Extret de Kaos en la Red.
Traduït al català per Resistència Antifeixista.
¡Per un 12 d'octubre anticapitalista, antifeixista i antiracista! Per les lluites compartides, la solidaritat i la tendresa entre els pobles! Tot per Construir - Res a celebrar!
Les organitzacions, col.lectius i activistes que subscrivim aquest manifest expressem el nostre profund rebuig al caràcter festiu amb què es commemora el 12 d'octubre a l'estat espanyol i en gairebé tots els països d'Amèrica.
Se celebra una conquesta politicomilitar que va implicar l'extermini de més de 80 milions de persones, l'establiment d'una jerarquia racial, l'esclavitud tant dels pobles originaris com de pobles portats de les llunyanes terres d'Àfrica i de la Xina i la consolidació de estructures racistes que perduren fins avui. Se celebra una conquesta que va destruir cultures autòctones i formes d'organització no mercantil amb l'objectiu de tirar endavant l'espoli econòmic i el sistemàtic despulla dels recursos naturals.
Es va consolidar llavors un sistema colonial, que avui s’expressa en les polítiques neoliberals.
No. No tenim res a celebrar. Els costos van ser molt alts i els beneficis se'ls van anar quedant, molt pocs ... No, no hi ha res a celebrar, quan la imposició dels Estats com a forma política requerida pel capitalisme ha implicat la imposició d'un projecte homogeneïtzador de les diferents nacions i cultures, negant sistemàticament el dret a l'autodeterminació.
L'ideari imperialista es renova en el projecte franquista de la "hispanitat", d '"una, gran i lliure", i es manté fins avui, imposant-se de manera violenta en els Països Catalans, així com en altres pobles de la península ibèrica. A Madrid, cada 12 d'octubre, l'estat espanyol fa desfilar l'exèrcit, per fer-nos recordar que el que no aconsegueix amb la raó ni la justícia, el mou a través de la força. S'imposa la desmemòria. Tot intent de rescat de la tradició de lluita dels pobles de Espanya és reprimida.
Després del colonialisme esclavista, Anglaterra, la potència mundial de llavors, promou la independència formal de les colònies americanes, per imposar el lliurecanvisme com a nou model d'explotació. Avui la globalització en els termes de les multinacionals fonamentalment europees i nord-americanes les aprofundeix.
En el marc d'un model soci econòmic que té crisi de superproducció i que ha estès la misèria, els governs de les multinacionals han necessitat desarmar als pobles, tirant per terra conquestes laborals, socials i democràtiques que fins fa pocs anys van ser bandera dels governs socialdemòcrates.
Privatitzen institucions, béns públics i beneficis, impulsant retallades socials, mentre socialitzen les pèrdues, rescatant a la banca.
Les multinacionals com Repsol, Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, el Banc Santander o Telefònica, amb el suport dels estats, acumul.len riquesa en els països del capitalisme perifèric i impulsen de manera violenta un nou cicle d'espoli dels recursos naturals.
Creen les condicions, en el marc d'aquesta crisi, per buscar com sempre un “cap de turc”, els immigrants. Aquest cabal humà sense el qual el creixement econòmic no era ni serà possible. La Llei d'Estrangeria i els Centre d'Internament d'Estrangers són l'expressió institucional d'aquestes polítiques.
Ni raça ni hispanitat. Si tenim alguna cosa què celebrar, és que malgrat tot, avui, seguim aquí. Que tot i les ànsies d'homogeneïtzació, d'acabar amb nosaltres, amb les nostres cultures i projectes polítics, amb la nostra dignitat ..., nosaltres seguim vives/us. Vives/us i combatives/us. Avui la resistència del poble maputxe a Xile i la lluita del poble Hondureny contra la dictadura assassina, són clars exemples d'aquesta fermesa, així com la resistència del poble català enfront de les imposicions d l'estat espanyol.
Celebrem, des d'una memòria viva, la construcció col.lectiva i el caminar constant d'un projecte permanentment creatiu des de, les i els de baix.
