Carta oberta. 27/09/75: Els últims antifeixistes assassinats pel dictador Franco

Com ex-militants del PCE (m-l) i del FRAP, davant la decisió de la Comissió de Valoració de l’anomenada Llei de la Memòria Històrica, que rebutja la condició de víctima de José Luis Sánchez-Bravo Solla (afussellat el 27/09/1975), interpretant dita comissió i els informes policials requerits, que el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP) va ser una organització terrorista, negant tot el seu caràcter polític i antifeixista,

exposem:

1. El 27 de setembre del 1975 cinc antifeixistes eren afusellats en diferents llocs de l’Estat. En Hoyo de Manzanares (Madrid), els militants del PCE (m-l) i del FRAP: Xosé Humberto Baena, José Luís Sánchez-Bravo Solla i Ramón García Sanz. En Cerdanyola del Vallès (Barcelona), el militant d’ ETA: Jon Paredes “Txiki”. I al Penal de Villalón (Burgos), el també militant d’ETA: Ángel Otaegui.

2. Les sentències es van dictar en consells de guerra sumaríssims, sense proves, sense garanties judicials, amb expulsió d’advocats, sense valorar les tortures a les quals van estar sotmesos els detinguts. La violència feixista de la dictadura va mostrar, una vegada més, el seu rostre més ferotge.

3. El Consell de Ministres del dia 26 de setembre del 1975, per unanimitat i pronunciament personal, va ratificar les cinc sentències de mort i es van commutar les condemnes dels militants del PCE (m-l) i el FRAP: Manuel Blanco Chivite, VIadimiro Fernández, Concepción Tristán, María Jesús Dasca i Manuel Cañaveras.

4. Davant l’onada de manifestacions i protestes estatals i internacionals, de rebuig d’aquests crims, l’ 1 d’octubre del 1975 un Franco balbucejant conjuntament amb en Juan Carlos de Borbón sortien al balcó del Palacio de Oriente a rebre els aplaudiments dels feixistes allà congregats. El dictador moria coranta dies després i en Juan Carlos era proclamat rei de la monarquia instaurada per en Franco.

5. El Comité pro-Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP) i posteriorment el FRAP, presidit per Julio Álvarez del Vayo, era sobre tot un marc polític de caràcter frontista, antifeixista i republicà, que va adaptar les seves formes de lluita i autodefensa popular a les ofensives repressives de la dictadura.

6. L’anomenada Llei d’Amnistia del 1977, és la base sobre la que es va construir el model d’impunitat espanyol dels crims de lesa humanitat i la vulneració permanent dels drets humans del nacional-catolicismo feixista espanyol, i que va posar en el mateix plànol d’igualtat a víctimes i botxins.

7. El feixisme espanyol ha estat denunciat en els procesos de Núremberg, en Nacions Unides i per tota la legislació internacional sobre la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat. Ratificat tot això recentment, per primera vegada en seu judicial, pel jutge Garzón.

8. L’anomenada Llei de la Memòria Històrica, la 52/07, és un simple maquillatge del model d’ impunitat construït el 1977. Una llei que deixa fora de la “memòria oficial” els guerrillers, lluitadors per la Llibertat i la República, els nens segrestats, robats a les seves mares en les presons feixistes i entregats a famílies del règim, els que van resistir legítimament el feixisme per tots els mitjans, que no anul·la les farses de judicis dels tribunals il·legals del franquisme i altres aspectes no menys importants de 40 anys de violència feixista.

9. És inadmissible que el 2009, encara, la policia de l’estat espanyol segueixi ratificant-se en el caràcter terrorista del FRAP basant-se en una sentència franquista i per tant donant tota la legalitat al sistema judicial de la dictadura.

Més enllà dels nostres encerts i errors, no renunciem al nostre passat i present antifeixista i republicà. Ni acceptem, ni ens resignem a ser tractats de “terroristes”. Seguirem, en el marc d’aquesta democràcia de baixa intensitat i/o a nivell internacional, lluitant per els principis democràtics de Veritat, Justícia i Reparació, contra la vulneració dels drets humans, contra les injustes sentències dels tribunals militars i civils, els crims d’estat, les limitacions dels drets civils, contra la tortura… aquí i en qualsevol part del món.

Estat espanyol, juny del 2009

FIRMANTS:

Álvaro Fernández Alonso, Milagros Riera, Joan Aguirrezabal Foraste, Manolo Blanco Chivite, Celso X.López-Pazos, Mariano López Díaz, Pablo Mayoral Rueda, Luis Puicercus Vázquez, Alejandro Pacheco Yepes, Teodoro Canales Barbero, Josep Algarra i Donet, Antonio Jiménez Aguado, Ángel Poyatos Eras, César Oliveras i Ravi, Jesús Marchante Ruiz, Pedro Cruz Lino, Juan Vivanco...

PER A SIGNAR:

solidaridadvictimasfranquismo@gmail.com

ADHESIONS:
Pablo Mayoral Rueda
Pilar Rebaque i Mas (abogada y miembro de la Comissió de la Dignitat)
Josep Cruanyes i Tor (abogado, historiador y miembro de la Comissió de la Dignitat)
Ventureta Ballús i Vinyallonga
Luis Giménez - Partido Comunista de los Trabajadores de Argentina
Albert Vinyes Travería - librero, ex-militante del PCE(ML) 1981-1992
Manolo Blanco Chivite - periodista y escritor
Bonifacio Sánchez - ex-militante del PCE(ML)
Gumer Pardo - Col•lectiu Autònom de Treballadors-es
Xaime Villalba Rodríguez
Víctor Baeta i Subias - ex-membre del FRAP, actual coordinador de República
Valenciana - Partit Valencianista Europeu
Tránsito Guerra Landa - EEUU
Mariano López Díaz - alias "Cristino", ex-militante PCE (ML) y del FRAP, presidente del Foro de la Memoria del Valle del Tiétar y la Vera.
Pilar García Sánchez
José María Fernández Criado
José Santos Suárez
Magdalena Barahona Martín
José Francisco Navajas Adán - profesor educación secundaria
Jonathan F.Moriche - Don Benito, Badajoz
Braulio Amaro Caamaño - profesor de Secundaria
Anxela Mariño López - profesora de Secundaria
Ángel Saavedra
Xavier Nieto Carbonell - antròpoleg, Argentona (Barcelona)
Christian Viret - ex-militante PCE (ML) 1977-1992, Ginebra (Suiza)
Eva Sastre Forest
Alfonso Sastre
Antonio Maira - co-director diario digital Insurgente
Mª José Barreiro López de Gamarra - administradora Radio BCN Estación Mediterránea ABF
Àlexandre Hinno Camps - Secretario de la Comunitat Palestina de Catalunya
Armando Sánchez López - metalúrgico, Terrassa
Josep Algarra i Donet - ex-membre del PCE (ML) i del FRAP, actualment militant de República Valenciana - Partit Valencianista Europeu
Mª José Bernete Navarro
Carlos E. Ríos Reguera
Javier Canales Alonso
Mª Carmen López Alvárez
David Lora Barajas
Carlos Hernández Martín
Francisco Javier Rodríguez Amorín
Hilario Sánchez Díaz - sindicalista
David Ruíz González - Catedrático Emérito de la Universidad de Oviedo
Alicia Fernández Gómez
Rose-Marie Serrano
Txamba Payés
Juan Bernardo Moreno Gómez - investigador de la memoria de los maquis
Inés García Holgado - hija de exiliados y represaliados del franquismo
Julián Sánchez Gordillo - republicano
Ángel Escarpa Sanz - librería Miguel Hernández
María V. Rodríguez - trabajadora social
Alejandro Pacheco Yepes
Javier Sáenz Munilla - periodista
Miguel-Jesús Sánchez Hernández
Puri Vicente Bartolomé
Jesús Hernández Carrascosa
Marga Fernández Tovar
Boni Ortiz - crítico e investigador teatral, Gijón (Oviedo)
Stuart Christie - anarquista escocés condenado a muerte en consejo de guerra sumarísimo en 1964
Juan Díaz Fariña
Matilde Muñoz - Roma
Dominique Salomon Feifer
José Catalán Deus
Ángel Campillo Fernández
Julián Infantes
Patxi Zamora Aznar - periodista
Ángel Zamora
Gloria Aznar
Fernando de León González - Nuestra Memoria
Ángeles Maestro - Corriente Roja
Rosa García Alcón
Julio Pacheco Yepes
Enrique Porta López
Pilar Carazo Minguela
Lorenzo Peña Gonzalo - fundador del PCE (ML) y co-fundador del FRAP
Juan José Oses Soret
Isabel Cervera Grau - ex-militante PCE (ML), JCE (ML)
Manuel Molina Holguera
Luis de las Barreras Galán
Alexis Mesón Doña
Javier Rodríguez Coria - periodista y escritor, ex-militante del PCE (ML) 1976-1992 (BCN)
Isabel Pérez Alegre
Begoña Barrutia Aretxederra - ex-militante del PCE(ML) 1980-1992
Roberto Pérez de la Iglesia - ex-militante del PCE(ML) 1980-1992
Juanjo Solana
Iñaki Agirre Errazkin
Carlos Tena López - periodista
Fernando Morales Escobar
Silvia Carretero Moreno
Tomás Pellicer Oliveros- ex-militante del PCE (ML) y del FRAP, profesor de educación secundaria
Carmen Martínez Bruguera
Juan López Amorós
Luz Helena Ramírez Hache - miembro MOVICE
Empar Garrigòs Casanova - ex-militant del PCE (ML)
Mª Victoria Sánchez-Bravo Solla
Aulo Sarode Tineo
Nicole Dagnino
Antonio García Carmona
Mar García Orozco
Inmaculada Carbajosa López
Rosa Inés Pérez
Eduardo de la Fuente
Eduardo Álvaro García
Iñaki Alonso Ruiz
Beatriz Martínez Ramírez
Mónica Oporto (Argentina)
Daniel Chiarenza (Argentina)
Conrado Blanco de Andrés
José Luis García
Celso X.López-Pazos - ex-militante FUDE-FRAP 1973-1975
José Fernando Pérez Oya - ex-funcionario ONU
Emma Lázare Rodríguez
Elvira Souto - profesora
Angelina Llongueras
Lola Calatayud Puchades
José María Francos - Estados Unidos

ENTITATS QUE ES SOLIDARITZEN AMB L'ESCRIT:

Associació Ateos y Republicanos
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
Ahaztuak 1936-1977
Asociación Cultural "Loquesomos"
Ateneu Republicà Gracienc
Colectivo Republicano de Redondela (Pontevedra)
Sare Antifaxista (Euskal Herriko Antifaxista Taldea)
Col·lectiu Autònom de Treballadors/es
Comunitat Palestina de Catalunya
Fòrum per la Memòria del País Valencià
CAUM (Club de Amigos de la UNESCO de Madrid)
Blog Colectivo Libertad Siete
Asociación Viguesa pola Memória Histórica do 36
Colectivo Comunista 27 de Septiembre
COMITÉ DE REDACCIÓN DE RADIO TIRANA
Associació Sabadell per la República
Resistència Antifeixista

Cripriano Martos Jiménez - Mort pel feixisme de Franco

Traduït al català per Resistència Antifeixista.
Original: http://ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com/

Cipriano Martos: 28 anys, nascut a Huétor-Tajar, província de Granada, família de bracers, militant del PCE (ml) i del FRAP des dels 23 anys.

 

Cipriano Martos va ser detingut per la Guàrdia Civil a Reus (Tarragona) en una caiguda del FRAP en aquesta província. Una caiguda que seria més tràgica que les altres. Va ser detingut el 30 d'agost (de 1973) i sotmès a tortures des del primer moment. Va ser obligat a beure el contingut d'un còctel Molotov, a resultes de la qual cosa va ser conduït a un hospital perquè li fessin un rentat d'estómac. Encara sense recuperar-se, va ser conduït de nou a les dependències de la Guàrdia Civil on van continuar les "sessions" i, per segona vegada, li va ser administrada a cops la mateixa "beguda". Cremat per dins, no va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre.

Ni els seus pares, ni els seus germans, ni el seu advocat van poder veure el cadàver, que va ser enterrat en secret al cementiri de Reus.

Cipriano Martos havia començat a treballar als 11 anys, al camp, de sol a sol. Va ser bracer, juntament amb el seu pare i germans, a Morón de la Frontera (Sevilla), a les terres d'un aristòcrata; va ser miner a les mines de lignit de Terol, després va passar a Catalunya on va treballar en el tèxtil a Sabadell i Terrassa, membre del PCE (ml), després, va estar en la construcció a Barcelona i Reus, on va acabar la seva vida, que no el seu exemple. El seu itinerari laboral va estar marcat, com el de molts altres treballadors conscients dels seus drets, per les amenaces, els acomiadaments i les "llistes negres". La seva activitat sindical la va desenvolupar a CCOO i en la ÓS.

La seva mort no es va publicar en cap diari espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agència de Premsa Espanya Popular (APEP), enquadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifesto". El Consolat franquista d'Hendaia va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de ¡Assassins! Cipriano Martos serà venjat. ¡Mort al feixisme!

Avui en dia, a la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

En els interrogatoris, no va dir ni una sola paraula.

El 1978, l'escriptor Miguel Buñuel va escriure un relat basat en les circumstàncies de la seva vida i de la seva mort. Es va titular "El desaparegut"

Font: "FRAP. 27 de Setembre. Equip Adelvec. Ed VOSA. "Pàg. 53."

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de fermesa i de valor comunista per tots els seus camarades, per a tots els que el van conèixer i per a tots els que, després, han sentit parlar d'ell.

"EL DESAPARECIDO" per Miguel Buñuel

Fred. Foscor de mina de lignit. Ni cap mena de llum. Ni de sol, ni de carbur. Continc la respiració, els batecs, i només escolto el silenci, com un crit.

Vull moure els dits de les mans, dels peus. Vull moure els canells, els turmells, l'espinada. Vull moure els malucs. la cintura, el tronc, el coll, el cap. I no puc. No puc!

Estic lligat a una butaca monacal, des de les ungles dels peus a la punta dels turmells.


En el meu cos nu sento en tota la seva extensió el batec de les ferides obertes, de les cremades infectades, dels blaus tumefactes, i, per dins, el cruixir d'ossos trencats i el vessament de vísceres estripades.


Vull obrir les parpelles. Vull enlairar els llavis. I tampoc puc. Estan enganxats.


Esbufega pel nas i sona com el plor d'un nen. I escolto estrèpit de rialles. I un crit:


- Prou!

I una veu imperativa de comandament, més imperativa i de comandament que en dies anteriors: - llevaulos els esparadraps!


D'una tirada, em treuen l'esparadrap de la boca, i els llavis, ja espellats, tornen a traspuar sang. D'una tirada em treuen l'esparadrap dels ulls, i em arrenquen les últimes pestanyes i les lleganyes purulentes. Llum. Només llum que em fa tancar atapeïdament els ulls. Mil watts han penetrat a la retina, enfonsant-se en un abisme negre. Per enèsima vegada. I per a mi nova veu imperativa demando: - Despertadle!


Una dutxa d'aigua gelada cau sobre el meu febriciente cos nu. Treme. Els meus dents Castanet. I sento la medul congelar en un esquerdament d'ossos. Obro les parpelles i torno a tancar. Em posen unes anelles oculars que forcen tenir els ulls desmesuradament oberts. Són dues brases. Cremant.


I la veu ultraimperativa de comandament: - El teu nom?


I la meva boca seca, sense cap rastre de saliva, contesta com el ninot trencat d'un ventríloc. Torna a pronunciar la mateixa cançó d'un dia. I d'un altre. I d'un altre. I d'un altre .... - Cipriano Martos Jiménez.

- Natural?

- Huétor-Tajar, Granada.


- ¿Nascut?


- Cinc de juliol de 1945.


- Fill de ...?


- Cipriano i Manuela.

- Residència?


- Reus.

- Domicili?

- Carrer Catorze d'Abril, número tres.

De la llum, va venir el raig d'un puny que em va aixafar el mentó.

- Aquesta carrer no existeix! Ni a Reus, ni en cap lloc d'Espanya!

- A Reus si existeix, en els barracons de l'Óssa Menor, en la prolongació de l'avinguda del general Prim - Professions que has tingut, si és que has tingut alguna?

- Jornaler a la vega granadina de Huétor-Tájar. Miner a Castellote, Terol. I paleta, aquí a Reus.

- Per què vas deixar el camp?

- Perquè quan vaig tornar al meu poble, després del servei militar, no vaig trobar feina.

- On vas fer el servei militar?

- A Sevilla.

- Juraria bandera, és clar?

- No Un altre cop de puny, sortit de la llum, es va incrustar en el meu pòmul esquerre.

- I això?

- Estava al calabós.

- Per què?

- Perquè li vaig dir al capità que així com el meu pare va jurar la bandera republicana, jo només podia jurar aquesta bandera i no una altra.

Una bota zigzaguejant des de la llum, em va colpejar l'estèrnum. Vaig deixar de respirar.

- I com et vas fer miner?

Silenci. Seguia sense respirar. I la veu imperativa de comandament va cridar.

- Contesta!

I una mà enguantada em va bufetejar repetidament: un dos, un dos, un dos ...


- Refrescadle!


De nou la dutxa gelada va caure sobre la calenta nuesa del meu cos en nafra viva. Respir fons. Treme. Tartamudeig:


- M '.. em ... em vaig fer miner per ... per ... perquè altres del meu poble es van fer ... Treball ... contra ... treballen a les mines de lignit del ... del ... del Baix Aragó.


- I per què vas deixar de ser miner?


- Per establir la ÓS en tota aquesta comarca minera ...


- La osoqué?


- L'Oposició Sindical Obrera.


- Contra els Sindicats Nacionals, contra les Lleis Fonamentals del Regne ... ¿Te n'adones, noi, que això és una il.legalitat com una catedral? I quan va ser això?


- En 1970.


- ¿I com va ser venir a Reus?


- Per altres paisans andalusos miners.


- Miners d'on?


- De Utrillas o de Escolta o d'Andorra o del propi Castellote, en les mines treballava.


- Noms?


- Cap.


Unes barres de ferro, a tort ia dret, van començar a colpejar els colzes, els genolls, els turmells.


- Noms?


- Cap!
- Prou! -I van deixar de colpejar-D'on venies la matinada del trenta d'agost de l'present any de gràcia de 1973, quan et van detenir?


- Del tall.


- A les tres de la matinada?


Estrapelucio de riallades:


- Ja-ja-ja ... aj-aj-aj ..!


- Silenci! ¡Respon, noi!


- Vam haver de rescatar a diversos companys que havien quedat atrapats per corriment de terres en les fonamentacions.


- Sense contemplacions, vull noms, noms no només dels que componen amb tu la ilegalísima oposició sindical obrera, també el teu partit comunista marxista-leninista, noms i adreces de Reus, de Barcelona, de Madrid i d'on sigui ... I ja! Ja!


- Cap!


Ombres tapat, coronades per tricornis, agitant-se.


- Però -veu imperiosa de comandament aflautada- aquest noi està fresc, totalment fresc. Quines mesures li heu aplicat perquè confessi?
- Totes les habituals.


- Corrent elèctrica als testicles?


- Sí, és clar.


- ¿Pues d'acer per sota de les ungles fins al metacarp?


- Sí, és clar.


- ¿Bufador en les mamelletes i a discreció?


- I quants dies porteu així, sense cap resultat?


- Des de la detenció, el trenta d'agost, fins avui, disset de setembre.


- Heu provat amb el licor de la veritat?


- No.


- A què espereu? ¡Porteu el vidriol!


Immediatament em van desencadenar el front del respatller de la butaca monacal, arrencant molts cabells. I em van doblar el cap, mirant al sostre. Un em va estrènyer amb els seus dits enguantats els ous i un altre em va obrir la boca amb unes tenalles d'acer, les que fan servir els otorinolaringòlegs per operar les amígdales.


I un raig continu d'àcid sulfúric penetrar en la meva boca com una espasa de foc que em va travessar de la gola al recte.

- Prou! -I el que subjectava l'ampolla del vidriol va ser empès a un costat.


Dansen negres tricornis xarol. Per la meva boca surt escuma de la mar Mediterrània. Dansen capots verdosos coberts de rosada de sang. On el verd vent, les verdes branques? On el vaixell sobre la mar i el cavall a la muntanya? On meu Huétor-Tájar de Granada? Crit: - Mai em arrancaréis la meva alegria i la meva persona!


La veu ultraimperativa de comandament crida:


- ¿Noms i adreces?!

Silenci Algú s'acosta. Sento el seu cap, el seu sentit enganxat al meu pit. S'alça i exclama: - Aquest noi és mort.

Pares, germans, amics, companys, camarades: No reclaméis meu cadàver, ni ara que han passat cinc anys de la meva mort, doncs cendra va ser el meu cos, ventada al delta de l'Ebre


I us dic, en aquest 17 setembre de mil nou setanta-vuit, amb tota la meva alegria i persona intacta que em sento molt feliç al veure-us reunits aquí, a la plaça de Huétor-Tájar amb tot el meu poble i pobles de la comarca, sota les nostres estimades banderes al vent.


A tots vosaltres, a tu pare que em engendrat, a tu mare que en el teu si em vas portar, a vosaltres els meus germans i companys que de nens amb mi jugastéis, a vosaltres els meus amics de tasca, les meves amigues de ball, a vosaltres els meus companys de treball en la vega granadina de Huétor-Tájar, en les mines Terol de Castellote, Utrillas, Escolta, Andorra ... en les construccions tarragonines de Reus, a vosaltres els meus camarades de lluita pel benestar del gènere humà, a tots els pobles d'Espanya, ja tu, Mariana, que representes a les noies que he estimat i m'han estimat, i que com a prova de el teu amor em tejiste una bandera amb els colors vermell, groc i morat ... A tots ¡salut!, I gràcies pel vostre homenatge.


Setembre de 1978.

Miguel Buñuel (Castellote (Terol) -1924, Madrid-1980). Brillant escriptor especialitzat en literatura juvenil. Militant del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) fins a la seva mort.

Premis rebuts: Xauxa, Lazarillo, l'Internacional Andersen de literatura infantil, Premi Seleccions de Llengua Espanyola, ...


Aquest relat es va presentar al Concurs Nacional de Contes "Guardiola d'Or" de 1978. Publicat el 1985 per Edicions Vanguardia Obrera, SA.

"HOMENAJE A CIPRIANO MARTOS EN EL ANIVERSARIO DE SU ASESINATO


Al compañero, al camarada Cipriano en el aniversario de su asesinato por parte del aparato represor fascista de la dictadura franquista. Al amigo, al mártir de la causa de la libertad. No olvidamos.

Él fue el Desaparecido, de noche, por parejas llegaron las tenebrosas sombras que lo raptaron; lo torturaron con saña y crueldad, aterrorizaron a quienes indagamos y preguntamos por él, mientras a media noche las cloacas apestaban a vitriolo.

Guardias civiles asesinos, despojos de lo irracional, del dolor y la crueldad, nacisteis para servir al amo, al hurto, al dictador y al Borbón. En el arrabal de Reus cerca del psiquiatrico Pera Mata, a hurtadillas y silenciosos, escondisteis bajo tierra lo que quedaba de vuestra benemérita actuación.

Fue el amigo, quedó la razón, pues los hombres morimos pero las ansias de Justicia perduran. Son cientos y miles los que esperan que les sea restablecida su dignidad y reconocida su contribución a la lucha por una verdadera democracia y los derechos de sus pueblos a escoger y a determinar sus relaciones con el resto.
Tu lealtad a la lucha por la República, al socialismo y a la integridad física de tus camaradas es referente en esta ardua batalla contra el Capital, el Fascismo y la Monarquía.


Tu nombre no se borrará de la historia."

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ DEL 30 DEL JUNY

El 30 d'aquest mes (dimecres) CC.OO i UGT han convocat una manifestació a les 18:30h a la plaça Urquinaona de Barcelona en contra de les retallades del gobern socialfeixista del Zapatero. Al final, acaben per treure's la careta social i amistosa per acabar defensant els drets dels empresaris. On esta ara el "talante" del Sr. Zapatero?

Els ciutadans de Catalunya tenim molt que dir en aquesta situació tan especial. Estem cansats de tantes mentides per part dels polítics, estem cansats de que sempre tinguem que pagar els treballadors els abusos dels empresaris i demés calanya. El futur de la joventut de Catalunya trontolla cada vegada que el gobern del Sr. Zapatero fa una retallada al seu futur.

Desde Resistència Antifeixista us invitem a participar en el bloc republicà que es farà, junt amb altres asociacions republicanes, per el dimecres dia 30 de juny. Porteu les vostres banderes republicanes perque la gent vegi que som milers de treballadors republicans que diem... PROU a les retallades del gobern servil de la patronal.

Visca la república dels treballadors!!!!

Homenatge als esclaus del franquisme - 2010

Aqui us deixem el relat del viatge que várem fer amb els nostres amics del Colectiu del Baix Llobregat al Homenatge als Esclaus del Franquisme:

------------------------------------------------------------------------------

Paraules del nostre company David en nom del nostre Col·lectiu. Un petit homenatge al seu avi, esclau del franquisme al port d'Igal a Nafarroa:

"Mi abuelo dejó los mejores años de su vida en la lucha por un mundo más justo, donde los derechos que algunos gozaban por nacimiento, aquellos privilegiados que secularmente habían sido dueños de la tierra y los medios de explotación, esos mismos derechos, pudieran ser disfrutados por los hasta entonces parias del mundo, aquellos que sólo tenían sus manos para trabajar siempre que el patrón de turno les diera la oportunidad de ser explotados, para escasamente poder alimentarse. A los que se les negaba el pan, la salud y la educación, en un mundo oscuro de sables y sotanas, se les abrió una puerta de esperanza llamada República. Mi abuelo era joven, pero entendió muy bien el peligro que suponía el fascismo, una bestia sedienta de la sangre del pueblo que sólo quería que se perpetuara el modelo de opresión, que durante siglos los había mantenido en la esclavitud, por eso se rebeló y luchó por esa nueva luz de justicia.

El resto de la historia todos la conocéis, los que perdieron la guerra que provocaron los fascistas golpistas fueron asesinados, encarcelados, expoliados, humillados o esclavizados, sólo tuvieron represión y olvido. 74 años sin justicia para las víctimas, 74 años de impunidad para los verdugos. La amnésica y monárquica transición, con sus más de 500 muertos, se erige en heredera natural del franquismo y protectora de sus crímenes, por eso, en este continuo transitar, nos hallamos esperando todavía verdad, justicia y reparación.

Mi abuelo a su temprana edad tuvo muy claro en que lado debía situarse, de lo cual me siento muy orgulloso. Nuestro Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat también sabe donde debe estar, pues la lucha continúa y hay que ganar la batalla de los derechos humanos para nuestras víctimas. Debemos seguir plantando cara al fascismo. Hoy no va vestido de gris, lleva corbata y no enseña como antaño su rostro porque se esconde bajo eufemismos como mercados, parqués o FMI, son los nuevos esclavistas que vienen a robarnos los derechos que otros lucharon y defendieron con valor, para someternos como durante generaciones lo estuvieron tantos oprimidos, que ni tan siquiera podían soñar con la libertad. Nosotros podemos hacerlo, por eso os digo: ¡adelante!, por la libertad y por el derecho a decidir de los ciudadanos y los pueblos, para escoger nuestro futuro."

Endavant, aurrera!

Moltes gràcies als companys de Memoriaren Bideak pel seu treball i per la seva amistat,. És un plaer per a nosaltres participar en aquest emotiu acte que any rera any constitueix el millor homenatge per a tots aquells homes que van lluitar contra el feixisme i van acabar com esclaus del franquisme. L'any vinent esperem tornar per a retrobar-nos en una lluita comuna: la veritat, la justícia i la reparació.

Font:

http://actesbaixrepublica.blogspot.com/2010/06/homenatge-als-esclaus-del-franquisme.html

Punts minims d'acció republicana:

Us presentem els 5 punts de partida que creiem fonamentals per crear una unitat popular republicana, que lluiti per la ruptura democràtica, que passa necessariament per l’eliminació de l’actual constitució Monàrquica - Feixista del 1978:

1. Pel dret a decidir: Com a nació i poble, tenim el dret de decidir el tipus de relació que mantindríem amb la resta de pobles, estats i nacions.
La instauració d’una república que garanteixi el dret a decidir i depuri de les actuals institucions Monàrquiques a tots els elements corruptes, feixistes o socialfeixistes.

2. Separació de l’església/Estat: Es inadmissible que avui en dia en un estat modern, com es el nostre, encara perdurin els acords multimilionaris que se li fa a l’església catòlica en temes com l’educació, la cultura, la política, etc... i també es inadmissible que encara estiguem imbuïts en aquesta ensenyança nacional-catòlica de temps de Franco on la dona no es lliure del seu cos, els capellans violin nens amb total impunitat o el divorci sigui encara pecat. Es inadmissible que la església catòlica, col•laboradora i sustentadora del Franquisme i força fonamental a la nostre guerra a favor de la barbàrie feixista, no hagi sigut depurada i se l’hi hagin demanat responsabilitats contra els crims de lesa humanitat; per tots els crims tant físics com psicològics que ha comés en tots aquests anys. Respectem la llibertat personal de religió, però, no s’ha d’imposar a tot un col•lectiu.

3. República de tots/totes i per a tots/totes: Defensem un estat on l’educació, la cultura, el sòl, la sanitat, etc... té que estar al servei dels ciutadans i no en mans de les multinacionals o empreses privades. Expropiació dels sectors estratègics que estan, actualment, en mans privades i d’empreses estrangeres.

4. No a la OTAN: Els republicans no podem acceptar el paper de ser súbdits dels interessos militars de la OTAN i dels imperialistes. Considerem que l’estat Israelí i la seva impunitat representi, veladament, els interessos imperialistes nord americans. Ni un soldat, ni un Euro, per oprimir o reprimir els pobles que lluiten pels seus drets: Iran, Afganistan, Palestina, República Sahrauí, Cuba, Bolívia, etc...

5. Memòria Històrica: La memòria històrica s’ha d’assentar en la VERITAT, JUSTÍCIA i REPARACIÓ.

Amb aquets punts, com base mínima, no pretenen ser exclusius, i estan subjectes a noves aportacions i discussions per crear un marc polític d’actuació.

¡PER LA RUPTURA DEMOCRÀTICA, REPUBLICANA I ANTIFEIXISTA!

¿Qui Som?

Crisis mundial, augment de les dretes i de partits feixistes arreu d’Europa, negació del dret a escollir dels pobles de l’estat espanyol, perduda de referents democràtics, impunitat de l’església en quant els seus crims i actes medievals, retallades socials y democràtiques a l’Estat Espanyol, infravaloració de les dones tant en l’àmbit laboral com social, augment de la corrupció política i empresarial, despolitització de la població, desinformació dels grans mitjans de comunicació d’arreu del mon, etc...

Poc a poc, els treballadors i treballadores catalans, estem perdent els pocs avenços socials que vàrem aconseguir fa uns anys. Els que s’anomenen “democràtics” no fan cas a la majoria treballadora de Catalunya. En temps durs com aquestos, les direccions dels partits actuals, es treuen la màscara i es mostren tal com són. Les direccions estan podrides i corruptes. La classe política catalana i d’arreu de l’estat espanyol solament fa cas als interessos de la minoria empresarial retallant els drets a la resta de “súbdits” catalans i espanyols; que tenim que tragar amb una família reial imposada per un dictador feixista fa molts anys dintre d’aquesta mentira anomenada transició.

Els grans sacrificis fets durant el període democràtic anomenat república, els milers de morts per aconseguir un marc social més democràtic, no han servit per a res... o això es el que es pensa tota aquesta colla de politics, empresaris, nobles, reaccionaris, etc...

Veient que fa molt de temps que el marc constitucional que tenim ara mateix a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol no ha donat cap resultat positiu (es més, cada cop anem a pitjor) neix Resistència Antifeixista, una organització nascuda als barris, que busca un marc polític verdaderament democràtic. Agafem l’experiència republicana a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol com referent democràtic històric. Solament dintre d’una república, els pobles tindran dret a escollir el seu futur, solament dintre d’una república estarà garantit la separació real de l’església – estat, solament dintre del marc polític republicà, les dones, podran gaudir de plena llibertat de sexe i de llibertats socials, amb la república, es podrà recuperar i millorar els drets bàsics dels catalans al accés a una vivenda, a una educació científica de qualitat i barata, a la màxima atenció en matèria de salut, a l’atenció a la gent gran, etc...

A Catalunya la república sempre a portat progrés, canvi, millores socials, valors d’igualtat i de solidaritat, etc... per això ens fa falta una base sòlida, lliure, construïda des de els barris amb l’esforç de tots i totes. Amb aquesta base realment democràtica podrem arribar on sigui.

AIXÍ DONCS ENDAVANT AMB LA REPÚBLICA!!!

Vídeo Cultura contra la Impunitat

Cineastes, actors, músics i escriptors es fiquen en la pell de 15 assassinats pel franquisme.

Pedro Almodovar, Maribel Verdú, Javier Bardem, Almudena Grandes, Juan Diego Botto, María Galiana, Carmen Machi, Juan José Millás, Aitana Sánchez-Gijón, Oaco Lleó, Pilar Bardem, José Manuel Seda, Hugo Silva, Miguel Ríos i Juan Diego donen veu a quinze víctimes del franquisme. Vídeo de lliure difusió. Passa-ho.

 

Per veure el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=Xf8oZKEejD8

 

 

 

http://www.contralaimpunidad.com/

Dotzena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació

74 anys d’impunitat, 74 anys sense justícia. Impunitat per als botxins feixistes, manca de justícia per a les seves víctimes. Molts anys d’espera i pocs anys per a oblidar tant horror. Massa temps ignorant el dolor de centenars de milers i milers de ciutadans i ciutadanes, dels seus fills i néts.

Continuem denunciant que els assassinats comesos, les tortures i tota la resta de violacions dels drets humans dutes a terme durant la dictadura feixista espanyola i l’amnèsica monàrquica transició, constitueixen delictes de lesa humanitat i com a tals són imprescriptibles. Continuem demanant Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme i l’anul·lació de tots els judicis dels il·legals i repressors tribunals de la dictadura amb les seves condemnes il·legals.

Els defensors de la legalitat democràtica republicana, els antifeixistes que van plantar cara al feixisme espanyol i europeu i totes les víctimes que van patir d’una manera o una altra la repressió de l’aparell torturador i espoliador de la dictadura de l’assassí Franco es mereixen que continuem demanant Justícia.

Per ells i per nosaltres no deixarem de denunciar aquesta situació vergonyosa de desempar, de reivindicar la defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme i d’exigir justícia perquè d’una vegada es tanqui el paraigües d’impunitat que ha protegit els feixistes d’ahir i els seus hereus.

http://mesadecatalunya.blogspot.com/2010/06/dotzena-concentracio-per-la-veritat-la.html