Les Tretze Roses -

Les Tretze Roses -

Les Tretze Roses - assassinades el 5 d'agost del 1939

Les Tretze Roses és el nom col.lectiu que se li va donar a un grup de tretze noies, algunes d'elles membres de la JSU (Joventut Comunista i Joventut Socialista), set d'elles menors d'edat (llavors establerta en 21 anys), afusellades per la repressió de la dictadura de l'exèrcit franquista a Madrid, el 5 d'agost de 1939, poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola.

Després de l'ocupació de Madrid per l'exèrcit franquista i la fi de la guerra, les Joventuts Socialistes Unificades intentaren reorganitzar clandestinament sota la direcció de José Pena Brea, de 21 anys. Després del cop d'Estat del dictador Franco i la fi de la guerra, els dirigents del PCE i les JSU havien abandonat Espanya, deixant l'organització en mans de militants poc significats, els quals esperaven passar més desapercebuts. José Pena, secretari general del comitè provincial de les JSU, va ser detingut per una delació i obligat a donar, mitjançant tortures, tots els noms que sabia i signar una declaració preparada.

Roberto Conesa, policia infiltrat en l'organització, va col.laborar també en la caiguda de l'organització (Conesa va ser posteriorment comissari de la Brigada Político-Social franquista i va ocupar un càrrec important en la policia durant els primers anys de la democràcia). La pràctica totalitat de l'organització clandestina va caure d'aquesta manera, gairebé sense possibilitat de reorganització. La major part dels detinguts encara no havia tingut temps d'integrar en l'organització clandestina o només acabaven de fer-ho. A la captura dels militants va ajudar el fet que els fitxers de militants del PCE i les JSU no havien pogut ser destruïts, a causa del cop d'Estat del coronel Casado, i van ser requisats pels militars franquistes a l'ocupar Madrid. Entre els detinguts es trobaven Les Tretze Roses, que van ser detingudes i conduïdes primer a instal.lacions policials, on van ser torturades, i després a la presó de dones de Vendes, construïda per a 450 persones en la qual s'amuntegaven unes 4000.

Interior de la presó de Ventas el 8 de juny de 1939 durant la
processió del Corpus Christi.

El 29 de juliol, Isaac Gabaldón, comandant de la Guàrdia Civil, inspector de policia militar de la 1a Regió Militar i encarregat del "Arxiu de Maçoneria i Comunisme" (arxiu que agrupava els documents recopilats per l'exèrcit de Franco en el seu avanç durant la guerra), la seva filla de 18 anys i el seu xofer van ser assassinats a Talavera de la Reina, en un fosc incident del qual van ser acusats tres militants de les JSU. Com represàlia, 56 joves de les JSU empresonats (en la seva major part abans de l'assassinat), 43 homes i 13 dones, conegudes com les Tretze Roses, van ser portats a un simulacre de judici davant d'un Tribunal Militar el 3 d'agost (expedient 30426) , acusats de reorganitzar les JSU i el PCE per cometre actes delictius contra el "ordre social i jurídic de la nova Espanya", i condemnats, per "adhesió a la revolta", a pena de mort. A la matinada del 5 d'agost de 1939, al costat de la tàpia del cementiri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de Las Ventas, van ser afusellats els 56 membres de les Joventuts Socialistes Unificades, entre els quals hi havia les Tretze Roses.

"A les dotze de la nit del dia 4 van anar les funcionàries falangistes a buscar, pels diferents departaments on estaven, per ficar-les en "capella". Llavors encara no s'havia creat la galeria de "penades" i les tretze estaven repartides per la presó; els seus noms van ser repetits dramàticament per tota la presó, quan van cridar a la primera: Joaquina López Lafitte!, les catorze mil dones es sacsejaren i com una reguera van fer córrer la veu: afusellen a les menors! I les tretze noies es van ajuntar sense una llàgrima en els seus ulls juvenils, amb els caps drets, rapats, serenes i valentes, es van acomiadar de les seves germanes de captiveri donant-los elles ànims, a aquestes milers de dones que es resistien a creure que es pogués cometre aquest crim monstruós. Se les van dur cantant la "Jove Guàrdia", i durant tota la nit a "capella" van cantar fins que van passar els camions a recollir-les. Fins el silenci absolut de la reclusió arribaven els seus ecos, les catorze mil preses es bevien l'alè per escoltar-les, fins que van sentir els camions i el "cerrazo" del rastell i ja!, els ecos de les tretze menors es van extingir per sempre, només al cap d'un quart d'hora van escoltar el tableteo de la metralladora i catorze mil boques, van comptar un per un els tirs de gràcia, ¡68 ! El "complot" havia conclòs. "

Relat de Juana Dueñas Jimenez – Expresa de “Las Ventas”

Les Tretze Roses

Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir la seva família, que comptava amb 8 germans més, 4 menors que ella. Militant del PCE, després de la guerra, va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al abandonat capdavant de la Ciutat Universitària a buscar armes i municions (el que estava prohibit). Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i la seva família des de la presó.

Blanca Brisac al 1939 mesos avans del afusellament.

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La major de les tretze. Tenia un fill. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista. Va escriure una carta al seu fill la matinada del 5 d'agost de 1939, que li va ser lliurada per la seva família (tots de dretes) 16 anys després. La carta encara es conserva.

Pilar Bé Ibáñez (27 anys, modista). En iniciar la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on es recollia a orfes i fills de milicians que anaven al capdavant). Va ser nomenada secretària d'organització del radi Nord. En acabar la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Julia Conesa (a la dreta) en una foto del 1937.

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Una d'elles va morir de pena (per la mort del seu nòvio a les guerrilles) estant ella detinguda. Es va afiliar a les JSU per les instal.lacions esportives que presentaven a finals de 1937 on es va ocupar de la monitorització d'aquestes. Aviat es va emprar com cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda al maig de 1939 sent denunciada per un company del seu "nòvio". La van detenir cosint a casa seva.

Avelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori rutinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a casa seva. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939.

Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU el 1937. En acabar la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín.

Virtuts González García (18 anys, modista). Amiga de Maria del Carme Cuesta (15 anys, pertanyent a les JSU i supervivent de la presó de Vendes). El 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer a Vicente Ollero, que va acabar sent el seu xicot. Va ser detinguda el 16 maig 1939 denunciada per un company seu sota tortura.

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Va ser secretària del radi de Chamartín durant la Guerra. El seu nuvi, que també era comunista, li va proposar anar-se'n a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans menors a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig, però no va ser portada a la presó de Vendes fins al 6 de juny. Es diu que no va morir en la primera descàrrega i que preguntar "¿És que a mi no em maten?".

Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). El setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a casa seva, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet. La van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ostentava. Joaquima va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. No va ser conduïda a Vendes fins al 3 de juny, tot i ser de les primeres detingudes.

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista l'abril de 1938 després que un obús matés a la seva germana ia uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregori Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Vendes el 6 de juny de 1939.

Luisa Rodriguez de la Fuente (18 anys, sastre). Va entrar a les JSU el 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut encara a ningú més que al seu cosí quan la van detenir. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. A l'abril la van traslladar a Vendes, sent la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Contra la impunitat feixista, ni oblit ni perdó