Traduït al català per Resistència Antifeixista:
La sentència del Tribunal Constitucional respecte al nou Estatut Català i les resolucions antipopulars dels governs estatal i "autonòmics" davant la crisi, han subratllat els límits infranquejables de la suposada "democràcia espanyola" i han deixat al descobert la fal.làcia de les teories gradualistes dels pseudo-nacionalistes i socialdemòcrates pel que fa a la possibilitat d'avenços substancials cap a fórmules "federalistes" i/o més "socials" dins el "marc constitucional". Tant la resolució sobre l'Estatut com les disposicions adoptades davant la crisi, són sengles demostracions de les bases constitutives dels estats espanyols: unitat imposada i servitud davant del Capital. Espanya, no oprimeix i explota circumstancialment, com a conseqüència de formes d'Estat, les seves característiques, legislacions o l'adjectivació dels qui tenen el poder. Espanya és, en si mateixa, opressió i explotació. Per això es va crear i és mantinguda. Cap Estat Espanyol ha reconegut ni reconeixerà els drets dels pobles i dels treballadors, perquè suposaria la fi de tot Espanya. Espanya sempre s'ha mantingut mitjançant la coacció i com a eina d'espoliació.
El reconeixement d'un poble i una nació ha de comportar, ineludiblement, el dels seus drets i la seva llibertat col.lectiva: el de la seva sobirania. Sense possessió i exercici de la mateixa, tota nació roman negada i tot poble oprimit. La sobirania és l'origen, no la conseqüència de l'existència d'una democràcia. Sense la prèvia possessió i exercici de les llibertats individuals i col.lectives no hi ha democràcia. Només des de la ignorància o la traïció es pot defensar com democràtic un règim de negació de la seva llibertat als pobles, de segrest dels seus drets individuals, cívics i socials. Els tribunals polítics i d'excepció, les lleis restrictives a la lliure opinió, la impossibilitat del ple exercici de la dissidència política i social, o l'aplicació de les mesures de l'FMI, són proves del caràcter autoritari i antipopular de l'Estat. No es pot participar ni propugnar una acció institucionalitzada en aquestes circumstàncies. Aquest continuisme neo-franquista requereix adoptar una actitud de no col.laboració, resistència i lluita per el sue enderrocament. En aquest sentit, reiterem la necessitat prioritària de coordinació d'esforços de les esquerres independentistes, entorn a l'objectiu d'arribar a la ruptura democràtica i la devolució de sobirania als pobles.
Nació Andalusa vol palesar la seva plena i incondicional solidaritat amb el Poble Treballador Català i recolzar la seva inalienable dret a decidir, per si mateix i en exclusivitat, el seu present i futur, així com idèntics drets a tots els pobles sota jou espanyol. Que es trepitgi i menyspreï la voluntat d'un poble demostra la mentida autonòmica i democràtica espanyola. Davant les properes accions de reafirmació nacional i en defensa de la seva sobirania per part del Poble Treballador Català, a més de congratular-nos per la seva conformació, volem expressar el nostre suport al bloc unitari independentista i fer una crida als andalusos de consciència residents a Catalunya a participar en les seves manifestacions, seguicis, i en tots aquells actes que convoquen. Lluitant per la llibertat d'un poble lluitem per la de tots. Lluitant per la llibertat catalana també lluitem per l'andalusa.
¡Estats espanyols: presons de pobles!
Per la independència i el socialisme per a tots els pobles!
Nació Andalusa - Comissió permanent
