LIBERTARIA LAFUENTE ASTURIAS 1934

LA QUIERO DESENTERRAR                                                                              

VE AL JARAMAGO  SANGRIENTO
LAS  ORTIGAS QUEMADAS,
ROTAS  AL  AGUA  Y  AL  VIENTO.


LA QUIERO  DESENTERRAR

MIS UÑAS  SON  LAS  PIQUETAS,
SON  LOS  DESENTERRADORES,
QUE  NO  FUE  EN  CAMPO  DE  FLORES,
FUE  EN  CAMPO  DE  BAYONETAS.


LA  QUIERO  DESENTERRAR

Y  QUE  NO  NIEGUE  ESA  GENTE
QUE  ESTOS  DOS PECHOS  CORTADOS,
QUE  ESTOS BRAZOS ARRANCADOS
SON   LIBERTARIA  LAFUENTE.

LA QUIERO  DESENTERRAR

¿HABRA QUIEN  DESMIENTA AHORA
QUE  LIBERTARIA  LAFUENTE
HIZO  A  UN  EJERCITO  FRENTE,
CON   UNA  METRALLADORA?.

LA  QUIERO  DESENTERRAR.

MOJA  EN  SU  SANGRE  LA  MANO,
Y  QUE  LOS  MUROS,MINERO,
REPITAN  ESTA  LETRA:

!VIVA  EL  OCTUBRE  ASTURIANO¡.
                                                                       RAFAEL  ALBERDI- 1934

Les Tretze Roses - assassinades el 5 d'agost del 1939

Les Tretze Roses és el nom col.lectiu que se li va donar a un grup de tretze noies, algunes d'elles membres de la JSU (Joventut Comunista i Joventut Socialista), set d'elles menors d'edat (llavors establerta en 21 anys), afusellades per la repressió de la dictadura de l'exèrcit franquista a Madrid, el 5 d'agost de 1939, poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola.

Després de l'ocupació de Madrid per l'exèrcit franquista i la fi de la guerra, les Joventuts Socialistes Unificades intentaren reorganitzar clandestinament sota la direcció de José Pena Brea, de 21 anys. Després del cop d'Estat del dictador Franco i la fi de la guerra, els dirigents del PCE i les JSU havien abandonat Espanya, deixant l'organització en mans de militants poc significats, els quals esperaven passar més desapercebuts. José Pena, secretari general del comitè provincial de les JSU, va ser detingut per una delació i obligat a donar, mitjançant tortures, tots els noms que sabia i signar una declaració preparada.

Roberto Conesa, policia infiltrat en l'organització, va col.laborar també en la caiguda de l'organització (Conesa va ser posteriorment comissari de la Brigada Político-Social franquista i va ocupar un càrrec important en la policia durant els primers anys de la democràcia). La pràctica totalitat de l'organització clandestina va caure d'aquesta manera, gairebé sense possibilitat de reorganització. La major part dels detinguts encara no havia tingut temps d'integrar en l'organització clandestina o només acabaven de fer-ho. A la captura dels militants va ajudar el fet que els fitxers de militants del PCE i les JSU no havien pogut ser destruïts, a causa del cop d'Estat del coronel Casado, i van ser requisats pels militars franquistes a l'ocupar Madrid. Entre els detinguts es trobaven Les Tretze Roses, que van ser detingudes i conduïdes primer a instal.lacions policials, on van ser torturades, i després a la presó de dones de Vendes, construïda per a 450 persones en la qual s'amuntegaven unes 4000.

Interior de la presó de Ventas el 8 de juny de 1939 durant la
processió del Corpus Christi.

El 29 de juliol, Isaac Gabaldón, comandant de la Guàrdia Civil, inspector de policia militar de la 1a Regió Militar i encarregat del "Arxiu de Maçoneria i Comunisme" (arxiu que agrupava els documents recopilats per l'exèrcit de Franco en el seu avanç durant la guerra), la seva filla de 18 anys i el seu xofer van ser assassinats a Talavera de la Reina, en un fosc incident del qual van ser acusats tres militants de les JSU. Com represàlia, 56 joves de les JSU empresonats (en la seva major part abans de l'assassinat), 43 homes i 13 dones, conegudes com les Tretze Roses, van ser portats a un simulacre de judici davant d'un Tribunal Militar el 3 d'agost (expedient 30426) , acusats de reorganitzar les JSU i el PCE per cometre actes delictius contra el "ordre social i jurídic de la nova Espanya", i condemnats, per "adhesió a la revolta", a pena de mort. A la matinada del 5 d'agost de 1939, al costat de la tàpia del cementiri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de Las Ventas, van ser afusellats els 56 membres de les Joventuts Socialistes Unificades, entre els quals hi havia les Tretze Roses.

"A les dotze de la nit del dia 4 van anar les funcionàries falangistes a buscar, pels diferents departaments on estaven, per ficar-les en "capella". Llavors encara no s'havia creat la galeria de "penades" i les tretze estaven repartides per la presó; els seus noms van ser repetits dramàticament per tota la presó, quan van cridar a la primera: Joaquina López Lafitte!, les catorze mil dones es sacsejaren i com una reguera van fer córrer la veu: afusellen a les menors! I les tretze noies es van ajuntar sense una llàgrima en els seus ulls juvenils, amb els caps drets, rapats, serenes i valentes, es van acomiadar de les seves germanes de captiveri donant-los elles ànims, a aquestes milers de dones que es resistien a creure que es pogués cometre aquest crim monstruós. Se les van dur cantant la "Jove Guàrdia", i durant tota la nit a "capella" van cantar fins que van passar els camions a recollir-les. Fins el silenci absolut de la reclusió arribaven els seus ecos, les catorze mil preses es bevien l'alè per escoltar-les, fins que van sentir els camions i el "cerrazo" del rastell i ja!, els ecos de les tretze menors es van extingir per sempre, només al cap d'un quart d'hora van escoltar el tableteo de la metralladora i catorze mil boques, van comptar un per un els tirs de gràcia, ¡68 ! El "complot" havia conclòs. "

Relat de Juana Dueñas Jimenez – Expresa de “Las Ventas”

Les Tretze Roses

Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir la seva família, que comptava amb 8 germans més, 4 menors que ella. Militant del PCE, després de la guerra, va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al abandonat capdavant de la Ciutat Universitària a buscar armes i municions (el que estava prohibit). Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i la seva família des de la presó.

Blanca Brisac al 1939 mesos avans del afusellament.

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La major de les tretze. Tenia un fill. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista. Va escriure una carta al seu fill la matinada del 5 d'agost de 1939, que li va ser lliurada per la seva família (tots de dretes) 16 anys després. La carta encara es conserva.

Pilar Bé Ibáñez (27 anys, modista). En iniciar la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on es recollia a orfes i fills de milicians que anaven al capdavant). Va ser nomenada secretària d'organització del radi Nord. En acabar la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Julia Conesa (a la dreta) en una foto del 1937.

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Una d'elles va morir de pena (per la mort del seu nòvio a les guerrilles) estant ella detinguda. Es va afiliar a les JSU per les instal.lacions esportives que presentaven a finals de 1937 on es va ocupar de la monitorització d'aquestes. Aviat es va emprar com cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda al maig de 1939 sent denunciada per un company del seu "nòvio". La van detenir cosint a casa seva.

Avelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori rutinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a casa seva. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939.

Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU el 1937. En acabar la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín.

Virtuts González García (18 anys, modista). Amiga de Maria del Carme Cuesta (15 anys, pertanyent a les JSU i supervivent de la presó de Vendes). El 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer a Vicente Ollero, que va acabar sent el seu xicot. Va ser detinguda el 16 maig 1939 denunciada per un company seu sota tortura.

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Va ser secretària del radi de Chamartín durant la Guerra. El seu nuvi, que també era comunista, li va proposar anar-se'n a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans menors a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig, però no va ser portada a la presó de Vendes fins al 6 de juny. Es diu que no va morir en la primera descàrrega i que preguntar "¿És que a mi no em maten?".

Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). El setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a casa seva, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet. La van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ostentava. Joaquima va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. No va ser conduïda a Vendes fins al 3 de juny, tot i ser de les primeres detingudes.

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista l'abril de 1938 després que un obús matés a la seva germana ia uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregori Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Vendes el 6 de juny de 1939.

Luisa Rodriguez de la Fuente (18 anys, sastre). Va entrar a les JSU el 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut encara a ningú més que al seu cosí quan la van detenir. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. A l'abril la van traslladar a Vendes, sent la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Contra la impunitat feixista, ni oblit ni perdó

Material audiovisual:

Documental de "Del olvido a la Memoria" son 9 parts.

Tiken Jah Fakoly- Plus Rien Ne M'étonne- (Ja res em sorprèn)

EL ANALFABETO .

El peor analfabeto , es  el  analfabeto  politico .
El  no  ve ,  no  habla,
no  participa  de  los  acontecimientos politicos.
El  no  sabe  que  el  coste  de  la  vida,
el  precio  del  pescado ,  de  la  harina,
del  alquiler , del  calzado  o  del
remedio  dependen  de  las  decisiones
politicas .

El  analfabeto  politico  es  tan  necio  que
se  energullece  e  hincha  el  pecho
diciendo  que  odia  la  politica . No  sabe
el  muy  imbecil , que  de  la  ignorancia
politica  nace  la  prostituta , el  menor
abandonado , el  asaltante  y  el  peor  de 
los bandidos  que  es  el  politico  corructo
y  el  lacayo  de  las  empresas  nacionales
y  multinacionales .
                                          Bertol   Brecht.






Quisiera  pertenecer a  esta  clase  de  personas
Que siendo  como  palomas  en  las  fauces  de  un  león
Ellos  luchan  con  tesón  por  el  ideal  que  añoran
Pero  no  tengo  valor , pero  no  tengo  valor
Soy  un  pobre  gorrión  y  ando  perdido  en  el  tiempo
Temeroso  al  cazador
Y  me  duele  compañero , tu  que  has  abierto  el  sendero
Con  tu  sangre  y  tu  sudor , compañero  nuestro
Nuestro  miedo  te  mató
Pesadilla  de  impotencias  que  a  todos  nos maniató
Pero  tu  ejemplo  es  bandera  que  nos  infunde  valor
Y  aunque  tu  aurora   pasada  está  cayendo  en  olvido
Todo  el  mundo  estará  unido  en  contra  de  los  culpables


                                                                              Barcelona 29-9-75




      IRAILAK  27


Junto  al  arroyo  el  fresno
y  llanto  en  el  monte
Hoy  se  han  apagado
Las  vidas  de  nuestros  hermanos


Juzgados  de  mala  manera
y asesinados  sin  pruebas
los  corazones  han  reventado
de  rabia


Toda  Euskal Herria  ha  llorado
al  conocer  la  noticia
y  la  sangre  ha  empezado
a  hervir  en  nuestras  venas


La  lucha  no  ha  terminado  aún 
ni  terminara
No  desistiremos  hasta  que
el  pueblo  sea  libre


Nuestro  viejo  pueblo
con  todo  su  aliento
caminará  adelante
y un  día  lucirá  para  nosotros
la  estrella  polar


                                     Canción   de  Gorka Knorr

A LOS 40 AÑOS DE LA CRECIÓN DEL COMITE COORDINADOR PRO-FRAP.

Las influencias de las luchas revolucionarias en el mundo influllerón notablemente entre la juventud que cada dia participaba más y más en aquel amplio movimiento contra el regimén Fascista de Franco y su nuevo heredero, el esperpentico Juan Carlos de Borbón.

La ofensiva del TED en Vietnan , la revolución Argelina y su Frente de Liberación , los movimientos de liberación en diferentes paises centro y sud-americanos ,la influencia de la China Popular... . , puso sobre la mesa la necesidad de crear un Frente de unidad popular con las diferentes organizaciones de Izquierda Revolucionaria; nacidas al calor y necesidad de adecuarnos con partidos , frentes y entidades populares , movimientos antifascista y anti-imperialistas asi como organizaciones nacionalistas de izquierda. Dada la clara traición que los dirigentes del pce-psuc, y su politica de pactos con la derecha , su nefasta " reconciliación nacional " y el olvido de los crimenes del Fascismo y la cruel represión sobre los derechos de los pueblos y de los trabajadores de la ciudad y el campo.

El caracter claramente antifascista y de unión y solidaridad entre los diferentes pueblos y naciones del Estado la lucha en contra el imperialismo Yanki y el recuperar un gobierno republicano adecuado a la nueva situación, corrigiendo imfinidad de herrores de
la II Republica, acabando los restos de practicas imperialistas y coloniales y la no ingerencia en los destinos de otros pueblos y naciones, fueron aspectos determinantes para crear esta espectativa de Unidad Popular y avanzar hacia objetivos mas decisivos.

El 23 de Enero de 1971 en un piso de Paris cedido por Alvarez del Vayo, republicano-socialista de izquierda,se crean las primeras bases de un proyecto en el que participan : Alvarez del Vayo , Benita Gamuza , Lorenzo Peña ,Alberto Fernandez , Antonio Ramis ( Ultimo Gobernador de la Granada Republicana ) Venancio Vega y Fidel Aparicio en representación de Catalunya y Francia-Alemania y la compañera de Vayo como anfitriona.

Se acuerda crear un boletin que se llamara ACCIÓN , popularizar los puntos de unidad y dar un espacio de tiempo acorde a las circunstancias y necesisades para consultar a otros partidos y organizaciones antifascistas interesadas en acabar con el Fascismo y desvaratar la maniobra oligarquica-imperialista de restaurar al Borbon e impedir la llegada de la nueva Republica.

Durante dos años ,las consultas a diferentes fuerzas politicas fue constante, muchas veces no entendidas por actitudes de excesiva rigidez,por no entender que la lucha por la unidad politica requiere un trabajo paciente y constante, no tan solo a nivel de partidos sino fundamentalmente con los sectores mas predispuestos a la lucha contra el capital y el imperialismo.

Estas actitudes junto a otras de claro matiz colavoracionista, impidio que los comites Pro-Frap se convertieran en un movimiento masivo y plural que consiguiera llevar a buen puerto las ansias de ruptura de los grandes sectores de masas. EL 1º de Mayo de 1973, fué claro que habian sectores importantes de trabajadores que estaban en la firme actitud de plantar cara al Fascismo . El nefasto tandem de los pce-psuc no estaban por la labor y lanzaron cantos de sirena por los sectores mas pro-yankizados de la Oligarquia,la Trilateral , las burguesias "nacionalistas" de Euskalerria y Catalunya y la Iglesia
Catolica versiones Jesuiticas o Benedictinas (Areilza, Garrigues etc. ).

En 1974 y principios del 75 , la represión fué durisima en la gran mayoria del Estado ,en especial contra los obreros del metal y de la construcción en Euskadi la Guardia Civil mostro su faz mas sanguinaria y asesina a decenas de jovenes en huelgas y luchas por sus derechos nacionales,Cipriano Martos es asesinado en Reus al ser obligado a injerir el contenido de dos cocteles Molotov cientos de heridos por los disparos en las manifestaciones de Granada, Valencia ,Gijon Madrid, Barcelona, Sevilla etc.etc. una gran lista de victimas del Fascismo-Franquista, silenciada por los pactistas del pce-psuc. y el resto de organizaciones que el 77/80 aceptarón la Monarquia y la bandera monarquica-Fascista, la bicolor asesina y terrorista.

En este contexto el FRAP , jamas acepto semejantes actitudes ni se acobardo ante tamaña fiereza antipopular, con palos, barras de hierro, navajas y armas de defensa como cocteles molotov,botellas de gasolina y otros medios formamos grupos de defensa popular para no ser victimas del Terrorismo-Fascista

El FRAP recogio el sentir Republicano y fué puente de una juventud nueva que entroncaba con un pasado no lejano donde la republica a pesar de sus limitaciones i equivocos represento uan epoca que pudo ser vital para sacar a nuestros pueblos de ese atraso historico, el FASCISMO nos condujo a la miseria mas crul y feroz.

A pesar de no comprender el cocepto de los derechos historicos de las llamadas nacionalidades del Estado,por las excesivas herencias del centralismo nacional-conservador,se recupero el sentimiento de la idea federal, que excesivamente centralizadora no soluciona con la suficiente profundidad el cuestion nacional .Silenciando el decir de dos grandes teoricos sobre la cuestion como fueron Josif Stalin y
Juan Comorera ,que defendian el pleno derecho a decidir , como se expresa en la constitución del Noviembre del 1936 de la Union de las Republicas Socialistas Sovieticas : Todas las Republicas presentes
estan en igualdad de derechos y condiciones y pueden independizarse si asi lo desean " Articulo 17 de la Constitución de 1936 de la URSS.

EL FRENTE REVOLUCIONARIO ANTIFASCISTA Y PATRIOTA , fue un marco politico de intento de unidad popular, en la lucha contra el Fascismo, la Monarquia y el Capital .El 1975 es una epoca crucial y de gran complejidad que no se puede olvidar por su importancia para intentar comprender la situación actual.

No tan solo fuerón asesinados los del 27 de Septiembre,Txiki,Otaegui y nuestros inolvidables camaradas; miles de hombres y mujeres fueron torturados , masacrados,violadas con crueldad y vileza,como en los años de plomo del 39 al 53. Su lucha es la nuestra ,olvidarlos una bajeza ,pero memorarlos y no olvidar un deber y necesidad para crear un futuro esperanzador y una llamada a la alerta,EL IRRAZIONALISMO CABALGA DE NUEVO.
el fascismo de cuello duro y corbata se quita la mascara.

El Fascismo del hambre,la miseria,la emfermedad,el olvido,el desprecio el racismo,la desigualdad,la falta de derechos y pueblos subyugados.

Los pueblos con los pueblos",mismo enemigo mismo combate",como los dedos de una mano,todos juntos seremos puños liberadores,nadie

nos liberara,resistir para avanzar,es marchar es el momento, Mujeres,

Hombres,Republicanos ,comunistas,socialistas de izquierda,anarquistas,
libertarios,independistas de izquierda nos pisa la misma bota,nos oprime los mismos canallas,nos sangra la misma sanguijuela. LO DIJO
EL POETA, TU SOLO NO PUEDES, O TODOS O NINGUNO O TODO
O NADA, O FUSILES O CADENAS , O TODOS O NINGUNO.