Actos en memoria y recuerdo de Josu Muguruza y Santi Brouard, militantes de la izquierda abertzale asesinados

"Es innegable que la izquierda abertzale ha podido realizar la apuesta para abrir otra era política en Euskal Herria gracias a décadas de lucha y de aportación militante",

Kaos. Euskal Herria y Memoria Histórica

www.kaosenlared.net/noticia/actos-memoria-recuerdo-josu-muguruza-santi-brouard-militantes-izquierd

Subrayan que el compromiso de Brouard y Muguruza "sigue siendo una valiosa referencia"

Familiares, amigos y distintos agentes políticos, sindicales y sociales han subrayado la importancia de la aportación de militantes como Santi Brouard y Josu Muguruza en la apuesta por abrir "otra era política" en Euskal Herria y han llamado a participar en los actos previstos para el próximo sábado, día en que se cumplen 26 y 21 años de que les mataran.

GARA

BILBO-. El monolito levantado en memoria de Santi Brouard ha sido el escenario desde el que familiares, amigos y agentes políticos, sociales y sindicales han invitado a la ciudadanía a participar en los actos de homenaje a Santi Brouard y Josu Muguruza, bajo el lema "Izan zirelako gara... irabaziko dugu", y que se iniciarán con sendas ofrendas florales en la Plaza de Rekalde y en el Parque de Ametzola, a las 11.00 horas y a las 12.00 horas, respectivamente, y que continuarán, a las 18.00 horas, en el acto político que se celebrará en el pabellón de La Casilla.

En un texto leído en euskara y castellano por Ane Muguruza y Roberto Noval se ha subrayado la "valiosa referencia" del compromiso y aportación de los dos líderes independentistas muertos hace más de dos décadas.

"Es innegable que la izquierda abertzale ha podido realizar la apuesta para abrir otra era política en Euskal Herria gracias a décadas de lucha y de aportación militante", han constatado.

Han señalado, además, que "venceremos" porque "somos miles y miles las personas que tenemos la ambición de vencer y el firme convencimiento de que la victoria está más cerca. Tenemos el norte claro y el ejemplo de Santi y Josu es la luz que nos alumbra el camino".

Han insistido en que el homenaje es también el reconocimiento a "todo lo que ellos representan: la entrega generosa, el amor a Euskal Herria, el compromiso y la coherencia militante y la rica e imprecindible aportación que realizaron en el seno de la izquierda abertzale".

El maquis: la guerrilla antifranquista

Extret de Kaos en la Red

Aquests centenars d'homes i dones que valentament van decidir combatre el feixisme per les armes han estat oblidats a posta per la historiografia oficial

Minimitzada o tergiversada així la seva lluita revolucionària, serveixin aquestes línies com humil homenatge

Tots eren treballadors, molts d'ells militaven en organitzacions: socialistes, sindicals llistes, comunistes, republicans, anarquistes o simplement persones que "van sortir a la muntanya" davant la por de la repressió feixistes.

Des de 1936 fins als anys 60 van combatre activament al franquisme a la muntanya o la ciutat, sent les seves condicions de vida van ser duríssimes, molts d'ells van perdre la vida en la lluita o les represàlies es van dirigir cap als seus familiars indefensos.

Pretenien que la seva lluita contagiés als treballadors espanyols i als antifeixistes internacionals, aconseguint d'una vegada per totes fer caure el règim dictatorial i construir un món nou en el qual no hi injustícies ni capitalisme. El seu somni va ser bell i la seva actitud veritablement exemplar.

A la província de Zamora van actuar diferents grups guerrillers, la majoria d'ells van pertànyer a la Federació de Guerrilles de Lleó-Galícia, realitzant diferents accions en pobles de Sanabria i La Carballeda. Els guerrillers eren gent de la zona i majoritàriament miners o antics treballadors de la via fèrria Zamora-Ourense que després del triomf feixista de juliol de 1936, van pujar a la muntanya a continuar el combat. En aquells anys partides de maquis com les de Manuel Girón o el cenetista Marcelino de la Parra, es van convertir per la gent de la zona en autèntiques icones de la lluita a per la llibertat.

Recordem a aquests idealistes, que van lluitar per un món que no va poder ser i pel qual nosaltres hauríem de seguir lluitant.

Escolta una cançó guerrillera lleonesa: http://www.youtube.com/watch?v=wHJQCvH9nIs

* VEURE VÍDEO "LA GUERRILLA DE LA MEMÒRIA" (Javier Corcuera, de96 min. De durada).

* VEURE VÍDEO "EL MOVIMENT GUERRILLER A LLEÓ, Astúries, Galícia i ZAMORA" (documental dividit en 10 parts).

* VEURE PEL.LÍCULA "SILENCI TRENCAT" (Montxo Armendáriz, any 2001).

http://cntaitzamora.blogspot.com/2010/11/los-maquis-la-guerrilla-antifranquista.html

Ratzinger Z (el Papa a Barcelona)

Concentració a Barcelona pel Sàhara, dijous 11 de Novembre davant el consulat marroqui (Rocafort/Diputació)

SOM BRUIXES, SOM PECADORES, SOM DONES LLIURES!! MANIFESTEM-NOS CONTRA EL PAPA!

Extret de Kaos en la Red.

Diferents col·lectius feministes ens estem reunint a Ca la Dona per a convocar una manifestació el proper dia 7 de novembre a les 11h a la Plaça Universitat de Barcelona per a expressar la nostra indignació i rebuig per l’arribada del Sr. Ratzinger a la nostra ciutat.

Sumant-nos a totes les accions que s’estan organitzant (com la manifestació del dia 4 de novembre per la Plataforma Jo no t’espero), les dones feministes volem denunciar específicament la misogínia, la negació dels nostres drets i l’estructura masclista i patriarcal de l’Església Catòlica. De manera insultant, el Vaticà, única teocràcia a Europa, ha arribat a considerar el sacerdoci femení “com un dels crims més greus de la legislació eclesiàstica”, comparant-lo amb la pedofília (el passat mes de juliol), i persegueix els grups que propugnen la igualtat de drets entre dones i homes a la institució eclesiàstica i a la societat, com les Catòliques pel Dret a Decidir.

La jerarquia catòlica i la seva visió heteronormativa i homòfobano contempla cap més sexualitat que la que no tingui per finalitat la reproducció… però no fa absolutament res per a castigar i deixar fora de la impunitat els membres de la seva comunitat que han comès delictes de violació i abús sexual, sobre tot en el cas de menors.

EL Vaticà s’oposa a l’exercici del d ret a l’avortament lliure i gratuït, condemnant així a milers de dones al món als avortaments clandestins, que comporten màfies, inseguretat, múltiples efectes en la salut de les dones, si no és la seva injustificada mort. Així, el Vaticà va intentar impedir (i va aconseguir en part) els acords de la Plataforma d’Acció de la Conferència Mundial de la dona de Beijing (1995 i posteriors), i la Conferencia del Caire (1984) sobre el reconeixement dels dretssexuals de les dones.La seva oposició obscurantista contra l’ús de preservatius contribueix a l’extensió del VIH/SIDA al món, fent declaracions vergonyoses en països on és la causa primera de mortalitat.

L’Església Catòlica ens titlla de delinqüents, pecadores, assassines, bruixes… per ser dones i voler decidir sobre els nostres cossos i les nostres llibertats.

SÍ, SOM BRUIXES, SOM PECADORES, SOM DONES LLIURES!! MANIFESTEM-NOS CONTRA EL PAPA!

L'Ebre es mobilitza contra els monuments franquistes que encara no s'han retirat

Extret de Vilaweb

La campanya 'Tortosa, quina capital?' demana la retirada de les cent quaranta-tres mostres de simbologia franquista de les Terres de l'Ebre · Personalitats destacades de la societat catalana hi donen suport.

Les Terres de l'Ebre es tornen a mobilitzar; en aquesta ocasió per reclamar la retirada dels monuments i de la simbologia franquista que encara resta a places, carrers, façanes i al riu. Els impulsors de la campanya 'Tortosa, quina capital?' han fet una crida a enviar correus al batlle d'aquesta ciutat perquè reconsideri la seva oposició inicial a aquesta proposta (vegeu un extracte del vídeo de la campanya). El ple municipal del pròxim 7 de novembre debatrà una moció que defensa la retirada de les restes de l’última dictadura espanyola.

 

Monument Franquista



A final de mes de setembre d'enguany, el Memorial Democràtic de la Generalitat va elaborar un cens (dossier, pdf) que identifica cent quaranta-tres símbols franquistes a les Terres de l’Ebre. La major part dels símbols localitzats en l’estudi (41%) són plaques d’habitatge, però cal destacar que encara resten trenta-sis rètols i plaques de diferents tipus, divuit tombes i làpides i deu monuments vinculats al franquisme. Si no es comptabilitzen les plaques d'habitatge, la Terra Alta i Gandesa són les comarques i el municipi de Catalunya amb més símbols franquistes.

Tanmateix, a Tortosa té l'anomenat monument del riu, que és una escultura dedicada als franquistes caiguts en la Batalla de l'Ebre, que encara mostra la simbologia feixista, amb creus i àguiles incloses. Aquest monument ha esdevingut el símbol principal de la campanya.

De fet, la moció popular avalada per més de dues mil signatures presentada a l'ajuntament de Tortosa sol·licita la retirada del monument franquista del riu, que és el més gran de Catalunya; el canvi de nom de l'institut i plaça Joaquín Bau, que fou un dirigent polític durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco que va col·laborar en la preparació del cop d’estat de Franco; i el canvi de nom del barri 13 de gener, dia de l’entrada de les tropes franquistes a Tortosa.

La moció té el suport dels grups municipals d'ERC, ICV i PSC, que sumen deu regidors; l'oposició frontal del PP, amb només un regidor; i la posició ambigüa de CiU, que té deu regidors i no ha definit amb claredat encara el sentit del seu vot en la moció presentada. En els propers dies, la comissió organitzadora de la campanya té previst reunir-se amb el batlle, Ferran Bel, per reclamar-li el suport en aquesta qüestió.

Ahir, la campanya va presentar un vídeo promocional que mostra el suport de personalitats destacades del món social i cultural del país.

El periodista Toni Soler, l'economista Arcadi Oliveres, el músic Arturo Gaya, l'escriptor Màrius Serra, l'escriptor Víctor Alexandre, l'escriptor Matthew Tree, el periodista Xavier Grasset, el filòsof Josep M. Terricabras, el músic Xavi Sarrià, i l'activista Manolo Tomàs són algunes de les personalitats que col·laboren amb la campanya impulsada per la Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa del Casal Popular Panxampla.

Crónica de la 14ena concentració de la Veritat, Justícia i Reparació

No a la visita del PAPA