos mesos.
"... Allò de Vitòria calia aixafar perquè estava dirigit per dirigents que manipulaven a la classe treballadora i eren petits soviets que s'estaven gestant i calia extingir ..."Són paraules de Fraga poc després de la massacre. Calia "aixafar i extingir", i tant que es va fer. Cinc treballadors morts i més de cent ferits de bala. Fraga volia donar "... una gran lliçó a tot el país en els pròxims mesos ..."
Anul • lació dels crims franquistes
Ni oblit ni perdó
Vídeo de Campanades de Mort de Lluís Llach. Homenatge als lluitadors antifeixistes:
Vídeo amb la gravació dels policies en el moment d'entrar a carregar:
