divendres, 29 d’octubre del 2010

Revista Retranca

El papa Indesitjable

La indesitjable visita del Papa

Properament vindrà a Espanya el pastor alemany Ratzinger. Donada la seva doble condició: cap d'Estat i líder religiós, sorgeixen dubtes sobre la finalitat de la visita. De qualsevol manera, tots dos aspectes em semblen manifestament indesitjables.

Si ens visita en qualitat de cap de l'Estat Vaticà caldria preguntar-se què pot oferir. És evident que cap millora comercial, financera o cultural. Tampoc aliança militar alguna. D'altra banda, el Vaticà és un Estat no democràtic. Els seus càrrecs no es trien lliurement entre els ciutadans i la dona ocupa una posició subordinada.

Forçós resulta afegir que el Vaticà va condemnar en el seu moment la democràcia i el liberalisme, entès aquest últim com un conjunt de llibertats civils i socials que no té res a veure amb els actuals neoliberals.

Pel que fa al suport prestat a dictadures abominables com la de Mussolini, Franco o Pinochet no cal estendre's per comprendre com aquest Estat no democràtic xipolleja i negocia amb l'horror i la sang quan li convé. Òbviament, els drets humans rellisquen a la lasa consciència vaticana.

No obstant, tot sembla indicar que Ratzinger visitarà el nostre país valent-se dels privilegis de Cap d'Estat però, en realitat, com un líder religiós que cerca ficar en la nostra política interna, a més d'insuflar un alè religiós tan pestilent com caduc.

I aquestes glopades pútrides seran pagades pels nostres impostos. Ara, precisament ara, quan qualsevol cèntim és com un raig d'aigua a les terres seques de la crisi provocada per un capitalisme sense control ni consciència.

Entre les bestieses que predicarà (repeteixo, pagat amb els nostres diners) es troba la seva peculiar visió "provida". Si hagués estat legal i gratuït l'avortament el 1888 possiblement la humanitat no hauria patit a Adolf Hitler, però aquestes dades no entren en la peculiar doctrina catòlica.

No menys esgarrifós resulten els plantejaments respecte a l'eutanàsia. Si la teva mascota s'està morint retorçada de dolor, et considerarien cruel si no truques al veterinari perquè li apliqui una anestèsia general de la qual no es vagi a recuperar. Però si un metge fa exactament el mateix servei piadós amb tu quan estàs morint de dolor, corre el risc de ser processat per assassinat.

En realitat, la barreja de religió i política ens arrossega a nombroses calamitats. Imagini, com John Lennon, un món sense religió o, almenys, on la religió es restringeixi l'àmbit privat, íntim.

En aquesta societat no hi hauria 11-S, ni 11-M o 7-J perquè, senzillament, no existirien terroristes suïcides embolicats en bombes. Mai hauria ocorregut la inquisició, ni les croades, la caça de bruixes, el complot de la pólvora, la partició índia, les guerres àrab-israelians, les massacres serbo-croates-musulmans, la persecució dels jueus com "assassins de Crist", els problemes a Irlanda del Nord ...

Seguim imaginant aquesta societat laica, sense talibans que volin estàtues antigues, sense decapitacions ni flagells a les dones que ensenyen uns centímetres de pell, sense consciències turmentades per visions del sexe pròpies de ments malaltes, sense bisbes emmetzinant la història d'Espanya i carregant contra la ciència ...

En aquest sentit, recentment, uns investigadors espanyols han impulsat uns transcendentals avenços per prevenir i curar l'Alzheimer. La notícia amb prou feines ha trobat ressò. Lamentablement, la visita del cap d'un Estat no democràtic, ex membre de les joventuts hitlerianes i assenyalat com encobridor de pederastes ocupés totes les portades i ens costarà milers de milions ... extreguin les conclusions oportunes.

elplural

Gustavo Vidal Manzanares és jurista i escriptor

CATORZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. DISSABTE 30 D'OCTUBRE DE 2010

Com cada octubre des de 1940 el cas del president Companys posa sobre la taula la impunitat de la dictadura franquista.
 
Ja fa 70 anys de l’assassinat del president màrtir de Catalunya, ja es compleixen, inexplicablement, 70 anys d’oprobi per a tot el poble de Catalunya. 7 dècades d’ignomínia per a tots nosaltres, per a tots els que tenim un Lluís, un Pere, un Josep afusellat per les bales feixistes a casa nostra, i que pateixen, i nosaltres amb ells, la mateixa indiferència i manca de respecte que el que va ser President de la Generalitat.
 
Si les institucions i els polítics no volen fer justícia a un representant del poble que va governar Catalunya, l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme, que els importarà alcaldes, mestres, advocats, obrers, sindicalistes, … homes i dones compromesos amb la legalitat republicana i amb la lluita contra el feixisme. Res, per què aquests, per desgràcia, no surten a les primeres planes dels diaris. Ni els avergonyeix, ni els importa tot això perquè han perdut el respecte per la història democràtica del seu país. Aquest successors, aquest càrrecs públics, accepten ofensius certificats de bona conducta intentant fer-los passar per allò que no són, perquè no tenen cap validesa, ni moral, ni judicial, ni administrativa. Estem farts de repetir-ho, el consell de guerra a Lluís Companys, com els milers i milers de consells de guerra de Catalunya i de la resta de l’Estat no han estat anul·lats, ni la llei de la memòria contempla aquest supòsit, ni els òrgans judicials competents han concedit l’anul·lació a cap de les peticions individuals presentades fins ara.
 
El nostre company Pere Fortuny va rebre recentment una carta de la Fiscalia de l’estat tan desconcertant, com irrisòria, si no fos el fons d’aquesta l’assassinat del seu pare pels franquistes, en Josep Fortuny i Torrens, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, un altre representant i servidor del poble. La Fiscal de la Unidad de Apoyo, Helena Mª Prieto González, escriu el següent: “Al ser nulas e inexistentes tales sentencias no procede la interposición de recurso de revisión alguno”. Així que primer són nul·les, la qual cosa no consta en cap punt de la llei 52/2007 per molt que ens vulguin enganyar amb la seva propaganda sense escrúpols. I després són inexistents, entrant en contradicció amb si mateixa, amb la gramàtica espanyola i utilitzant un terme buit de contingut jurídic. És molt greu que aquesta senyora digui això perquè les sentències existeixen, estan als arxius militars, tenim còpies a casa compulsades i tenim la prova del seu compliment perquè els nostres familiars van ser assassinats, afusellats per una llei franquista al servei de la repressió, l’opressió i l’extermini, que continua vigent per què ningú l’ha jutjat, ni condemnat. I existeixen perquè el concepte il·legítim, que es fa servir a la Llei de la Memòria, és una adjectiu qualificatiu de caire moral, però no un terme jurídic sinònim d’anul·lació. Això és el que rebem de l’Estat, mentides i humiliació.
 
Il·legítima era la conducta de l’home que maltractava la seva dona durant el franquisme, avui és il·legal i punible. El concepte de sentències il·legítimes és propi dels que van consagrar la transició i van estar d’acord amb una llei de impunitat com és la d’Amnistia del 77, rebutjada pels organismes oficials i oficiosos de drets humans. Avui aquestes sentències, si és veritat que vivim en un estat de dret, haurien de considerar-se il·legals i hauríen de ser anul·lades per llei.
 
I per acabar només una pregunta: Què haurien fet aquests nous representants del poble, que han anat a fer l’ofrena floral a la tomba d’en Companys, que han fet els seus discursos i han cantat Els Segadors amb la ma al pit, encara que alguns pensen que ja es fan massa actes aquest octubre. Què haurien fet si de sobte haguessin sortit de la terra del fossar de la Pedrera tots els homes i dones allà enterrats, si hagués sortit d’aquesta terra en Lluís Companys i els hagués dit que no volen flors que volen justícia?
 
A aquest acte del proper dissabte denunciarem els crims comesos per l'Església, coautora de la repressió franquista, tot coincidint amb la propera visita del Papa que lluny de demanar perdó pels seus crims de lesa humanitat a l'Estat Espanyol, va convertir en Sant a Escrivá de Balaguer, creador de la perillosa i poderosa secta Opus Dei, part de l'aparell franquista des de que va desbancar a Falange de les estructures del més alt poder a la dictadura.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

I Jornades Internacionals: Genocidis i Crisms contra la Humanitat. València, 20 novembre 2010


INTRODUCCIÓ

El s. XX –definit per Eric Hobsbawm com un “segle curt” que començaria en 1914 i acabaria amb la desaparició de la URSS- és el dels avenços científics i tecnològics, el de la revolució de les comunicacions, el temps en què la globalització s’hi imposa com quelcom aparentment irreversible… I el de l’aprofundiment en la desigualtat social, en què apareixen noves i “progresades” formes de dominació, en què els dispositius de poder perfeccionen els seus instruments de dominació, perllongant la seua irracionalitat en el nostre present. Així, el s. XX és també el de les guerres mundials, els genocidis i els crims massius, el temps dels exterminis…

Molts d’ells ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla Hannah Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista.

Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d’eixe “curt” segle, que sembla no acabar (Ruanda, l’antiga Iugoslavia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interesos que s’amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques –però creiem que importants- aportacions sobre la qüestió.

PROGRAMA

10 hores: Presentació de les Jornades a càrrec de la Societat Coral El Micalet

Conferència inaugural:

“Els intents de invisibilització de les fosses comunes del Cementiri de València. La negació de les víctimes”. Empar Salvador, Amalia Alejandre i Josep Cruanyes.

12 hores: "Crims de guerra, crims contra la humanitat: la maldat massificada al segle XX". Henry Ettinghausen. Presenta: Anna Oliver.

14 hores: Dinar

15,30 hores: “De nou els “aliats”: d’alliberadors d’Auschiwitz a promotors del genocidi ruandés-congolés”, a càrrec de Joan Carrero i Saralegui. Presenta: Emili Chalaux que també parlarà de la "Responsabilitat de la jerarquia catòlica en el genocidi franquista (1936-1952)”

- 17,30 hores: Conferències de cloenda:

“Sarajevo – una ciutat ferida”, a càrrec de Jasmina Mujezinovic.

“Violència patriarcal en el món i la legislación àrab”, a càrrec de Wahida Hamid Haidar. Presenta: Núria Rodriguez del Centre Social Terra.

PARTICIPANTS:

Amalia Alejandre. Lletrada en exercici des de fa més de 20 anys. Pertany a la Asociación Libre de Abogados (ALA) i en el seu nom fa el seguiment dels casos de tortura i mal tracte policial a Madrid, intervenint com advocada en diversos casos per tortures. És també la representant d’ALA en la Coordinadora para la Prevención y Denuncia de la Tortura (CPDT) que aglutina a 44 organitzacions de l’Estat espanyol. Assessora en temes de violència i mal tracte a les dones a associacions de Leganés (Madrid), i és la advocada del Fòrum per la Memòria del País Valencià en la seua denúncia en l’Audiència Nacional espanyola per desaparicions forçades i crims contra la humanitat durant el franquisme.

Anna Oliver. És lletrada en exercici des de fa 15 anys. Participa en diferents moviments socials i és Tècnica del Casal Jaume I – Grup Arrels de Carcaixent. També es membre de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira i col·labora activament amb Acció Ecologista Agrò i amb el Fòrum per la Memòria del País Valencià. És autora del llibre “Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent”

Emili Chalaux. És enginyer indústrial i president d’Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), entitat ecumènica compomesa amb tots aquells que lluiten per l’abolició de la tortura i de les execucions capitals. L’ACAT és membre de la Federació Internacional (FIACAT) i de la Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.

Empar Salvador. Va fer la descoberta de les fosses comunes del cementiri de València, definides per Francesco Cossiga com les més grans de la història europea del segle XX. Es autora del projecte d’investigació de les fosses i del llibre "El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri". És la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.

Henry Ettinghausen. Catalanista i hispanista britànic. Professor Emèrit d’Estudis Hispànics de la Universitat de Southampton. Creu de Sant Jordi al 2003 per la seva vinculació als estudis de llengua i literatura catalanes al Regne Unit i implicació amb la campanya internacional de la Comissió de la Dignitat. Ha estat President de l’Anglo-Catalan Society i Vicepresident de l’Asociación Internacional Siglo de Oro.

Jasmina Mujezinovic. Llicenciada en Dret, durant la Guerra dels Balcans va haver d’abandonar Sarajevo (la seua ciutat) i refugiar-se a Split. Quan la pressió de la comunitat serbocroata de la regió de Krajina es va fer insoportable i davant el risc de ser assassinada junt a la seua família, en 1993 van aconseguir fugir i refugiarse a Catalunya. Al signar-se els acords de pau de Dayton, Jasmina tornà a Bòsnia. Entre altres, centra les seues activitats en les dones que durant la guerra van ser víctimes de violacions i maltractaments, que es calculen en més de 30.000. És la directora de la Fundation of Local Democracy de Sarajevo que desenvolupa programes de promoció i millora dels drets de les dones en Bòsnia i Herzegovina. El focus d’interès és la prevenció, protecció i lluita contra la violència de gènere.

Joan Carrero i Saralegui. Activista social internacional. Des de 1.994, per a denunciar el genocidi en l’Àfrica dels Grans Llacs, ha liderat múltiples accions, entre elles dues marxes de quasi 1.000 km. cadascuna, i en 1997 va fer una vaga de fam de 42 dies davant el Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les. Aquesta acció va tenir gran repercussió internacional i tingué el suport de tot tipus d’organitzacions i persones, entre uns altres per 19 Premis Nobel. Les seues accions són les més importants que es realitzen en el món per la fi de la violència a Rwanda i de les agressions a la RD del Congo. Va ser el tercer objector de consciència de l’Estat espanyol, el que li va convertir en pròfug de la justícia militar espanyola. Des de l’any 2000, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats vénen presentant la seua candidatura al Premi Nobel de la Pau. És president de la Fundació S’Olivar, amb seu a Mallorca i del “Fòrum Internacional para la Verdad y la Justicia en el África de los Grandes Lagos” Les seues mobilitzacions i denúncies judicials pretenen aïllar a les organitzacions i polítics (i a qui els donen suport i protegeixen), responsables de milions de víctimes, com són els dirigents del Front patriòtic Ruandés (FPR) perquè no puguen seguir mantenint la seua hegemonia criminal en la Regió.

Josep Cruanyes. És historiador i advocat de la causa per l’anul·lació del Consell de Guerra Sumarisim contra Joan Peiró, anarquista, ministre del govern del Front Popular i afusellat a Paterna pels franquistes. És autor de diversos llibres, un d’ells, sobre "Els Papers de Salamanca". President de la Societat catalana d’Estudis Jurídics i del Consell Assesor de Protecció de Dades. Es secretari i portaveu de la Comissió de la Dignitat.

Núria Rodríguez. Llicenciada en Filosofia i membre de l’assemblea del Centre Social Terra. El Terra, com a entitat i eina dels moviments socials de la ciutat de València, lluita contra les desigualtats i injustícies que provoca el capitalisme, així com per mantenir la identitat pròpia com a poble sense deixar-se engolir per la globalització consumista. Formem part de l’organització d’unes jornades que mostren la cara més real i cruel del poder. Un poder que no dubta en emprar la tortura, les violacions i assassinats, per aconseguir els seus objectius, que no són altres que mantenir a les classes dirigents i reprimir per tots els mitjans les veus d’aquells i aquelles que denuncien els seus abusos constants.

Wahida Hamid Haidar. Experta en violència de gènere als països àrabs. És llicenciada en Dret en la Universitat de Amman, en Sociologia en la Universitat de La Habana i Màster en Estudis de Gènere. Ha estat directora i coordinadora del servei Hotline (atenció telefònica a víctimes de la violència domèstica i de gènere) i de la xarxa de les Cases d’Acollida (”Refugis”) a Jordània creades per la Jordanian Women’s Union. També centra la seua activitat en les dones iraquianes víctimes de violència. És membre (entre altres) del Comitè del Camp de Refugiats Palestins “Al Hussein” i com advocada i sociòloga presta assistència legal i social a dones maltractades a Jordània. Actualment és la Directora executiva del Centre d’Investigació i Estudis de Gènere “Arnon” amb seu a Amman.

AFORAMENT LIMITAT – INSCRIPCIÓ 5 € (Aportació d’ajuda per al finançament de les Jornades) amb DINAR – 15 €

Fer ingrés al conter nº 2013 1108 36 0200222062 CAIXA CATALUNYA

Organitzen: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Centre Social Terra i Alerta Solidària.
Recolzen: Comissió de la Dignitat, Societat Coral El Micalet i Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura

divendres, 22 d’octubre del 2010

Concentració de suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aaiun

La Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport i l'organització de L'ACAPS i Resistència Sahrauí, convoca tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dissabte 23 d'octubre, a les 18h. Properament us farem arribar el manifest. La concentració es farà per donar suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aiún, per exigir unes condicions de vida dignes i el respecte dels drets humans al Sàhara Occidental Ocupat.

Contra la ocupació del Marroc i la repressió constant i violenta de les autoritats marroquines.
Per aturar el genocidi contra el poble sahrauí i l'apartheid als territoris ocupats del Sàhara Occidental.
Pels drets humans dels i les sahrauís.
Hem d'unir esforços! Fem sentir la veu dels i les sahrauís! 20 d'octubre de 2010.
Últimas informaciones del campamento de protesta a las afueras de El Aaiun ocupado.


ACAPS Wilaia Alt Penedès
c/ Escorxador, 19-21
08720 Vilafranca del Penedès
Tel. contacte: 699056215

_____________________________
Informació sobre el Sàhara Occidental al facebook: Miquel Cartró Sahara-info
--