LA VEU SILENCIADA
En memòria de Lina Odena, la veu silenciada
Aquí us deixem, en el 75 aniversari de la mort de Lina Odena, aquest
article de la nostra companya Ana Maria Rei Merino que ens ha semblat
idoni per a la seva publicació.Lina Odena va destacar en tot el que va fer i va demostrar que la lluita per una societat més justa no hi és, només, en les mans dels homes. Les centenars de dones que van lluitar a favor de la república i en contra de la bogeria feixista ho demostra.
I és normal, durant anys els governs a l'estat espanyol van reprimir sistemàticament a la dona, negant-li el divorci, el vot en les eleccions, etc ... quan van veure a la II República que aquesta repressió històrica es iva esvaint, no van dubtar a agafar, a les seves mans, càrrecs de responsabilitat i fusells per lluitar al costat dels homes.
Visca la dona antifeixista i lluitadora!
Visca el record a Lina Odena!
Resistència AntifeixistaSEPTEMBRE 2013
LINA ODENA LA VEU SILENCIADA
Les
transformacions que es realitzen en l'urbanisme de la ciutat fa que
algunes vegades llegim informacions que ens resulten difícils
d'interpretar com, per exemple, l'existència d'una tintoreria que
pertanyia a la família Mula i que estava situada a la Placeta del Molí
de Guadix. Jo tinc la fortuna de disposar d'informants privilegiats com
el meu sogre, Torcuato Hernández Rodríguez, un enamorat de la ciutat i
persona curiosa amb una prodigiosa memòria que, amb el seu permís, jo
exploto amb molta freqüència, ja que a més és un agradable conversador.
La
Placeta del Molino es trobava entre la zona compresa entre l'Arc de
Sant Torcuato i les Escales de Carnisseria. Més o menys on avui hi ha la
Delegació d'Hisenda, es desenvolupava l'activitat de la indústria
tintorera, on es realitzaven les vistoses i abrigades cobrellits de
llana, tan típiques de Guadix. Donava feina a bon nombre de dones.
En
un moment que no he pogut determinar amb exactitud però que es limita
entre 1936 i 1938 aquesta indústria va ser col.lectivitzada i va passar a
dir-se Lina Odena, i això em va cridar l'atenció.
Qui
era Lina Odena i com es va vincular el seu nom a la ciutat de Guadix
eren les preguntes que em rondaven? En aquest mes de setembre que es
compleixen 73 anys de la seva mort vull rescatar per a la nostra memòria
col.lectiva.
Paulina
Odena García, havia nascut el 22 de gener de 1911 a Barcelona. Els seus
pares Josep i Dolors, regentaven una sastreria al barri barceloní de
Gràcia. Va assistir a l'escola fins als onze o dotze anys i des de
petita va ajudar al taller familiar, on va aprendre l'ofici que més tard
exerciria. Quan el 14 d'abril de 1931, es proclama la II República
s'afilia a la UGT, on fa contactes amb membres del Partit Comunista a
què es afiliar el maig d'aquell mateix any, una decisió que provoca
conflictes en el si de la seva família que la portarà a
independitzar-se.
El
1931 va formar part d'una delegació de joves catalans que van anar a la
Unió Soviètica i van estar allà una mica més d'un any estudiant a
l'Escola Marxista-Leninista de Moscou i obtenint la formació necessària
per formar part dels quadres dirigents del Partit Comunista, allà va
coincidir amb Jesús Hernández, Enrique Lister i Modesto. En tornar a
Espanya, va passar a formar part de les Joventuts Comunistes de
Catalunya de la que el febrer del 1933 serà Secretaria General per la
seva gran capacitat de treball i la seva intel ligència. Aquest mateix
any va ser candidata al Parlament de la República.
El
29 juny 1933 publica a "Catalunya vermella" un article titulat "A les
dones obreres" en el qual fa un repàs de les diferents posicions que
mantenen els diferents partits polítics respecte al dret al vot de les
dones. Afirma que "la Lliga treballa febrilment per mitjà de les seves
organitzacions en les sagristies convertides aquestes en oficines
electorals i principalment entre les famílies obreres que reben algun
socors de les organitzacions cristianes". Respecte a la Ezquerra el seu
discurs que les dones no estan preparades i que la seva participació
electoral pot ser perjudicial per a la República, "es basa en els
moviments i maniobres que es veuen per part de l'Església". Segons ella
el Partit Comunista de Catalunya "ha lluitat sempre pels drets polítics i
socials de la dona, ja que reconeix que només amb la participació
activa en la lluita, la dona adquirirà una educació política i plena
consciència dels seus actes i si bé pot ser que al principi les dretes
obtinguin alguns vots de les dones obreres a causa de les influències
que exerceixen sobre ella, en canvi aquesta es donarà compte ràpidament
de quin és el veritable partit de classe que defensa els obrers, el
Partit Comunista i posant-se al costat del mateix, lluitarà per la seva
emancipació total, contra el capitalisme que l'explota i l'esclavitza, i
per la instauració d'un règim comunista d'igualtat completa".
En
produir a Catalunya la revolta d'octubre de 1934, Lina Odena va ser una
de les poques dones que va empunyar el fusell, participant activament
en alguns combats que van tenir lloc a la carretera de la Rabassada o a
Sant Cugat. Al fracàs del moviment, Lina va passar a la clandestinitat
formant part del també clandestí Socors Roig Internacional, sent
detinguda i fitxada a Barcelona per la policia l'agost de 1935.
És
llavors que s'uneix a la delegació espanyola que viatja a Dinamarca per
participaré en Copenhaguen al IV Congrés de la Internacional Juvenil
Comunista. Aquest Congrés va tenir gran importància ja que s'hi va
decidir que les joventuts comunistes havien unificar amb les d'altres
partits per ser forts. Per a aquesta tasca Lina va ser requerida pel PCE
i es va instal.lar a Madrid.
En
convocar-se les eleccions generals de febrer de 1936, Lina va ser
encarregada d'acompanyar a Dolores Ibárruri, la Pasionaria, en els
mítings que aquesta va haver de donar a per tota la geografia espanyola.
Triomfarà del Front Popular gràcies a la mobilització, per primera
vegada, de tota l'esquerra, unida en un front comú contra els sectors
reaccionaris i eclesials.
En
iniciar la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936 Lina estava a
Almeria on tenia lloc el Congrés Provincial d'Unificació. Va prendre les
armes participant en els combats que van tenir lloc i on van jugar un
important paper a favor de la República l'arribada de dues companyies
d'aviació fugides de Granada, que uns dies més tard la nomenarien
delegada i representant de la unitat en el Comitè Local. Com a símbol
del seu càrrec, Lina va lluir amb orgull, sobre la seva granota de
miliciana, les ales de l'aviació des d'aquell dia i fins a la seva mort,
tal com testimonien les seves últimes fotografies.
La
columna a la pertanyia Lina estava formada per milicians, antics
soldats d'aviació i marins procedents d'Almeria, va rebre instruccions
de prendre Guadix. Llavors Lina fer amistat amb Antonio Pretel, diputat
comunista i cap d'una altra columna que tenia els mateixos objectius.
Curiosament Pretel Fernández, era natural de la veïna localitat de Gor,
va ser elegit diputat el maig de 1936, en la repetició de les eleccions
al Congrés dels Diputats, després del tupinada que havien donat les
dretes al febrer i que va provocar la seva anul.lació. Era el primer
diputat comunista de la província en tota la seva història. Ell va
organitzar forces milicianes a la província i va dirigir un batalló
intervenint en l'ocupació de Guadix.
Així
és com Lina arriba a la nostra ciutat. De seguida posa't en contacte
amb les joventuts d'UGT i atès que ella és una dona que desplega gran
optimisme i és capaç de seduir amb les seves idees revolucionàries de
justícia social, s'embarca amb quatre joves ugetistes al mes d'agost de
1936, a la fundació del diari local "La Veu de Guadix".
Treballava
com a corresponsal de "Mundo Obrero" pel que estava en continu moviment
per tota la província. En el fatídic dia 14 de setembre, al costat del
Pantà de Cubillas, el xofer que conduïa el cotxe es va equivocar en una
cruïlla i va anar a donar directament a un control dels falangistes.
Veient-se envoltada, Lina sense dubtar-ho dues vegades va treure el seu
revòlver i es va suïcidar. En un homenatge celebrat en la seva memòria
al mes d'octubre Margarita Nelken es va dirigir a un nombrosíssim públic
dient: "Tots saben el significat de la passió i mort de Lina, però no
l'han comprès; Lina es va matar per no caure en mans de aquella gent que
no tenen d'humans i no saben respectar les dones".
Les
dirigents socialistes, comunistes i anarquistes sabien com se les
gastaven els colpistes amb les dones i Lina no estava disposada a
permetre que la humiliar i acabessin amb la seva dignitat.
Moltes
dones importants van parlar d'ella després de la seva mort. Dolors
Ibarruri escriu d'ella: ".. sempre disposada, activa, carinyosa,
abnegada, rient amb sa optimisme davant les majors dificultats. La seva
veu, amb fort accent català, parlava de treball, d'organització, de
victòries, de triomfs decisius sobre el feixisme...". Joana senyora que
va viure en carn pròpia la repressió de les presons franquistes i ho va
plasmar en el seu llibre "Des de la nit i la boira" deia de Lina que
"era una dona fora del comú, absolutament lliurada, d'intel ligència
privilegiada, la millor oradora que hi havia a tota la zona republicana
(després de Pasionaria), una propagandista formidable, la seva veu i el
seu gest corresponia a una extraordinària agitadora, però a més era
analítica, escrivia molt bé, inspirava confiança per la seva honestedat
"Mary Nash diu en el seu llibre" vermelles":"Dones com la jove activista
Lina Odena personificar la resistència antifeixista a les llegendes de
la guerra".
Però
a més va ser immortalitzada en múltiples poemes, i he pogut trobar
aquests versos d'un soldat de l'270 Batalló anomenat Galiana Aragonés
titulat "A la mort de Lina Odena" que es va publicar el 12 de setembre
de 1937 a l'òrgan ¡A Peu! de la Brigada Mixta número 13:
Cançons de violins
diuen que et festejaven
i que els teus sospirs eren
antiguitats romans
de Guadix a Santa Fe a banyar-se a Alhama.
Segurament
les dones de Guadix dels duríssims anys de guerra, la van conèixer i
van saber que hi havia altres formes de ser dona. Lamentablement i com
un avançament del que després se'ns vindria a sobre, Lina va morir i la
seva veu va quedar silenciada.
Van haver poetes, com Lorenzo Varela, que van escriure poemes a Lina Odena per la seva lluita contra el feixisme de Franco.
YA NO VEREMOS TU RISA,
¡TU ESTRELLA DE COMANDANTE!
YA TUS PALABRAS GUERRERAS
NO ENCENDERAN NUESTRA SANGRE...
...YA NO SONARA TU VOZ
POR LOS SOLDADOS LEALES...
SOLO SONARA TU CUERPO
CAYENDO EN LOS OLIVARES.
SOLO CONTRA LAS ARENAS,
A LUZ SONARA TU SANGRE...
TU CAISTES,LINA ODENA
PERO NO TUS LIBERTADES,
QUE DE MALAGA A GRANADA
TIERRA,TRIGO Y OLIVARES...
...Y LAS NOVIAS Y LAS MADRES
NO TEMEN YA A CRIMINALES.
¡QUE DE MALAGA A GRANADA
LOS CAMINOS SON LEALES!
¡QUE TODO ALBERGA ALEGRIAS:
SOLO TU MUERTE PESARES!
