Manuel tàpia: "El Govern espanyol ni ens ha trucat"

Traduït de Kaos en la red: http://www.kaosenlared.net/noticia/manuel-tapial-gobierno-espanol-ni-nos-ha-llamado

Lara Varela (Per Kaos en la Red) 2010.07.08 15:53:53

Manuel tàpia (Madrid, 1974). Cuiner de professió i cooperant per vocació-és director de relacions internacionals de l'ONG Cultura, Pau i Solidaritat-. El seu clam ha omplert informatius i portades després de sobreviure a la matinada del 30 de maig, la nit en què l'Exèrcit israelià va abordar La "Flotilla de la Llibertat" en aigües internacionals, segant nou vides.

Al costat de tàpia, unes 900 persones componien aquell comboi que pretenia trencar el bloqueig d'Israel a Gaza. Un mes després, aquest madrileny recorre Espanya comptant la seva experiència a qui vulgui escoltar-lo i portant amb ell la precària situació del poble palestí a la Franja. Santiago de Compostela ha estat la seva última parada, convidat per la Fundació Araguaney.

Pregunta - Ha passat un mes des d'aquella tràgica nit. Què ha quedat de tot allò?

Nosaltres aquí a Espanya i com a víctimes d'aquest atac posarem una querella criminal contra el Govern d'Israel a l'Audiència Nacional en els pròxims dies i, a part, hi ha una trobada programada a Istanbul per preparar una defensa comuna -només en el nostre vaixell havia 32 nacionalitats- i portar a Israel davant el Tribunal Internacional de l'Haia.

Pregunta - Com ho recorda?

El dia 30, al voltant de les 22.00 hores, vam veure que s'acostaven unes llanxes al vaixell. Es va donar l'alarma i tots ens vam posar les armilles però van passar unes sis hores fins l'abordatge. Jo era a la coberta i vaig anar a buscar Laura Arau -l'altra espanyola al costat de David Segarra-. Sortim tots dos amb la càmera per intentar gravar. Hi havia una tensa serenitat al vaixell.

Pregunta - ¿Què va ser el que van veure?

Ens trobem dos submarins, quatre fragates, més de 30 llanxes amb 20 soldats a cada una i tres helicòpters. Comencem a gravar, hi havia ferits i sang a coberta. Estaven disparant des de les llanxes i els helicòpters. Les autòpsies diuen que a set dels morts els van disparar des de dalt, a altres a una distància inferior a un metre. Va ser una massacre premeditada.

Ja abans, a Espanya li demanem que parlès davant Nacions Unides amb motiu de la presidència europea, però res.

Pregunta - ¿Què portaven en els vaixells?

Material de construcció per a habitatges i escoles, per a hospitals. Nosaltres, en concret, portàvem uns llibres finançats per Afers Estrangers d'un concurs que vam fer entre els nens madrilenys perquè els nens palestins sabessin que els espanyols pensen en ells.

Pregunta - Tornant a l'abordatge, què va passar una vegada que els israelians van prendre la nau?

Ells estaven molt nerviosos. Ens apuntaven amb fusells amb llum làser; resistir era morir. Vaig veure a centenars de companys turcs i musulmans de genolls. Va ser una imatge terriblement dura. A mi em van asseure al costat d'altres europeus i vam decidir posar-nos a terra amb ells.

Després, em van portar al fons, custodiat per un soldat i amb una escopeta apuntant al meu cap. Des d'allà veia a un ciutadà britànic d'origen palestí amb una bossa negra al cap. Estava de genolls i cada vegada que queia rebia cops de tota mena. Van ser les tres hores més angoixoses, pensava que jo era el següent.

Pregunta - Ha passat per una experiència extrema, en què ha canviat la seva visió del conflicte?

En res. Porto anys treballant el tema de Palestina i sé la brutalitat amb què actua el Govern d'Israel des de fa 62 anys. Durant aquests dies ens han fet viure i ens han tractat com a ells.

Pregunta - Han lamentat l'actitud de l'Executiu espanyol. Per què?

El Govern espanyol ni ens ha trucat, ni tan sols per veure si necessitàvem un psicòleg. Fins i tot ens ha negat una sala a la nostra arribada al Prat per trobar-nos amb la nostra família en la intimitat ... Ningú s'ha posat en contacte amb nosaltres i ens ha rebut un director general d'Exteriors perquè ho demanem nosaltres.

Pregunta - Han estat molt crítics.

Ens sembla del tot inacceptable que el nostre Govern estigui sotmès al d'Israel. M'he assabentat pel ELMUNDO.es que el Tribunal Suprem ha decidit reobrir el cas de José Couso. Això ens dóna esperança.

Més encara després de les declaració és del senyor Caamaño -ministre de Justícia, que s'ha permès dir que això s'ha de resoldre per la via diplomàtica, no en els tribunals.

Pregunta - En aquest temps, els ha anomenat algú de l'àmbit judicial?

Esperàvem que la Fiscalia General de l'Estat ens hagués cridat per prendre declaració. És una situació d'indefensió ... i si aquest és el Govern que ens representa, per descomptat ho fa fatal. De què val tenir passaport espanyol?

Pregunta - ¿I ara què?

Aniré a Líban. Tinc compromisos allà. Jo segueixo amb la vida, la vida segueix.