TRENTA-DOSENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. QUERELLA ARGENTINA.
Diu l’Estatut de Roma (1998, signat per l’estat espanyol) que crim contra
la humanitat és l’assassinat, l’extermini, el desplaçament forçós,
l’empresonament, la tortura, la violació, la desaparició forçada, la persecució
per motius polítics o qualsevol acte inhumà que causi gran sofriment o atempti
a la salut mental o física de que els sofreix quan tots aquests actes formin
part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil. És clar, llavors,
que el cas de les víctimes del feixisme de l’estat espanyol és un cas de llibre
de crims contra la humanitat.
Per altra banda la Convenció sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de
Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat (1968, no signada per l’estat espanyol)
diu en el seu article quart que els Estats Parts es comprometen a adoptar les
mesures legislatives o d’altra índole que sigui necessària per a que la
prescripció de la pena establerta per llei no s’apliqui als crims de lesa
humanitat, i en cas que existeixi sigui abolida. I aquí tenim el perquè l’estat
espanyol es nega a signar aquest document perquè hauria d’abolir la Llei
d’Amnistia, la seva llei de punt final i impunitat.
En resum, l’estat espanyol reconeix el crim de lesa humanitat però només
reconeix la seva imprescriptibilitat si es comet en altre estat, per això ha
jutjat i condemnat a Scilingo pels seus crims a l’Argentina, ha fet retenir Pinochet
pels seus crims a Xile o ha reclamat l’extradició de los SS Totenkopf pels seus
crims als territoris ocupats per l’Alemania nazi. Amb aquests precedents és
fácil respondre a aquestes preguntes:
Què passa a l’estat espanyol amb la dreta i la pseudoesquerra que, des de
les seves diferents tribunes de difusió pública, poden censurar i condemnar la
dictadura argentina, mirant amb bons ulls que es faci Justícia a les seves víctimes,
mentre neguen la justícia a les víctimes de la dictadura espanyola? Què els hi passa
que critiquen el nazisme i parlen dels seus crims com de lesa humanitat
reconeixent el genocidi mentre aquí practiquen el negacionisme?
El bipartidisme regnant, llavor de la transició que encara dóna els seus
fruits, ha negat, nega i negarà, però la seva negació també és un crim, tant si
es fa per a conservar la immunitat o per covardia.
Des de fa més de 3 anys que ens concentrem a la plaça Sant Jaume per a
exigir Veritat, Justícia i Reparació i l’anul·lació per llei dels judicis del
franquisme. Més de 3 anys observant l’estupefacció de la gent d’arreu del món
que s’atura per demanar-nos que fem sota la pluja o sota el sol amb les
fotografies de les nostres víctimes i que no donen crèdit a la realitat que
vivim. Gent de països que potser si han signat tots els convenis sobre drets
humans. Especial incredulitat mostren els argentins que han vist com aquí es
sentenciava un criminal de la seva dictadura i no podien entendre que no es
jutgessin els crims del franquisme. Moltes vegades els hem comentat que hauríem
de fer a la inversa, que els seus tribunals haurien de jutjar els crims de la
nostra dictadura. I des de 2010 que es va presentar la primera querella a la
justícia argentina pels crims comesos pel franquisme, i després de varies vicissituds
judicials, ara sembla que per fi aquesta querella, a la que ja s’han afegit
quasi un centenar de particulars i entitats, tirarà endavant. No sabem si
arribarà a bon port, però el que si és cert és que es tracta d’una oportunitat
més d’obtenir la justícia que tant l’estat espanyol com Europa ens ha
negat fins ara. Una altra via a explorar que passi el que passi no hem de permetre que
es converteixi en una frustració, ni en decepció, després de tants anys i anys
de lluita de familiars i d’associacions de la memòria. Perquè la nostra lluita
també és imprescriptible, és el nostre conveni signat amb el cor i la raó amb
les víctimes de la dictadura feixista i la transició.
Reiteradament hem expressat la universalitat de les víctimes dels crims de
lesa humanitat, hem dit que les víctimes de crims d’estat són de totes i de
tots, no tenen fronteres, que una desapareguda o desaparegut de Guatemala, de
Colòmbia, de Xile, d’Argentina, de Mèxic, d’Espanya és una víctima de tot un
món que lluita pels drets humans, la seva defensa i el seu compliment. Que totes
i tots tenen dret a la Justícia, que les fronteres geopolítiques no li poden
barrar el pas, que és un treball col·lectiu en el qual ens hem de donar suport.
Una veu escoltada i recolzada es pot multiplicar per mil, per un milió o
milions. Per això la nostra veu serà present aquest 1 de setembre a la nostra
trenta-dosena concentració, oberta a totes les víctimes de crims de lesa humanitat,
per a constituir un altaveu humà de denúncia, que no hagi d’oblidar, que no
hagi de demanar perdó, ni sigui obligat a perdonar, que cridi ben fort Veritat,
Justícia i Reparació.
Informació: Com participar a la querella argentina.
