Què està passant a aquest país que el que no ha aconseguit el PP ho ha fet uns senyors ensenyant les seves cames? Què és aquesta conquesta de la bandera espanyola que oneja arreu de Catalunya, de Nord a Sud per a celebrar el triomf de la selecció espanyola? Com és que la televisió pública de Catalunya fa un programa especial per retransmetre la festa de la victòria des de Maria Cristina, a Barcelona, on l’alcalde Hereu ha posat una pantalla gegant per veure el partit? Perquè aquests amants del nou ídol que és la selecció, batejada amb mala intenció com “Roja”, una manca de respecte per a moltes dones que van arrossegar aquest sobrenom i les seves conseqüències durant el franquisme, mostrin un espectacle lamentable de banderes bicolors, crits de soy español, español, español, amb la connotació que té en les boques d’alguns aquestes paraules? Amants aficionats que han cremat els arbres del costat de la fira i que no l’han cremada sencera de miracle. Què passa quan un presentador de TV3 està retransmetent des de Recoletos, Madrid, tot somrient i s’apropa un i es gira d’esquena per a que es pugui llegir ”puta catalunya” com si res.
Què passa que es pot permetre tot això, obrint una porta molt perillosa a que comportaments feixistes que no volem a Catalunya vagin a més? És perquè hi ha ordres interessades? És perquè dient que com jugaven molts jugadors del Barça ja es pot ser espanyol i de la selecció? És potser perquè com es deia avui als Matins de TV3 la copa en realitat l’havia guanyat en Pep Guardiola perquè jugaven com ell ha fet jugar els seus jugadors? Ara el Barça ja no és més que un club, vol ser part de la selecció i sentir-se campió del món encara que sota la mateixa samarreta que no permet que hagi selecció catalana? Ens estem tornant bojos? Què passa amb aquest esport que és utilitzat política i econòmicament molt barroerament per interessos anèstesics sobre un poble amb una crisi a sobra, que avui no existeix perquè aquest triomf tot ho arregla?
Què passa a un país on el seu president surt a donar explicacions sobre l’Estatut, el Constitucional i la manifestació més multitudinària des de la de rebuig a la guerra de Iraq a Barcelona a un programa groc com “La Noria”, el mateix dissabte a la nit mentre que una bandereta espanyola oneja a la pantalla? Què passa quan el president d’un estat que va prometre respectar la decisió del poble de Catalunya i la integritat de l’estatut és entrevistat a un programa esportiu de màxima audiència i ha d’escoltar del seu mesetari presentador que sinó seria bonic aprendre de la selecció i anar tots a una sota la mateixa bandera? Què passa quan els diaris titulen l’endemà d’aquesta manifestació ciutadana, on molts van cridar als polítics que escoltessin al poble, “desenes de milers de manifestants”? Com es pot tenir tanta poca vergonya, els corresponsals d’aquests diaris són cecs i deixen a una empresa que es diu Lince encara que sembli que te cataractes que faci el ridícul recompte. El centre de Barcelona estava col·lapsat, els mitjans de transport públic a vessar i a les 21.30 encara arribaven manifestants a Tetuán.
Si han pogut silenciar a més d’un milió de ciutadans que majoritàriament cridaven independència i eclipsar la seva reivindicació, què no ha de passar a tots els que ens manifestem per a denunciar les retallades de drets i llibertats, per a exigir veritat, justícia i reparació, per a demanar el dret a decidir de la ciutadania el seu sistema de govern o el seu lloc a l’estat espanyol si no tenim el mateix poder de convocatòria?
Aquests últims dies estem assistint a un seguit d’espectacles inusitats que pensaven que aquí no passarien i veient com inoculen en els petits el verí d’una Espanya que no volem, d’una Espanya visceral i excloent que no entén de llibertat, d’una Espanya monàrquica i recalcitrant, d’una Espanya perillosa i intransigent guiada per una selecció model de germanor i bon rotllo de la que diuen els polítics que hem d’aprendre, uns pels colors que defensen, altres perquè des de la pluralitat defensen els mateixos colors.
Que la pilota no faci que perdem el cap, hem de mantenir-ho fred, perquè cap baló ens resoldrà els problemes ni particulars, ni col·lectius que com país tenim i que no som pocs. No és pot badar, la selecció espanyola no cridarà la vaga general el setembre.
A nosaltres com republicans i com catalans ens sembla tot això un lamentable pas enrere, estan despertant un monstre perillós i el que ens sembla pitjor és que institucions i mitjans públics pagats amb els nostres impostos contribueixin a aquesta maniobra fosca que va més enllà d’una innocent celebració esportiva. Podem veure la recepció dels reis al Palacio de Oriente als jugadors, a les petites infantes amb la samarreta espanyola, com si es tractés del NO-DO, tot això a TV3, però no podem veure el documental “Monarquia o República?” de la Montse Armengou i en Ricard Belis.
I recordem que la retallada de l’estatut ve precedida d’un “en nombre del rey” y este no es otro que el Rey de España.
Video enviat per els companys del Col.lectiu Republicà del Baix Llobregat
