INTRODUCCIÓ
El s. XX –definit per Eric Hobsbawm com un “segle curt” que començaria en 1914 i acabaria amb la desaparició de la URSS- és el dels avenços científics i tecnològics, el de la revolució de les comunicacions, el temps en què la globalització s’hi imposa com quelcom aparentment irreversible… I el de l’aprofundiment en la desigualtat social, en què apareixen noves i “progresades” formes de dominació, en què els dispositius de poder perfeccionen els seus instruments de dominació, perllongant la seua irracionalitat en el nostre present. Així, el s. XX és també el de les guerres mundials, els genocidis i els crims massius, el temps dels exterminis…
Molts d’ells ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla Hannah Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista.
Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d’eixe “curt” segle, que sembla no acabar (Ruanda, l’antiga Iugoslavia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interesos que s’amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques –però creiem que importants- aportacions sobre la qüestió.
PROGRAMA
10 hores: Presentació de les Jornades a càrrec de la Societat Coral El Micalet
Conferència inaugural:
“Els intents de invisibilització de les fosses comunes del Cementiri de València. La negació de les víctimes”. Empar Salvador, Amalia Alejandre i Josep Cruanyes.
12 hores: "Crims de guerra, crims contra la humanitat: la maldat massificada al segle XX". Henry Ettinghausen. Presenta: Anna Oliver.
14 hores: Dinar
15,30 hores: “De nou els “aliats”: d’alliberadors d’Auschiwitz a promotors del genocidi ruandés-congolés”, a càrrec de Joan Carrero i Saralegui. Presenta: Emili Chalaux que també parlarà de la "Responsabilitat de la jerarquia catòlica en el genocidi franquista (1936-1952)”
- 17,30 hores: Conferències de cloenda:
“Sarajevo – una ciutat ferida”, a càrrec de Jasmina Mujezinovic.
“Violència patriarcal en el món i la legislación àrab”, a càrrec de Wahida Hamid Haidar. Presenta: Núria Rodriguez del Centre Social Terra.
PARTICIPANTS:
Amalia Alejandre. Lletrada en exercici des de fa més de 20 anys. Pertany a la Asociación Libre de Abogados (ALA) i en el seu nom fa el seguiment dels casos de tortura i mal tracte policial a Madrid, intervenint com advocada en diversos casos per tortures. És també la representant d’ALA en la Coordinadora para la Prevención y Denuncia de la Tortura (CPDT) que aglutina a 44 organitzacions de l’Estat espanyol. Assessora en temes de violència i mal tracte a les dones a associacions de Leganés (Madrid), i és la advocada del Fòrum per la Memòria del País Valencià en la seua denúncia en l’Audiència Nacional espanyola per desaparicions forçades i crims contra la humanitat durant el franquisme.
Anna Oliver. És lletrada en exercici des de fa 15 anys. Participa en diferents moviments socials i és Tècnica del Casal Jaume I – Grup Arrels de Carcaixent. També es membre de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira i col·labora activament amb Acció Ecologista Agrò i amb el Fòrum per la Memòria del País Valencià. És autora del llibre “Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent”
Emili Chalaux. És enginyer indústrial i president d’Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), entitat ecumènica compomesa amb tots aquells que lluiten per l’abolició de la tortura i de les execucions capitals. L’ACAT és membre de la Federació Internacional (FIACAT) i de la Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.
Empar Salvador. Va fer la descoberta de les fosses comunes del cementiri de València, definides per Francesco Cossiga com les més grans de la història europea del segle XX. Es autora del projecte d’investigació de les fosses i del llibre "El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri". És la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.
Henry Ettinghausen. Catalanista i hispanista britànic. Professor Emèrit d’Estudis Hispànics de la Universitat de Southampton. Creu de Sant Jordi al 2003 per la seva vinculació als estudis de llengua i literatura catalanes al Regne Unit i implicació amb la campanya internacional de la Comissió de la Dignitat. Ha estat President de l’Anglo-Catalan Society i Vicepresident de l’Asociación Internacional Siglo de Oro.
Jasmina Mujezinovic. Llicenciada en Dret, durant la Guerra dels Balcans va haver d’abandonar Sarajevo (la seua ciutat) i refugiar-se a Split. Quan la pressió de la comunitat serbocroata de la regió de Krajina es va fer insoportable i davant el risc de ser assassinada junt a la seua família, en 1993 van aconseguir fugir i refugiarse a Catalunya. Al signar-se els acords de pau de Dayton, Jasmina tornà a Bòsnia. Entre altres, centra les seues activitats en les dones que durant la guerra van ser víctimes de violacions i maltractaments, que es calculen en més de 30.000. És la directora de la Fundation of Local Democracy de Sarajevo que desenvolupa programes de promoció i millora dels drets de les dones en Bòsnia i Herzegovina. El focus d’interès és la prevenció, protecció i lluita contra la violència de gènere.
Joan Carrero i Saralegui. Activista social internacional. Des de 1.994, per a denunciar el genocidi en l’Àfrica dels Grans Llacs, ha liderat múltiples accions, entre elles dues marxes de quasi 1.000 km. cadascuna, i en 1997 va fer una vaga de fam de 42 dies davant el Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les. Aquesta acció va tenir gran repercussió internacional i tingué el suport de tot tipus d’organitzacions i persones, entre uns altres per 19 Premis Nobel. Les seues accions són les més importants que es realitzen en el món per la fi de la violència a Rwanda i de les agressions a la RD del Congo. Va ser el tercer objector de consciència de l’Estat espanyol, el que li va convertir en pròfug de la justícia militar espanyola. Des de l’any 2000, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats vénen presentant la seua candidatura al Premi Nobel de la Pau. És president de la Fundació S’Olivar, amb seu a Mallorca i del “Fòrum Internacional para la Verdad y la Justicia en el África de los Grandes Lagos” Les seues mobilitzacions i denúncies judicials pretenen aïllar a les organitzacions i polítics (i a qui els donen suport i protegeixen), responsables de milions de víctimes, com són els dirigents del Front patriòtic Ruandés (FPR) perquè no puguen seguir mantenint la seua hegemonia criminal en la Regió.
Josep Cruanyes. És historiador i advocat de la causa per l’anul·lació del Consell de Guerra Sumarisim contra Joan Peiró, anarquista, ministre del govern del Front Popular i afusellat a Paterna pels franquistes. És autor de diversos llibres, un d’ells, sobre "Els Papers de Salamanca". President de la Societat catalana d’Estudis Jurídics i del Consell Assesor de Protecció de Dades. Es secretari i portaveu de la Comissió de la Dignitat.
Núria Rodríguez. Llicenciada en Filosofia i membre de l’assemblea del Centre Social Terra. El Terra, com a entitat i eina dels moviments socials de la ciutat de València, lluita contra les desigualtats i injustícies que provoca el capitalisme, així com per mantenir la identitat pròpia com a poble sense deixar-se engolir per la globalització consumista. Formem part de l’organització d’unes jornades que mostren la cara més real i cruel del poder. Un poder que no dubta en emprar la tortura, les violacions i assassinats, per aconseguir els seus objectius, que no són altres que mantenir a les classes dirigents i reprimir per tots els mitjans les veus d’aquells i aquelles que denuncien els seus abusos constants.
Wahida Hamid Haidar. Experta en violència de gènere als països àrabs. És llicenciada en Dret en la Universitat de Amman, en Sociologia en la Universitat de La Habana i Màster en Estudis de Gènere. Ha estat directora i coordinadora del servei Hotline (atenció telefònica a víctimes de la violència domèstica i de gènere) i de la xarxa de les Cases d’Acollida (”Refugis”) a Jordània creades per la Jordanian Women’s Union. També centra la seua activitat en les dones iraquianes víctimes de violència. És membre (entre altres) del Comitè del Camp de Refugiats Palestins “Al Hussein” i com advocada i sociòloga presta assistència legal i social a dones maltractades a Jordània. Actualment és la Directora executiva del Centre d’Investigació i Estudis de Gènere “Arnon” amb seu a Amman.
AFORAMENT LIMITAT – INSCRIPCIÓ 5 € (Aportació d’ajuda per al finançament de les Jornades) amb DINAR – 15 €
Fer ingrés al conter nº 2013 1108 36 0200222062 CAIXA CATALUNYA
Organitzen: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Centre Social Terra i Alerta Solidària.
Recolzen: Comissió de la Dignitat, Societat Coral El Micalet i Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura
