Original: http://www.kaosenlared.net/noticia/estado-espanol-crea-sangre-mundo-sexto-exportador-armas-mundo
 |
| Carme Chacón, actual ministre de defensa |
Espanya exporta armaments a països de repressió terrorista com Marroc amb el poble Sahrauí o Israel amb el poble Palestí. A més hi ha un caràcter secret en les exportacions.
L'armament espanyol es globalitza i la seva indústria de defensa forma i part de l'elit mundial. Les empreses privades exportar el 2009 material de defensa i tecnologia de doble ús (civil i militar) per valor d'uns 1.500 milions d'euros, una quantitat similar a la que va prometre invertir el Ministeri d'Educació en els pròxims tres anys. Es tracta del major creixement comercial des que es realitzen controls i col.loca Espanya com el sisè exportador mundial d'armes, per davant fins i tot de potències industrials com la Xina. Ni la crisi ni la deslocalització han frenat les vendes, que fa tan sols una dècada situaven el negoci espanyol (lloc 18) en un discret segon pla.
Les inversions i la política de defensa europea han fet recognoscible la marca Espanya a tot el món, molt per sobre d'altres indicadors econòmics del país. L'any passat es van enviar equips militars, tecnologia i armament a 67 països. La llista de clients inclou aliats (OTAN-UE) i països estratègics (Àsia-Amèrica Llatina), on es va destinar el gruix de la producció nacional: aeronaus, vaixells, vehicles, armes químiques, armes lleugeres o munició. Els usuaris finals són majoritàriament els exèrcits, però també empreses públiques, privades i, en menor mesura, particulars.
Destinacions «calents»
Les transferències d'equips militars espanyols també arriben als anomenats «territoris sensibles», països on hi ha un clima sociopolític tens o regions en plena cursa armamentística (Àsia o l'Orient Mitjà). El Ministeri d'Indústria, òrgan encarregat de supervisar l'exportació de material de defensa, va autoritzar l'any passat l'enviament d'equips militars a 18 països 'calents' per uns 53 milions, un 4 per cent del total de les vendes.
En aquest grup apareixen Aràbia Saudita, Filipines, Indonèsia, Mauritània, Israel, Sri Lanka o Tailàndia.
Precisament, la Llei de Control sobre el Comerç Exterior d'Armes, aprovada el 2008, va néixer per assegurar les transferències de material a aquests destins 'sensibles' i garantir la transparència sobre els lliuraments. El Govern es va comprometre a enviar informació al Parlament cada sis mesos ia fer un balanç global cada any.
En aquest període, la norma ha rebut el suport de partits polítics, organismes internacionals i oenagés. «Hi ha més transparència, no només en l'exportació de material de defensa, sinó en la regulació de les vendes d'armes de caça o de tir esportiu, que van suposar 81 milions d'facturació en 2009. Per primera vegada sabem quantes llicències es van denegar, a quins països i per què », admet Mabel González, responsable de desarmament de Greenpeace.
En un recent informe, les oenagés van criticar la concessió d'algunes entregues a llocs amb greu inestabilitat o conflictes armats latents. Això, tot i que l'article 8 de la llei esmentada s'especifica en quins llocs no hauria de vendre material de defensa. L'europarlamentari d'Esquerra Unida Willy Meyer, que ha presentat diverses iniciatives a Brussel sobre aquest assumpte, cita dos «flagrants forats negres» de la llei: Marroc i Israel, «països que no compleixen amb el dret internacional ni amb les resolucions de l'ONU».
El cas de Rabat és paradigmàtic. Espanya envia de forma periòdica ajuda humanitària al poble sahrauí i al seu torn va autoritzar l'any passat l'exportació al Marroc d'equip militar i policial per valor de 31 milions. «Algunes d'aquestes armes s'utilitzen per reprimir a la població civil de la zona ocupada, sobretot equips antiavalots», assegura l'advocat i activista Lluís Mangrané, que ha presentat una denúncia davant l'Audiència Nacional perquè no prosperin successives entregues.
La causa sahrauí no va passar desapercebuda al Congrés i diversos parlamentaris van preguntar al juny a la llavors secretària d'Estat de Comerç, Silvia I esperança, per aquest punt. Iranzo va defensar la legalitat de les vendes. «Es va analitzar cada operació de forma estricta. No es va alimentar cap violació dels drets humans », va afirmar davant els diputats.
Secret
L'òrgan que supervisa els enviaments és una junta interministerial composta per representants d'Indústria, Exteriors, Defensa, Economia i Interior, i que compta amb el suport del CNI. El seu home fort és Ramon Mur Martínez, alt responsable de Comerç Exterior, que defensa l'eficàcia dels controls. «Es valora el país de destinació, la sensibilitat del producte, la fiabilitat de l'usuari final, les denegacions d'altres països i, molt especialment, el risc de desviament de l'exportació a un ús o destí indeguts», explica.
La junta va denegar l'any passat 14 llicències de productes químics amb destinació a l'Iran, Egipte, Pakistan, Síria i Iemen per «risc de desviament per la producci ó d'armes de destrucció massiva». El veto a Teheran atén els embargaments decretats per l'ONU per impedir el desenvolupament del seu programa nuclear. No obstant això, s'ha aplicat una clàusula especial per autoritzar 6 enviaments de tecnologia civil a l'Iran en no estar a la llista de control.
Els experts consultats retreuen el caràcter secret de les decisions d'aquest òrgan supervisor. No als concret de l'Iran, sinó per les concessions més «sagnants» al Marroc o Israel. A Tel Aviv les empreses espanyoles van enviar gairebé 800.000 euros en material militar, tecnologia i components de pistoles esportives. El destí eren els seus Forces Armades.
Per això reclamen més pes de la societat civil en aquesta junta i la possibilitat de remetre informes vinculants sobre la situació de cada país, segons proposa Willy Meyer. «Va ser una promesa electoral del Govern, però sembla que només interessa la salut d'un negoci sense escrúpols», admet l'activista Luis Mangrané. «Es tracta, en definitiva, d'una qüestió de fe», conclou.
