Revista Retranca

El papa Indesitjable

La indesitjable visita del Papa

Properament vindrà a Espanya el pastor alemany Ratzinger. Donada la seva doble condició: cap d'Estat i líder religiós, sorgeixen dubtes sobre la finalitat de la visita. De qualsevol manera, tots dos aspectes em semblen manifestament indesitjables.

Si ens visita en qualitat de cap de l'Estat Vaticà caldria preguntar-se què pot oferir. És evident que cap millora comercial, financera o cultural. Tampoc aliança militar alguna. D'altra banda, el Vaticà és un Estat no democràtic. Els seus càrrecs no es trien lliurement entre els ciutadans i la dona ocupa una posició subordinada.

Forçós resulta afegir que el Vaticà va condemnar en el seu moment la democràcia i el liberalisme, entès aquest últim com un conjunt de llibertats civils i socials que no té res a veure amb els actuals neoliberals.

Pel que fa al suport prestat a dictadures abominables com la de Mussolini, Franco o Pinochet no cal estendre's per comprendre com aquest Estat no democràtic xipolleja i negocia amb l'horror i la sang quan li convé. Òbviament, els drets humans rellisquen a la lasa consciència vaticana.

No obstant, tot sembla indicar que Ratzinger visitarà el nostre país valent-se dels privilegis de Cap d'Estat però, en realitat, com un líder religiós que cerca ficar en la nostra política interna, a més d'insuflar un alè religiós tan pestilent com caduc.

I aquestes glopades pútrides seran pagades pels nostres impostos. Ara, precisament ara, quan qualsevol cèntim és com un raig d'aigua a les terres seques de la crisi provocada per un capitalisme sense control ni consciència.

Entre les bestieses que predicarà (repeteixo, pagat amb els nostres diners) es troba la seva peculiar visió "provida". Si hagués estat legal i gratuït l'avortament el 1888 possiblement la humanitat no hauria patit a Adolf Hitler, però aquestes dades no entren en la peculiar doctrina catòlica.

No menys esgarrifós resulten els plantejaments respecte a l'eutanàsia. Si la teva mascota s'està morint retorçada de dolor, et considerarien cruel si no truques al veterinari perquè li apliqui una anestèsia general de la qual no es vagi a recuperar. Però si un metge fa exactament el mateix servei piadós amb tu quan estàs morint de dolor, corre el risc de ser processat per assassinat.

En realitat, la barreja de religió i política ens arrossega a nombroses calamitats. Imagini, com John Lennon, un món sense religió o, almenys, on la religió es restringeixi l'àmbit privat, íntim.

En aquesta societat no hi hauria 11-S, ni 11-M o 7-J perquè, senzillament, no existirien terroristes suïcides embolicats en bombes. Mai hauria ocorregut la inquisició, ni les croades, la caça de bruixes, el complot de la pólvora, la partició índia, les guerres àrab-israelians, les massacres serbo-croates-musulmans, la persecució dels jueus com "assassins de Crist", els problemes a Irlanda del Nord ...

Seguim imaginant aquesta societat laica, sense talibans que volin estàtues antigues, sense decapitacions ni flagells a les dones que ensenyen uns centímetres de pell, sense consciències turmentades per visions del sexe pròpies de ments malaltes, sense bisbes emmetzinant la història d'Espanya i carregant contra la ciència ...

En aquest sentit, recentment, uns investigadors espanyols han impulsat uns transcendentals avenços per prevenir i curar l'Alzheimer. La notícia amb prou feines ha trobat ressò. Lamentablement, la visita del cap d'un Estat no democràtic, ex membre de les joventuts hitlerianes i assenyalat com encobridor de pederastes ocupés totes les portades i ens costarà milers de milions ... extreguin les conclusions oportunes.

elplural

Gustavo Vidal Manzanares és jurista i escriptor

Bloc de Gustavo Vidal Manzanares

CATORZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. DISSABTE 30 D'OCTUBRE DE 2010

Com cada octubre des de 1940 el cas del president Companys posa sobre la taula la impunitat de la dictadura franquista.

 

Ja fa 70 anys de l’assassinat del president màrtir de Catalunya, ja es compleixen, inexplicablement, 70 anys d’oprobi per a tot el poble de Catalunya. 7 dècades d’ignomínia per a tots nosaltres, per a tots els que tenim un Lluís, un Pere, un Josep afusellat per les bales feixistes a casa nostra, i que pateixen, i nosaltres amb ells, la mateixa indiferència i manca de respecte que el que va ser President de la Generalitat.

 

Si les institucions i els polítics no volen fer justícia a un representant del poble que va governar Catalunya, l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme, que els importarà alcaldes, mestres, advocats, obrers, sindicalistes, … homes i dones compromesos amb la legalitat republicana i amb la lluita contra el feixisme. Res, per què aquests, per desgràcia, no surten a les primeres planes dels diaris. Ni els avergonyeix, ni els importa tot això perquè han perdut el respecte per la història democràtica del seu país. Aquest successors, aquest càrrecs públics, accepten ofensius certificats de bona conducta intentant fer-los passar per allò que no són, perquè no tenen cap validesa, ni moral, ni judicial, ni administrativa. Estem farts de repetir-ho, el consell de guerra a Lluís Companys, com els milers i milers de consells de guerra de Catalunya i de la resta de l’Estat no han estat anul·lats, ni la llei de la memòria contempla aquest supòsit, ni els òrgans judicials competents han concedit l’anul·lació a cap de les peticions individuals presentades fins ara.

 

El nostre company Pere Fortuny va rebre recentment una carta de la Fiscalia de l’estat tan desconcertant, com irrisòria, si no fos el fons d’aquesta l’assassinat del seu pare pels franquistes, en Josep Fortuny i Torrens, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, un altre representant i servidor del poble. La Fiscal de la Unidad de Apoyo, Helena Mª Prieto González, escriu el següent: “Al ser nulas e inexistentes tales sentencias no procede la interposición de recurso de revisión alguno”. Així que primer són nul·les, la qual cosa no consta en cap punt de la llei 52/2007 per molt que ens vulguin enganyar amb la seva propaganda sense escrúpols. I després són inexistents, entrant en contradicció amb si mateixa, amb la gramàtica espanyola i utilitzant un terme buit de contingut jurídic. És molt greu que aquesta senyora digui això perquè les sentències existeixen, estan als arxius militars, tenim còpies a casa compulsades i tenim la prova del seu compliment perquè els nostres familiars van ser assassinats, afusellats per una llei franquista al servei de la repressió, l’opressió i l’extermini, que continua vigent per què ningú l’ha jutjat, ni condemnat. I existeixen perquè el concepte il·legítim, que es fa servir a la Llei de la Memòria, és una adjectiu qualificatiu de caire moral, però no un terme jurídic sinònim d’anul·lació. Això és el que rebem de l’Estat, mentides i humiliació.

 

Il·legítima era la conducta de l’home que maltractava la seva dona durant el franquisme, avui és il·legal i punible. El concepte de sentències il·legítimes és propi dels que van consagrar la transició i van estar d’acord amb una llei de impunitat com és la d’Amnistia del 77, rebutjada pels organismes oficials i oficiosos de drets humans. Avui aquestes sentències, si és veritat que vivim en un estat de dret, haurien de considerar-se il·legals i hauríen de ser anul·lades per llei.

 

I per acabar només una pregunta: Què haurien fet aquests nous representants del poble, que han anat a fer l’ofrena floral a la tomba d’en Companys, que han fet els seus discursos i han cantat Els Segadors amb la ma al pit, encara que alguns pensen que ja es fan massa actes aquest octubre. Què haurien fet si de sobte haguessin sortit de la terra del fossar de la Pedrera tots els homes i dones allà enterrats, si hagués sortit d’aquesta terra en Lluís Companys i els hagués dit que no volen flors que volen justícia?

 

A aquest acte del proper dissabte denunciarem els crims comesos per l'Església, coautora de la repressió franquista, tot coincidint amb la propera visita del Papa que lluny de demanar perdó pels seus crims de lesa humanitat a l'Estat Espanyol, va convertir en Sant a Escrivá de Balaguer, creador de la perillosa i poderosa secta Opus Dei, part de l'aparell franquista des de que va desbancar a Falange de les estructures del més alt poder a la dictadura.

I Jornades Internacionals: Genocidis i Crisms contra la Humanitat. València, 20 novembre 2010

INTRODUCCIÓ

El s. XX –definit per Eric Hobsbawm com un “segle curt” que començaria en 1914 i acabaria amb la desaparició de la URSS- és el dels avenços científics i tecnològics, el de la revolució de les comunicacions, el temps en què la globalització s’hi imposa com quelcom aparentment irreversible… I el de l’aprofundiment en la desigualtat social, en què apareixen noves i “progresades” formes de dominació, en què els dispositius de poder perfeccionen els seus instruments de dominació, perllongant la seua irracionalitat en el nostre present. Així, el s. XX és també el de les guerres mundials, els genocidis i els crims massius, el temps dels exterminis…

Molts d’ells ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla Hannah Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista.

Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d’eixe “curt” segle, que sembla no acabar (Ruanda, l’antiga Iugoslavia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interesos que s’amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques –però creiem que importants- aportacions sobre la qüestió.

PROGRAMA

10 hores: Presentació de les Jornades a càrrec de la Societat Coral El Micalet

Conferència inaugural:

“Els intents de invisibilització de les fosses comunes del Cementiri de València. La negació de les víctimes”. Empar Salvador, Amalia Alejandre i Josep Cruanyes.

12 hores: "Crims de guerra, crims contra la humanitat: la maldat massificada al segle XX". Henry Ettinghausen. Presenta: Anna Oliver.

14 hores: Dinar

15,30 hores: “De nou els “aliats”: d’alliberadors d’Auschiwitz a promotors del genocidi ruandés-congolés”, a càrrec de Joan Carrero i Saralegui. Presenta: Emili Chalaux que també parlarà de la "Responsabilitat de la jerarquia catòlica en el genocidi franquista (1936-1952)”

- 17,30 hores: Conferències de cloenda:

“Sarajevo – una ciutat ferida”, a càrrec de Jasmina Mujezinovic.

“Violència patriarcal en el món i la legislación àrab”, a càrrec de Wahida Hamid Haidar. Presenta: Núria Rodriguez del Centre Social Terra.

PARTICIPANTS:

Amalia Alejandre. Lletrada en exercici des de fa més de 20 anys. Pertany a la Asociación Libre de Abogados (ALA) i en el seu nom fa el seguiment dels casos de tortura i mal tracte policial a Madrid, intervenint com advocada en diversos casos per tortures. És també la representant d’ALA en la Coordinadora para la Prevención y Denuncia de la Tortura (CPDT) que aglutina a 44 organitzacions de l’Estat espanyol. Assessora en temes de violència i mal tracte a les dones a associacions de Leganés (Madrid), i és la advocada del Fòrum per la Memòria del País Valencià en la seua denúncia en l’Audiència Nacional espanyola per desaparicions forçades i crims contra la humanitat durant el franquisme.

Anna Oliver. És lletrada en exercici des de fa 15 anys. Participa en diferents moviments socials i és Tècnica del Casal Jaume I – Grup Arrels de Carcaixent. També es membre de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira i col·labora activament amb Acció Ecologista Agrò i amb el Fòrum per la Memòria del País Valencià. És autora del llibre “Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent”

Emili Chalaux. És enginyer indústrial i president d’Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), entitat ecumènica compomesa amb tots aquells que lluiten per l’abolició de la tortura i de les execucions capitals. L’ACAT és membre de la Federació Internacional (FIACAT) i de la Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.

Empar Salvador. Va fer la descoberta de les fosses comunes del cementiri de València, definides per Francesco Cossiga com les més grans de la història europea del segle XX. Es autora del projecte d’investigació de les fosses i del llibre "El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri". És la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.

Henry Ettinghausen. Catalanista i hispanista britànic. Professor Emèrit d’Estudis Hispànics de la Universitat de Southampton. Creu de Sant Jordi al 2003 per la seva vinculació als estudis de llengua i literatura catalanes al Regne Unit i implicació amb la campanya internacional de la Comissió de la Dignitat. Ha estat President de l’Anglo-Catalan Society i Vicepresident de l’Asociación Internacional Siglo de Oro.

Jasmina Mujezinovic. Llicenciada en Dret, durant la Guerra dels Balcans va haver d’abandonar Sarajevo (la seua ciutat) i refugiar-se a Split. Quan la pressió de la comunitat serbocroata de la regió de Krajina es va fer insoportable i davant el risc de ser assassinada junt a la seua família, en 1993 van aconseguir fugir i refugiarse a Catalunya. Al signar-se els acords de pau de Dayton, Jasmina tornà a Bòsnia. Entre altres, centra les seues activitats en les dones que durant la guerra van ser víctimes de violacions i maltractaments, que es calculen en més de 30.000. És la directora de la Fundation of Local Democracy de Sarajevo que desenvolupa programes de promoció i millora dels drets de les dones en Bòsnia i Herzegovina. El focus d’interès és la prevenció, protecció i lluita contra la violència de gènere.

Joan Carrero i Saralegui. Activista social internacional. Des de 1.994, per a denunciar el genocidi en l’Àfrica dels Grans Llacs, ha liderat múltiples accions, entre elles dues marxes de quasi 1.000 km. cadascuna, i en 1997 va fer una vaga de fam de 42 dies davant el Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les. Aquesta acció va tenir gran repercussió internacional i tingué el suport de tot tipus d’organitzacions i persones, entre uns altres per 19 Premis Nobel. Les seues accions són les més importants que es realitzen en el món per la fi de la violència a Rwanda i de les agressions a la RD del Congo. Va ser el tercer objector de consciència de l’Estat espanyol, el que li va convertir en pròfug de la justícia militar espanyola. Des de l’any 2000, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats vénen presentant la seua candidatura al Premi Nobel de la Pau. És president de la Fundació S’Olivar, amb seu a Mallorca i del “Fòrum Internacional para la Verdad y la Justicia en el África de los Grandes Lagos” Les seues mobilitzacions i denúncies judicials pretenen aïllar a les organitzacions i polítics (i a qui els donen suport i protegeixen), responsables de milions de víctimes, com són els dirigents del Front patriòtic Ruandés (FPR) perquè no puguen seguir mantenint la seua hegemonia criminal en la Regió.

Josep Cruanyes. És historiador i advocat de la causa per l’anul·lació del Consell de Guerra Sumarisim contra Joan Peiró, anarquista, ministre del govern del Front Popular i afusellat a Paterna pels franquistes. És autor de diversos llibres, un d’ells, sobre "Els Papers de Salamanca". President de la Societat catalana d’Estudis Jurídics i del Consell Assesor de Protecció de Dades. Es secretari i portaveu de la Comissió de la Dignitat.

Núria Rodríguez. Llicenciada en Filosofia i membre de l’assemblea del Centre Social Terra. El Terra, com a entitat i eina dels moviments socials de la ciutat de València, lluita contra les desigualtats i injustícies que provoca el capitalisme, així com per mantenir la identitat pròpia com a poble sense deixar-se engolir per la globalització consumista. Formem part de l’organització d’unes jornades que mostren la cara més real i cruel del poder. Un poder que no dubta en emprar la tortura, les violacions i assassinats, per aconseguir els seus objectius, que no són altres que mantenir a les classes dirigents i reprimir per tots els mitjans les veus d’aquells i aquelles que denuncien els seus abusos constants.

Wahida Hamid Haidar. Experta en violència de gènere als països àrabs. És llicenciada en Dret en la Universitat de Amman, en Sociologia en la Universitat de La Habana i Màster en Estudis de Gènere. Ha estat directora i coordinadora del servei Hotline (atenció telefònica a víctimes de la violència domèstica i de gènere) i de la xarxa de les Cases d’Acollida (”Refugis”) a Jordània creades per la Jordanian Women’s Union. També centra la seua activitat en les dones iraquianes víctimes de violència. És membre (entre altres) del Comitè del Camp de Refugiats Palestins “Al Hussein” i com advocada i sociòloga presta assistència legal i social a dones maltractades a Jordània. Actualment és la Directora executiva del Centre d’Investigació i Estudis de Gènere “Arnon” amb seu a Amman.

AFORAMENT LIMITAT – INSCRIPCIÓ 5 € (Aportació d’ajuda per al finançament de les Jornades) amb DINAR – 15 €

Fer ingrés al conter nº 2013 1108 36 0200222062 CAIXA CATALUNYA

Organitzen: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Centre Social Terra i Alerta Solidària.

Recolzen: Comissió de la Dignitat, Societat Coral El Micalet i Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura

Concentració de suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aaiun

La Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport i l'organització de L'ACAPS i Resistència Sahrauí, convoca tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dissabte 23 d'octubre, a les 18h. Properament us farem arribar el manifest. La concentració es farà per donar suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aiún, per exigir unes condicions de vida dignes i el respecte dels drets humans al Sàhara Occidental Ocupat.

Contra la ocupació del Marroc i la repressió constant i violenta de les autoritats marroquines.

Per aturar el genocidi contra el poble sahrauí i l'apartheid als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Pels drets humans dels i les sahrauís.

Hem d'unir esforços! Fem sentir la veu dels i les sahrauís! 20 d'octubre de 2010.

Últimas informaciones del campamento de protesta a las afueras de El Aaiun ocupado.

ACAPS Wilaia Alt Penedès

c/ Escorxador, 19-21

08720 Vilafranca del Penedès

Tel. contacte: 699056215

http://acaps-wap.blogspot.com

http://acaps-wap.vilaentitats.cat

http://resistenciasahraui.blogspot.com/

_____________________________

Informació sobre el Sàhara Occidental al facebook: Miquel Cartró Sahara-info

--

La CGT d’autobusos de TMB convoca vaga contra la despesa de diner públic per la visita del Papa a Barcelona

Extret de Kaos en la Red.

La vaga s’ha previst per al mateix diumenge 7 de novembre, coincidint amb la visita del pontífex a Barcelona. La vaga, que serà de 24 hores, ja ha estat comunicada a la Conselleria de Treball.
 

Aquest dimecres 20 d’octubre a les 12h. s’ha portat a terme a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, una roda de premsa en relació a la convocatòria d’una vaga d’autobusos per part de la Secció sindical de CGT contra la visita del Papa a Barcelona.

La vaga s’ha previst per al mateix diumenge 7 de novembre, coincidint amb la visita del pontífex a Barcelona. La vaga, que serà de 24 hores, ja ha estat comunicada a la Conselleria de Treball, que haurà de proposar els serveis mínims. A la protesta hi estan convocats els conductors, els mecànics i la resta dels treballadors d’autobusos de TMB.

La roda de premsa ha comptat amb la presència de representants de la Secció sindical de CGT d’Autobusos de TMB, Dones feministes contra el Papa, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Plataforma Jo no t’es pero.

Nota de premsa de la Secció Sindical de CGT a Autobusos de Barcelona

La CGT d’autobusos de TMB convoca vaga contra la despesa de diner públic per la visita del Papa

El passat 29 de setembre es va convocar una Vaga General en protesta contra la reforma laboral i les retallades socials aprovades pel govern del PSOE. Ara, el mateix govern, diu que vol allargar l’edat de jubilació dels treballadors/es.

És evident per tothom que la crisis creada pels bancs, els especuladors financers i immobiliaris, amb el consentiment dels diferents governs autonòmics, la estem pagant els de sempre.

Doncs bé, per si tot això no fos suficient, s’ha anunciat pel 7 de novembre la visita del Papa amb la conseqüent despesa de diner públic de 14,5 milions d’euros en seguretat, neteja i informació.

El govern s’està rient a la nostra cara i a sobre volen que els hi riem la “gracieta”.

La secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB ha entrat avui al Departament de Treball una convocatòria de vaga de 24 hores pel proper diumenge 7 de novembre en relació a la visita del Papa.

La setmana passada, aquesta secció sindical va enviar al President del govern espanyol, al President de la Generalitat de Catalunya i a l’Alcalde de Barcelona la següent carta:

"Un cop hem sabut de la visita del Papa a Barcelona el 7 de novembre la secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB manifesta que:

Si no s’anul·la la despesa econòmica que suposa aquesta visita, ens trobarem en l’obligació social de convocar vaga per pressionar i rebutjar la despesa de diners públics per part del Govern espanyol, l’Autonòmic de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que implica la visita del Papa a la ciutat de Barcelona.

Des de la CGT d’autobusos de TM B proposem que aquests diners (entre 14,5 milions d’euros a nivell estatal i 2 milions a nivell del Principat en informació, neteja i seguretat segons els diaris Público, El Periódico i la Directa) siguin destinats a finançar el transport públic gratuït pels aturats i aturades catalanes.

També es convocarà la vaga per denunciar la ideologia ultrareaccionària del Papa i de la seva jerarquia catòlica que neguen el dret a decidir de les dones (segons informa Dones feministes contra el Papa), el despreci constant i manifest contra les persones homosexuals o lesbianes (segons informa el Front d’Alliberament Gai de Catalunya) i la manca de separació entre un Estat que es diu laic i la jerarquia catòlica, que no deixa de ser finançada sistemàticament per aquest mateix Estat (segons indica Ateus de Catalunya)."

A dia d’avui, cap de les tres institucions no ha contestat a la nostra carta i, per tant, la secció sindical ha f et efectiva la convocatòria de vaga.

CGT Autobusos TMB

Altres protestes convocades

El representant de la CGT, Josep Garganté, ha augurat “un seguiment massiu” per part dels conductors, mecànics i altres empleats de la secció d’autobusos de TMB, i ha afegit que la iniciativa també s’ha pres en solidaritat amb els col·lectius “que lluiten contra les idees ultrareaccionàries” de la cúpula eclesiàstica i “contra el finançament que l’Església catòlica rep del Govern espanyol tot i que aquest és un Estat teòricament laic”.

En aquest sentit, el portaveu de la plataforma Jo no t’Espero i membre d’Ateus de Catalunya, Albert Riba, ha recordat la manifestació que se celebrarà el 4 de novembre contra el periple papal, i la representant de Dones Feministes contra el Papa, Glòria Casas, ha anunciat una altra marxa de protesta el dia 7 a les onze del matí, que s ortirà de la plaça de la Universitat per denunciar “la misogínia” del Vaticà i la seva “inacció” davant els casos d’abusos sexuals comesos per part de religiosos.

Vídeo de la roda de premsa realitzat per la Secretaria de Comunicació de CGT Catalunya:

Hondures: 1.300.000 signatures per una assamblea nacional constituent

Bartolo Antonio Fuentes, dirigent del Frente Nacional de Resistencia Popular d' Hondures farà una gira per Catalunya del 16 al 24 d'Octubre, convidat per l'Assemblea Bolivariana de Catalunya. per explicar la situació actual a Hondures, un any i quatre mesos després del cop d'Estat que va derrocar el president legítim, Manuel Zelaya Rosales.

Les organitzacions polítiques i socials agrupades en el Frente Nacional de Resistencia Popular han aconseguit, amb una intensa mobilització en els últims cinc mesos, recollir més d'un milió trescentes-mil signatures ( mes del 30% del cens electoral i xifra superior als objectius que s'havien plantejat) demanant la convocatòria d'una Asamblea Nacional Constituyente que redacti i aprovi una nova Constitució

Bartolo Antonio Fuentes és periodista, redactor de la revista Vida Laboral i dels informatius comun-noticias. Candidat a alcalde de El Progreso (tercera ciutat en importància d'Hondures) el 2009, es va retirar de les eleccions en celebrar-se les eleccions sota el cop d'estat i no tenir, per tant, cap garantia democràtica.

Que volen aquesta gent que trucan de matinada?

Homenatge i inauguració de la senyalització del monument de les Brigades Internacionals



Robert Capa, voluntari de
 les Brigades Internacionals



Com cada any des de 1988, el districte d’Horta-Guinardó organitza, davant el monument "David i Goliat", un homenatge a les Brigades Internacionals que van lluitar al costat de la República. L'acte compta amb la participació d’excombatents, de diverses associacions i la col·laboració del Memorial Democràtic. Enguany té com a novetat la inauguració de la senyalització d'aquest monument.



El 28 d’octubre de 1938, el govern de la República va organitzar un emotiu i multitudinari acte de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona. A l'acte van desfilar els soldats internacionals, que van marxar del país tal i com havia anunciat el president del govern, Juan Negrín, des de la Societat de Nacions el 21 de setembre.

Cinquanta anys després, el 28 d’octubre de 1988, i per iniciativa de la nord-americana Spanish Civil War Historical Society, es va inaugurar el monument David i Goliat, obra de l’escultor Roy Schifrin, que volia homenatjar tots els brigadistes internacionals.

Des d’aleshores, cada mes d’octubre, el districte d’Horta-Guinardó organitza davant del monument un acte d’homenatge en record i agraïment a les Brigades Internacionals. Enguany, a l’homenatge s'hi sumarà la inauguració de la senyalització del monument. Es tracta d'una senyal explicativa en la qual es pot llegir una breu introducció sobre què van ser les Brigades Internacionals i l'acte de comiat organitzat l’any 1938 a Barcelona.

La senyalització d’aquest espai és el primer pas per a la creació d’un itinerari pel patrimoni memorial d’Horta Guinardó. Un altre espai memorial del districte que hi ha previst senyalitzar és el Pavelló de la República.

 

23 d'octubre del 2010 a la Sortida del Túnel de la Rovira Districte d’Horta-Guinardó, Barcelona. Línea 5 Estació "El Carmel"

Acte de l'Associacció pro-memòria als immolats per la llibertat a Catalunya

Extret de Col.lectiu Republicà del Baix llobregat

Ahir encara que en un dia plujós i trist com correspon al panorama de les víctimes de la dictadura feixista, un seguit d'associacions i polítics ens vam concentrar al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc. Algunes d'aquestes persones com porten fent des de l'any 1976 convocades pels Immolats per la Llibertat a Catalunya, per a retre homenatge a totes i tots aquells que van deixar la vida en la defensa de la legalitat republicana a Catalunya. Un esforç i una tasca continuada que hem d'agrair a aquesta associació que tant ha lluitat i que es mereix tot el nostre respecte, el mateix que haurien de demostrar aquells que des de les institucions porten quatre dies fent veure que fan una tasca que hauria d'haver estat finalitzada fa més de trenta anys. Pere Fortuny, president i portaveu dels Immolats per la Llibertat de Catalunya va fer un discurs valent i ple de veritat deixant a cadascú en el seu lloc per molt que les fotos que surten al diari, quan surten, diguin altra cosa. El recolzament no és una imatge, és treballar quan toca, i el triomf no és la notícia sinó la feina ben feta, això és el que fan les associacions que lluiten per la veritat, la justícia i la reparació i que continuarem fent-t'ho per mol incòmode que sigui per alguns. Que prengui nota el Memorial Democràtic, que no només hauria de ser una capsa de records sinó una eina per les associacions de la memòria per a aconseguir els drets per les víctimes del franquisme i que hauria de fer honor al seu cognom i funcionar democràticament i no arbitràriament a favor d'aquells que han oblidat la reivindicació i que els hi son més propers.

Val la pena escoltar en aquest vídeo la breu i clara intervenció d'en Pere Fortuny

Volem donar les gràcies als companys de Memoriaren Bideak que van estar presents en aquest homenatge i van compartir les reivindicacions de veritat, justícia i reparació pels lluitadors antifeixistes, que és un treball que ens uneix i enforteix els llaços de la solidaritat entre pobles.

Catorzena concentració per la Veritat, Justícia i la Reparació. Dissabte 30 d'octubre del 2010

Com cada octubre des de 1940 el cas del president Companys posa sobre la taula la impunitat de la dictadura franquista.

Ja fa 70 anys de l’assassinat del president màrtir de Catalunya, ja es compleixen, inexplicablement, 70 anys d’oprobi per a tot el poble de Catalunya. 7 dècades d’ignomínia per a tots nosaltres, per a tots els que tenim un Lluís, un Pere, un Josep afusellat per les bales feixistes a casa nostra, i que pateixen, i nosaltres amb ells, la mateixa indiferència i manca de respecte que el que va ser President de la Generalitat.

Si les institucions i els polítics no volen fer justícia a un representant del poble que va governar Catalunya, l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme, que els importarà alcaldes, mestres, advocats, obrers, sindicalistes, … homes i dones compromesos amb la legalitat republicana i amb la lluita contra el feixisme. Res, per què aquests, per desgràcia, no surten a les primeres planes dels diaris. Ni els avergonyeix, ni els importa tot això perquè han perdut el respecte per la història democràtica del seu país. Aquest successors, aquest càrrecs públics, accepten ofensius certificats de bona conducta intentant fer-los passar per allò que no són, perquè no tenen cap validesa, ni moral, ni judicial, ni administrativa. Estem farts de repetir-ho, el consell de guerra a Lluís Companys, com els milers i milers de consells de guerra de Catalunya i de la resta de l’Estat no han estat anul·lats, ni la llei de la memòria contempla aquest supòsit, ni els òrgans judicials competents han concedit l’anul·lació a cap de les peticions individuals presentades fins ara.

El nostre company Pere Fortuny va rebre recentment una carta de la Fiscalia de l’estat tan desconcertant, com irrisòria, si no fos el fons d’aquesta l’assassinat del seu pare pels franquistes, en Josep Fortuny i Torrens, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, un altre representant i servidor del poble. La Fiscal de la Unidad de Apoyo, Helena Mª Prieto González, escriu el següent: “Al ser nulas e inexistentes tales sentencias no procede la interposición de recurso de revisión alguno”. Així que primer són nul·les, la qual cosa no consta en cap punt de la llei 52/2007 per molt que ens vulguin enganyar amb la seva propaganda sense escrúpols. I després són inexistents, entrant en contradicció amb si mateixa, amb la gramàtica espanyola i utilitzant un terme buit de contingut jurídic. És molt greu que aquesta senyora digui això perquè les sentències existeixen, estan als arxius militars, tenim còpies a casa compulsades i tenim la prova del seu compliment perquè els nostres familiars van ser assassinats, afusellats per una llei franquista al servei de la repressió, l’opressió i l’extermini, que continua vigent per què ningú l’ha jutjat, ni condemnat. I existeixen perquè el concepte il·legítim, que es fa servir a la Llei de la Memòria, és una adjectiu qualificatiu de caire moral, però no un terme jurídic sinònim d’anul·lació. Això és el que rebem de l’Estat, mentides i humiliació.

Il·legítima era la conducta de l’home que maltractava la seva dona durant el franquisme, avui és il·legal i punible. El concepte de sentències il·legítimes és propi dels que van consagrar la transició i van estar d’acord amb una llei de impunitat com és la d’Amnistia del 77, rebutjada pels organismes oficials i oficiosos de drets humans. Avui aquestes sentències, si és veritat que vivim en un estat de dret, haurien de considerar-se il·legals i hauríen de ser anul·lades per llei.

I per acabar només una pregunta: Què farien aquests nous representants del poble, que de ben segur aniran a fer l’ofrena floral a la tomba d’en Companys, que faran els seus discursos i cantaran els segadors amb la ma al pit, encara que alguns pensen que ja es fan massa actes aquest octubre. Què farien si de sobte sortissin de la terra del fossar de la Pedrera tots els homes i dones allà enterrats, si sortís d’aquesta terra en Lluís Companys i els digués que no volen flors, ni paraules, que volen justícia?

Hablando del ruin de Roma, por la puerta asoma

"Si, el papa asomará pronto a las puertas del Estado Español, primero ira a Santiago, luego a Catalunya y más tarde, en el 2011 se presentara en Madrid para la apoteosis que espera que le organicen los peperos, siempre aprovechando de sus visitas para intentar ganar votos y echarse dinero al bolsillo.

La peregrinación a Santiago es de rancio abolengo, desde la edad media se va allí para adorar a un cierto Jacobo, hijo del Zebedeo y así hermano de Jesús o Juan de Gamala, fué ejecutado en Jerusalén, después apareció en Galícia, no se sabe si muerto o vivo, llegó en una embarcación de piedra, lo mas apropósito para viajar por el mar, antes de que alguien lo enterara definitivamente, se reunió con Maria, su madre, que llego subida en un pilar a Zaragoza.

Todas estas historias gustaban muchísimo en la Edad Media y así empezaron las peregrinaciones, era el turismo de la época, la gente hacia ejercicio, se iba andando, conocía nuevas rutas y se divertían como podían por el camino, los que conseguían volver pasaban el resto de sus vidas contando las maravillas que habían visto y enseñando sus certificados, las indulgencias, entonces no había fotos, con las bendiciones ya podían pecar lo que quisieran, tenían el cielo asegurado. Las mujeres no participaban en estas excursiones, se quedaban en casa y así sus maridos podían echar canitas al aire por el camino, ellas debían esperarlos ceñidas en sus cinturones de castidad, que quizás fuesen sexis pero muy incómodos. Más tarde se invento el turismo de masas con las cruzadas.

En Santiago rodeado de obispos, cardenales, familia real e ínclitos reaccionarios, rezará para que el santo preserve la unidad del país a la que tanto contribuyo con su racismo antimoresco, Santiago, cierra España, se gritará para pedirle ayuda contra todos los que podamos romper esta maravillosa nación, emigrantes, vascos, catalanes y otros pueblos que no se sienten muy cercanos de la España Imperial que los que allí van representan.

Debíamos olvidar un poco la Edad Media de la que nos cuesta tanto salir y la que tanto gusta a la Iglesia que quiere a toda costa volvernos a ella, fue su edad de oro y la morriña de aquella época no ceja de atormentar a los papas y las jerarquías eclesiásticas.

Las excursiones del papa nos costaran un ojo de la cara, millones en sus tres visitas que habrá que dilapidar en ceremonias y homenajes, se dice que viene como jefe de estado del Vaticano, porque así resulta mejor que decir que en un estado aconfesional se gastara tanto para acoger a un jefe de secta, no todos creemos en este personaje, pero todos tendremos que cascar para su mayor gloria, quisiera saber a que otro jefe de estado se le ha acogido con tales extremos.

La crisis sigue ahí, nos dicen, para justificar la explotación y la perdida de derechos sociales, para algunos no hay crisis, para el papa no, pobre Galicia tan cerca de Fraga y de su botafumeiro, ojalá que la visita del Ratzinguer te sea leve."

Milagros Riera

Detingut el dirigent de la CGT Josep Garganté

Extret de VilaWeb.cat

L'acusen de danys i desordres públics i és previst que aquest matí passi a disposició judicial · Convocada una concentració de suport al sindicalista avui a les deu del matí.

La policia va detenir ahir al vespre, a Barcelona, el sindicalista de la CGT Josep Garganté, quan plegava de la feina. Segons l'advocada de Garganté, els mossos el van informar en el moment de la detenció de les acusacions de danys i de desordres públics durant la jornada de vaga general. Fonts de la CGT han comentat a VilaWeb que la detenció formava part de la 'reacció repressora' motivada pels incidents de Barcelona.

Fonts de la policia s'han limitat a comunicar informalment que la detenció tenia a veure amb la vaga general del 29-S i que el detingut seria posat a disposició judicial, previsiblement avui al matí.

L'advocada de Garganté ha explicat a VilaWeb que Garganté va quedar molt sorprés en el moment de la detenció, a quarts de vuit d'ahir al vespre, quan acabava el torn a la feina i tot just baixava de l'autobús. Després fou traslladat a la comissaria de les Corts, on es va negar a declarar.

Garganté és molt conegut perquè va dirigir el moviment sindical en favor dels descansos dels conductors de TMB i perquè va ser candidat d'Iniciativa Internacionalista de les últimes eleccions europees.

Tant la CUP de Barcelona, amb la qual està vinculat, com Endavant han convocat per avui a les deu del matí a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet una concentració de suport a Garganté.

Pin-Pap





En memòria de Lluis Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d'ERC (1933-1934). És l'únic president democràtic d'Europa assassinat i l'estat espanyol setanta anys després encara no ha anul·lat el consell de guerra que va dictar-ne l'afusellament.

Elegit el 12 d'abril de 1931 regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya. Entrà a l'Ajuntament el 14 d'abril acompanyat d' Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d'altres, deposà l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo, prengué possessió i des del balcó proclamà la República espanyola a Catalunya. Nomenat, provisionalment, governador civil de Barcelona.

Pel juny del 1931 va ésser elegit diputat a Corts per la província de Barcelona; intervingué activament en les discussions, pel setembre del 1931, del projecte de constitució de la República Espanyola; votà a favor del vot femení, per l'octubre del 1931; va esdevenir, el gener del 1932, vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substitució de Jaume Carner. En novembre del 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, i primer President del Parlament.

Un cop hagué dimitit del càrrec de President del Parlament de Catalunya, fou, des del juny al novembre del 1933, Ministre de Marina amb el govern Azaña.

En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va ésser elegit Diputat per la ciutat de Barcelona.

Amb la mort sobtada de Francesc Macià i Llussà, el 25 de desembre, tant sols un mes després, és proposat per succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. En votació extraordinària del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista. Companys formà el seu primer govern el 3 de gener de 1934.

Companys havia previst i organitzat la resistència contra la sublevació militar del 18 de juliol mitjançant mesures com el nomenament del capità Frederic Escofet com Comissari General d'Ordre Públic de Catalunya. Durant tota la guerra va encapçalar el Govern de Catalunya, per bé que creà una conselleria en cap en la persona de Josep Tarradellas i Joan. Va tractar de mantenir la unitat entre els partits i sindicats que el recolzaven, tot i que n'exclogué el catalanisme radical representat per Estat Català. Tanmateix, aquesta unitat va ser molt difícil per les tensions entre comunistes i socialistes agrupats en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i anarquistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) recolzats aquests últims pels trotskistes del POUM, mentre que les posicions d'obediència estrictament catalana s'anaven diluint.

El costat humà de Lluís Companys el mostra el fet que, desbordat per la gran quantitat d'assassinats que es van produir a la rereguarda els dies posteriors al fallit cop d'estat (i que en certa manera ell havia facilitat, quan ordenà personalment que fos lliurat als escamots de la CNT-FAI l'arsenal d'armes de la caserna de Sant Andreu), decidís deixar partir del port de Barcelona en vaixells estrangers a unes cinc mil persones sospitoses de poca simpatia amb el règim republicà, la seguretat dels quals no podia garantir. Una de les persones que es varen beneficiar va ser Ramón de Colubí el qual, anys després, seria el seu advocat defensor al consell de guerra.

A partir d'octubre de 1937 es van succeir els seus enfrontaments amb el Govern republicà del doctor Juan Negrín, instal·lat a Barcelona, i l'abril de 1938, després de l'ocupació de Lleida, va escriure una amarga carta al president del Govern espanyol, queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginació que sofria el Govern català.

El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estan a punt d'entrar a Barcelona, travessa la frontera entre les repúbliques espanyola i la Francesa juntament amb el lehendakari José Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpinyà, traslladant-se després a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar finalment a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya), quedant-se allí malgrat el perill que corria, en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís Companys i Micó (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni amb Mercè Micó, de la que es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i última esposa.

El 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ésser detingut per la Gestapo, ans ho va ésser per la policia militar alemanya, ço és, la Wehrmacht.

Sigui com sigui, Companys és portat primer a Madrid a on se li obren diligències per "ésser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, és traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal.

Va ésser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!".

La repressió franquista a Catalunya, el dia de la mort del President, portava 2760 persones executades, des de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939 fins el dia de l'assassinat del President el 15 d'octubre de 1940, aquest foren executats en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions.

Vida i Mort de Lluis Companys:

Dia de la Resistència

Extret de LibreRed.net

Traduït per Resistència Antifeixista

Sota el lema "12 d'octubre, res a celebrar" els integrants de diferents moviments socials van marxar aquest dimarts a la ciutat de Barcelona contra l'anomenat "Dia de la Hispanitat, Dia de la Raça o Descobriment d'Amèrica".

Al voltant de 300 manifestants van iniciar a Plaça Catalunya un recorregut pels cèntrics carrers de la ciutat amb lemes com "Alerta que camina l'espasa de Bolívar per Amèrica Llatina", "12 d'octubre, res a celebrar" o "No és hispanitat, és genocidi ".

Des de primera hora de la tarda es va desplegar un desproporcionat dispositiu policial que va seguir en tot moment als assistents.

La marxa va finalitzar a la Rambla del Raval, on es va dur a terme la lectura d'un manifest en què es va expressar el rebuig al caràcter festiu amb què es commemora el 12 d'octubre a l'Estat espanyol ia Llatinoamèrica.

El comunicat va denunciar també que es va tractar d'una conquesta polític-militar que va exterminar a més de 80 milions de persones, on es va establir una jerarquia racial i un enorme saqueig dels recursos naturals del continent.

Un cop finalitzada la lectura del document es va tancar l'esdeveniment amb intervencions musicals i una interpretació dramàtica.

Video i crònica: Oriol Sabata

Fotos: Laura

Cada 12 d'Octubre és anticapitalista, antifeixista i antiracista

Extret de Kaos en la Red.

Traduït al català per Resistència Antifeixista.

¡Per un 12 d'octubre anticapitalista, antifeixista i antiracista! Per les lluites compartides, la solidaritat i la tendresa entre els pobles! Tot per Construir - Res a celebrar!

Les organitzacions, col.lectius i activistes que subscrivim aquest manifest expressem el nostre profund rebuig al caràcter festiu amb què es commemora el 12 d'octubre a l'estat espanyol i en gairebé tots els països d'Amèrica.

Se celebra una conquesta politicomilitar que va implicar l'extermini de més de 80 milions de persones, l'establiment d'una jerarquia racial, l'esclavitud tant dels pobles originaris com de pobles portats de les llunyanes terres d'Àfrica i de la Xina i la consolidació de estructures racistes que perduren fins avui. Se celebra una conquesta que va destruir cultures autòctones i formes d'organització no mercantil amb l'objectiu de tirar endavant l'espoli econòmic i el sistemàtic despulla dels recursos naturals.

 

Es va consolidar llavors un sistema colonial, que avui s’expressa en les polítiques neoliberals.

No. No tenim res a celebrar. Els costos van ser molt alts i els beneficis se'ls van anar quedant, molt pocs ... No, no hi ha res a celebrar, quan la imposició dels Estats com a forma política requerida pel capitalisme ha implicat la imposició d'un projecte homogeneïtzador de les diferents nacions i cultures, negant sistemàticament el dret a l'autodeterminació.

L'ideari imperialista es renova en el projecte franquista de la "hispanitat", d '"una, gran i lliure", i es manté fins avui, imposant-se de manera violenta en els Països Catalans, així com en altres pobles de la península ibèrica. A Madrid, cada 12 d'octubre, l'estat espanyol fa desfilar l'exèrcit, per fer-nos recordar que el que no aconsegueix amb la raó ni la justícia, el mou a través de la força. S'imposa la desmemòria. Tot intent de rescat de la tradició de lluita dels pobles de Espanya és reprimida.

Després del colonialisme esclavista, Anglaterra, la potència mundial de llavors, promou la independència formal de les colònies americanes, per imposar el lliurecanvisme com a nou model d'explotació. Avui la globalització en els termes de les multinacionals fonamentalment europees i nord-americanes les aprofundeix.

En el marc d'un model soci econòmic que té crisi de superproducció i que ha estès la misèria, els governs de les multinacionals han necessitat desarmar als pobles, tirant per terra conquestes laborals, socials i democràtiques que fins fa pocs anys van ser bandera dels governs socialdemòcrates.

Privatitzen institucions, béns públics i beneficis, impulsant retallades socials, mentre socialitzen les pèrdues, rescatant a la banca.

Les multinacionals com Repsol, Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, el Banc Santander o Telefònica, amb el suport dels estats, acumul.len riquesa en els països del capitalisme perifèric i impulsen de manera violenta un nou cicle d'espoli dels recursos naturals.

Creen les condicions, en el marc d'aquesta crisi, per buscar com sempre un “cap de turc”, els immigrants. Aquest cabal humà sense el qual el creixement econòmic no era ni serà possible. La Llei d'Estrangeria i els Centre d'Internament d'Estrangers són l'expressió institucional d'aquestes polítiques.

Ni raça ni hispanitat. Si tenim alguna cosa què celebrar, és que malgrat tot, avui, seguim aquí. Que tot i les ànsies d'homogeneïtzació, d'acabar amb nosaltres, amb les nostres cultures i projectes polítics, amb la nostra dignitat ..., nosaltres seguim vives/us. Vives/us i combatives/us. Avui la resistència del poble maputxe a Xile i la lluita del poble Hondureny contra la dictadura assassina, són clars exemples d'aquesta fermesa, així com la resistència del poble català enfront de les imposicions d l'estat espanyol.

Celebrem, des d'una memòria viva, la construcció col.lectiva i el caminar constant d'un projecte permanentment creatiu des de, les i els de baix.

Per un 12 d´octubre anticapitalista, antifeixista i antirracista

Per les lluites compartides, la solidaritat i la ternura dels pobles

Dia: Dimarts, 12 d´octubre

Hora:17 hores

Lloc: Plaça Catalunya

Comissió 12 d'octubre 2010

BCN29S encenent la ràbia

Video sobre els incidents del 29s.

 

El nostre total suport a les víctimes dels "piquets" de la patronal.

 

Ara voldran que no diguem ni fem res davant l'atac sense precedents de la patronal a la majoria dels treballadors.

 

Volen una població submisa i quan diem no, als seus retalls i ajustaments, ens envien els seus gossos policies per apallissar en ple carrer.

 

Visca la resistència obrera i la lluita antifeixista!!!

Els delictes de l'església contra la dona, crims religiosos

Els manaments diuen: "Honraràs al teu pare i la teva mare". Al pare se li honra però a la mare, a la dona, se la tracta com una esclava, ha d'estar tant al servei de Déu i dels seus cures com al servei de l'home, el seu amo.

Des del seu inici, l'Església catòlica va presentar a la dona com un ésser inferior a l'home, poc dotat intel.lectualment i posseïdora d'una exuberant i temible sexualitat. Les causes d'aquesta humiliació constant a la qual se sotmet a la meitat de la humanitat estan en el masclisme de l'Església.

Es comença considerant a la dona la causant de tots els mals que patim des del conte d'Eva, la poma i la serp, que la dibuixa com la culpable del pecat original, del qual tots hem de penedir sense saber molt bé de què. L'home no és responsable tot i que Eva va ser creada d'una costella d'Adam i sotmesa a ell.

La societat patriarcal, origen de tots els masclismes passats i futurs, ha estat sempre defensada i organitzada pels capellans, exèrcit opressor dels grans pares de l'Església, que odiaven a la dona i la van descriure amb tota mena de horribles paraules. Les dones havien de sentir-se inferiors i així el mascle podria dominar-les, havien de sentir-se culpables i així serien dòcils davant el maltractament i la vexació.

La Bíblia mai va ser molt tendra amb les dones, però amb el pas al Nou Testament s'obren les comportes de l'infern per aquests éssers, que no havien de ser tan inferiors com l'Església pregonava si tant els temia. Tendríen por que una legió d'esclaves poguessin revelar-se, qui s'encarregaria de que el seu món funcionés a plena comoditat, submissió i plaer de l'home a canvi de res?

Sant Pau, el creador d'una religió que encara turmenta a la humanitat, escrivia: "Sotmeteu-vos als vostres propis marits com al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, així com Crist és cap i salvador de l'Església, la qual és el seu cos. Així com l'Església es sotmet a Crist, també les dones han de sotmetre's als seus esposos en tot". Sotmetre’s i callar, com el sant apòstol aconsella també als corintis: "Guardeu les dones silenci en l'Església, ja que no els està permès parlar. Que estiguin submises, com ho estableix la llei. Si volen saber alguna cosa, que l'hi preguntin a casa als seus marits, perquè no està ben vist que una dona parli en l'Església".

Sant Agustí a qui turmentava la seva morbosa sexualitat i que va culpar la dona de ser la font de la seva luxúria, per no culpar-se a si mateix pels seus baixos instints, escrivia en les seves confessions "Res no m’estimulava a sortir de l'abisme dels delits carnals com la por de la mort i del teu judici futur ... aquesta por mai es va allunyar del meu cor". Des de sant Agustí, l'Església va transmetre a la societat una idea del sexe com una cosa perversa, ja que és el mitjà pel qual es transmet el pecat original i ja que allunya a l'home de la seva recerca de Déu i de la salvació de l'ànima. L'única activitat sexual lícita per sant Agustí i per a l'Església, encara avui, era la que es realitzava, no en persecució del plaer, sinó només en vista a la procreació. Fora d'aquest cas prevalia l'opinió expressada per Sant Tomàs en el seu Summa, segons la qual el coit és dolent perquè pot convertir l'home en "semblant a un animal". Si el coit és dolent era evident el perill de la dona, alguns sants pares, com Bernat de Claravall, les van definir com "sacs d'escombraries".

Durant tota l'Edat Mitjana, època de tenebres, es va impedir a la dona que estudiés. L'ensenyament es feia en llatí i estava en mans de l'Església, a la dona no se li ensenyava aquesta llengua de Déu i així era privada de la cultura. Se'ls acusava de ser animalets de cabell llarg i idees curtes, en les seves caparrons més o menys adorables no cabia gran cosa i l'Església, senyora i majora, marcava que és el que la dona havia de saber. El forrellat a la porta del coneixement significava el retard secular de la dona i la seva ignorància imposada la va despullar de tot dret, i la condemnà a l'ostracisme de l'àmbit domèstic. Fins a gairebé finalitzat el segle XX a l'estat espanyol, després de 40 anys de nacional-catolicisme, va perdurar la idea que si algun fill estava destinat a fer carrera aquest havia de ser l'home, en altres països aquesta idea segueix en peu empenyent la dona al matrimoni i al rol que li convé a l'Església per seguir sotmetent.

La repressió de la dona va prendre un caràcter espantós amb la crema de bruixes, una carnisseria: tortura i foguera per més de 100.000 dones a tot Europa. La Inquisició havia aconseguit extirpar en el segle XIV l'heretgia càtara. Els jueus i els heretges havien estat vençuts i en bona mesura exterminats. L'Església i l'enorme maquinària que la Inquisició havia creat necessitava un nou enemic, que justifiqués una nova creuada. El dimoni s'havia encarnat en els heretges i havia de encarnar de nou, per justificar el terror que seguiria atraient als fidels cap a l'únic refugi segur, l'Església. Però, ¿en qui podria encarnar ara Satanàs? en les dones amb ànsies de coneixement i llibertat, aliades naturals del maligne, perverses seductores de l'home creat a imatge i semblança de Déu. Així la església va estendre la por de la bruixa en una societat crèdula i ignorant a la que tenia dominada.

Els inquisidors dominics són els responsables de la caça de bruixes. El "Malleus maleficarum", el martell de les bruixes, apareix el 1486 a Estrasburg, el seu autor l'inquisidor alsacià Kramer, el patrocinador del llibre, el papa Innocenci VIII. El missatge s'estén per Europa i comença una persecució de dos segles. El propi Kramer es jacta d'haver cremat a 200 bruixes.

A París, entre 1565 i 1640 s'enjudicia a 1.119 bruixes, moltes de les quals seran condemnades a mort. En Genf al maig 1571 es cremen 21 bruixes en un sol procés. A Lorena, el jutge Nicolás Remy es jacta d'haver enviat a la foguera de 2-3.000 bruixes entre 1576 i 1606. En Oppenau, en 1631-1632, un sol procés porta a la foguera al 8% de la població. Els principats catòlics d'Alemanya es van distingir especialment: Magúncia va aportar a la croada 650 víctimes entre 1601 i 1604 i 768 entre 1626 i 1629; Eichstätt 1.000 víctimes entre 1612 i 1636; Colònia 2.000 víctimes entre 1612 i 1637; Bamberg 900 víctimes entre 1623 i 1631.

Les bruixes estaven a l'abast dels assassins en nom de déu, eren moltes vegades dones grans, soles, amb berrugues (signe diabòlic), dones que coneixien com guarir malalties amb herbes i remeis antics (pràctiques paganes i diabòliques per a l'Església, un bon cristià es curava amb relíquies i estampetes). La crueltat i el sadisme dels homes de déu no va tenir límit, el cos de la dona, font de totes les seves frustracions, va estar a la seva disposició per ser trossejat, deixant només un alè de vida per que acabés el seu turment a la foguera.

La crema de bruixes va cessar, però l'Església va seguir considerant bruixes, prostitutes, vermelles i rebels a totes aquelles que no van voler sotmetre's a les seves ordres. El cos de la dona continua estant a la disposició d'aquests sants homes, ells decideixen sobre la seva sexualitat, la seva procreació, sobre la seva submissió als homes i sobre el seu paper en la societat. Exerceixen aquest poder sobre les dones que els pertanyen i pressionen als governs perquè segueixin els seus dictats.

Durant molt temps la vida de la dona no va significar res per a l'Església, era una màquina reproductora per portar fills de l'Església al món. En el moment del part si s'havia de triar entre el fill o la mare era el fill qui havia de viure. Moltes dones van ser sacrificades. També era corrent que tot i saber que l'embaràs podia portar la mort de la dona, el confessor encarregués a aquesta que complís religiosament les seves obligacions maritals encara que això acabés costant la vida, cosa que tampoc li importava el marit.

L'avortament ni parlar, la dona ha de parir i amb dolor, paraula de Déu. En cap cas es pot desfer un embaràs no desitjat, encara que sigui fruit d'una violació, encara que posi en perill la vida de la mare, encara que es tracti d'una nena de 9 anys violada pel seu padrastre i en perill de mort pel seu embaràs, com va decretar un arquebisbe brasiler, que si moria no importava però que si avortava seriosa excomunicada ella, la seva mare i qui l'ajudés.

L'ús del preservatiu, la píndola o de qualsevol altre mètode contraceptiu és inacceptable per a l'Església, l'única mesura per evitar l'embaràs no desitjat en les dones solteres és l'abstinència. Les casades han de portar al món tots els fills que disposi déu. Si després calia matar-los per tapar la vergonya com demostren les restes de nens trobats en els soterranis d'alguns convents, o si avui moren de fam o malaltia, no importa, són més ànimes per al cens diví.

Tots els drets que avui tenen les dones a Europa, que haurien de ser més, els ha guanyat la dona amb les seves lluites, ajudades, de vegades, per homes conscients que no hi pot haver una societat democràtica i justa si les dones segueixen sent considerades com éssers inferiors sense equiparació de drets amb l'home. L'Església és un fre, un llast i un pal a la roda del camí cap a la plena igualtat de la dona.

Diguem el Papa que està a punt d'arribar que les dones no estan disposades a ser víctimes i esclaves d'una societat patriarcal que ells donen suport i organitzen. Ratzinger va dir en el seu viatge recent a Anglaterra que el major problema de l'Església no era la pederàstia, pecata minuta, sinó el que pogués haver dones sacerdots, això era intolerable.

Així, el que va ser gran inquisidor, ara Papa, és el que porta el testimoni de l'opressió de la dona, a la qual no respecta, només cal veure com tracta l'Església a les dones que estan dins del seu masclista maquinària.

El dijous 4 de novembre a les 19 hores a la plaça Sant Jaume t'esperem en la concentració, que diverses associacions i col.lectius han organitzat a Barcelona, contra la visita del Papa i per l'estat laic.